A l’alçada de la Quarta Revolució Industrial?

La societat actual, amb la seva complexitat i diversitat, no està preparada per gestionar adequadament els avenços tecnològics que s’estan produint a nivell global. I és que quan ens estàvem començant a assabentar del que era internet i la transformació digital de la Tercera Revolució Industrial, ens ha arribat la quarta.

La Quarta Revolució Industrial, així encunyada per Karl Schwab al llibre amb aquest títol de 2016, es construeix sobre la tercera, l’anomenada revolució digital, que amb la irrupció d’ordinadors, semiconductors i internet va revolucionar la manera en què ens relacionem i, amb això, la manera en què treballem, consumim i produïm. Aquest procés ha continuat avançant amb el desenvolupament d’ordinadors més potents i infraestructures de connectivitat que faciliten un internet més mòbil amb ajuda de sensors i dispositius més petits i més barats.

Aquests desenvolupaments han possibilitat l’emergència d’un conjunt de noves tecnologies que a més es combinen entre si, generant avenços que ja no són lineals sinó exponencials, que es transmeten a nivell planetari i tenen el potencial de transformar no només les indústries sinó també la vida quotidiana de les persones. Velocitat, escala i profunditat.

Plataformes múltiples

Tenim un exemple a l’abast de la nostra mà, pensi en la revolució que ha suposat en deu anys la introducció del telèfon intel·ligent a les nostres vides i totes les coses que som capaços de fer pel nostre compte a través d’un dispositiu tan petit. Doncs imagini que combinem i fusionem els diferents camps d’investigació que havien transcorregut en paral·lel i ara els connectem mitjançant plataformes físiques, digitals i biològiques. Aquesta és la Quarta Revolució Industrial.

La Quarta Revolució Industrial es construeix sobre la tercera, l’anomenada revolució digital

Avenços que van des de la ciència dels materials (amb teixits, per exemple, més fins que un cabell i tan forts com l’acer) fins a eines com les impressores 3D, sense deixar d’esmentar els desenvolupaments en robòtica i intel·ligència artificial, amb màquines capaces d’aprendre, adaptar-se i prendre decisions de manera autònoma a partir de la informació que manegen.

Aquests desenvolupaments són físics, però es connecten a una xarxa cada vegada més complexa en l’anomenat Internet de les coses i en el futur que ve de la mà de blockchain. A tot això se li afegeix una nova capa amb les innovacions biològiques i mèdiques, que ens obren també el camp de l’enginyeria genètica, en què els nostres propis cossos es connecten en xarxa a aquesta nova dimensió.

Singularitat

Són molts els que dibuixen escenaris per a un futur no gaire llunyà en què els desenvolupaments tecnològics siguin tals que superin la intel·ligència humana, fenomen definit com “singularitat” per Kurzweil ja el 1999. De fet, avui en dia tenim ordinadors capaços de processar la informació i diagnosticar amb més velocitat i precisió que un metge. Això augura, sens dubte, usos extraordinaris que podrien donar resposta als grans reptes de la humanitat, com pot ser el canvi climàtic, la fam i les malalties arreu del món, per no esmentar un futur d’immortalitat d’alguns.

Però des de la perspectiva dels individus, el panorama no és tan encoratjador. Estem veient com sorgeixen noves professions per a les quals no estem preparats i que estan essencialment vinculades a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (les conegudes com STEM), que són les disciplines que estan definint les tecnologies que substitueixen la major part dels treballs de sempre, que no són només els rutinaris i mecànics.

Estem veient com sorgeixen noves professions per a les quals no estem preparats

En les revolucions industrials anteriors va acabar creant-se més ocupació del que es destruïa i hi havia mecanismes socials (sens dubte, el més important l’educació) per a realitzar les transicions necessàries d’integració a través del treball i distribució de la riquesa que es generava. En vista de la velocitat i profunditat dels canvis tecnològics que comentem, és possible que això no sigui així en aquesta ocasió.

Davant d’aquesta eventualitat tenim l’obligació de buscar noves maneres d’organitzar una societat en la qual el treball ha deixat de ser la peça central de la producció. Les noves fonts de riquesa s’estan generant amb dinàmiques diferents de les del sistema tradicional de l’era industrial, que “garantia” ocupació i riquesa al conjunt de la societat.

Les empreses estem transitant dels nostres models tradicionals en sectors definits i coneguts cap a nous models oberts en sectors necessàriament híbrids, incorporant les innovacions i els coneixements que tenen lloc en el nostre entorn per assolir noves solucions. Igualment com a societat hem de arbitrar els mecanismes equivalents que permetin transitar cap a aquesta nova realitat de manera inclusiva: protegir les persones i no als llocs de treball.

Passarel·les

Cal construir passarel·les des d’aquest món tecnològic en què s’estan produint els grans avenços de la Quarta Revolució Industrial entenent la disrupció per gestionar- la adequadament. Per això necessitem professionals humanistes, filòsofs que defineixin les regles ètiques i identifiquin els rols adequats dels humans en aquest entorn tecnològic. I, per descomptat, economistes, advocats, sociòlegs, etc., que procurin la millor manera d’organitzar-nos en aquest món en el que avui preval la tecnologia sobre l’aportació humana en l’activitat econòmica.

Entre tots, de manera col·laborativa i connectada (amb intel·ligència humana col·lectiva) hem de posar una altra vegada la tecnologia al servei dels humans per construir un món millor, en lloc que el progrés només beneficiï els pocs que lideren aquesta carrera tecnològica sense més regles que les d’arribar primer per controlar el conjunt. The winner takes it all.

Posem-nos en la tasca de construir com a societat el nostre futur en lloc de deixar-nos portar pels cants de sirena d’alguns que ens prometen tornar a un passat conegut, però sense futur. Aquest món, sens dubte, serà més tecnològic, però ha de ser també més humà, en què comptem amb individus més responsables, empreses més ètiques i governs més eficients. En una època d’acceleració i complexitat, no hi ha temps per perdre, encara que sigui per deixar un futur millor als nostres fills.

Tenim l’obligació de buscar noves maneres d’organitzar una societat en la qual el treball ha deixat de ser la peça central de la producció