-
Catalunya no ha d’emmirallar-se en cap altre país perquè cap país és igual. Catalunya és un ecosistema petit, pel que fa a la dimensió, prou cohesionat i ben complex que, precisament per aquest conjunt de particularitats, reuneix les condicions per actuar com un laboratori per trobar una fórmula de progrés i exportable.
És un òrgan col·legiat assessor del president de la Generalitat i del Govern, amb l’objectiu d’incorporar el talent d’àmbits i disciplines ben diferents i comptar amb el compromís de la societat civil en la definició de polítiques orientades a garantir la competitivitat i el desenvolupament del país en els escenaris futurs que es poguessin derivar de la covid-19.
-
Catalunya no es pot permetre deixar enrere cap persona, cap poble, cap comarca, cap ciutat. Només recuperarem posició al món si tot el país respon a la nostra “Crida per reactivar el país”.
És Titular d’Universitat de l’àrea de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica. És doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona.
-
Necessitem un Sector Públic del qual sentir-nos orgullosos, com ho estem del funcionament del sistema de vacunació. Podem començar amb plans pilot, però deixar passar el tren no és una opció.
Advocada. Compromesa amb el servei públic i la cultura. Des del 2012 és Directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya. Ha coordinat l’àmbit de Sector Públic dins el Grup de Treball Catalunya 2022, convençuda de la necessitat de treballar conjuntament per tenir un Sector Públic a l’alçada de la Catalunya del futur que volem.
-
La pandèmia ha evidenciat uns problemes estructurals que ja existien abans. El grup de treball Catalunya 2022 hem volgut repensar el model centrant-nos en tres àmbits: societat, economia i sector públic. Cultura i innovació, connectar salut i serveis socials i l’accés a l’habitatge són elements necessaris per a la societat del present i del futur. Per fer-ho, però, cal una administració a l’alçada.
Gestiona equips i talent dins el món de la cultura.
-
La pandèmia ha posat de relleu l’impacte de la salut mental en els més joves, que són més vulnerables a l’augment de factors estressants i la reducció dels protectors. Per fer-hi front, cal una prevenció i detecció precoç i la voluntat de reforçar els programes específics de tractament.
Psicòloga i Coordinadora del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sants Montjuïc. Fundació Hospital Sant Pere Claver.
-
Els reptes que planteja la salut mental de la ciutadania exigeix més recursos en l’atenció comunitària i, alhora, una perspectiva transversal, no només sanitària, per atendre com és degut a les persones
Metgessa psiquiatra. Exerceix des del 2008 de Cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la Fundació Althaia. Actualment Cap de la Divisió de Salut Mental d’Althaia. És coordinadora del Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Discapacitat Intel·lectual de la UVIC i professora del Màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB. També és Vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil.
-
La pandèmia ha tingut un impacte innegable en la salut mental dels més joves. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat de parlar profundament de les malalties mentals, i entendre que per donar una resposta adequada cal una acció coordinada entre els centres comunitaris i una comunicació familiar fluida.
Psiquiatra infanto-juvenil del Parc de Salut Mar de Barcelona.
-
La pandèmia COVID19 ha impactat de manera profunda en la nostra societat. Les repercussions psicològiques i psicopatològiques d’aquesta crisi sense precedents, comporten una reordenació de l’atenció a la salut mental per tal de fer-la més accessible, més efectiva i més curosa del benestar emocional.
És Director Mèdic de CPB Serveis Salut Mental i President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut.
-
La transformació que està experimentant la indústria se sustenta sobre tres potes: sostenibilitat, més tecnologia i talent. El nostre deure és treballar plegats per aprofitar l’ecosistema propi de Barcelona que ens permetrà implantar amb èxit aquest nou model industrial. En molt poc temps deixarem de veure la indústria 4.0 com un somni futurista.
Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser nomenat delegat especial de l’Estat a El Consorci de la Zona Franca de Barcelona pel Consell de Ministres del Govern d’Espanya el 29 de juny del 2018.
Accedeix a aquest càrrec de responsabilitat després d’una dilatada trajectòria en la qual destaca la seva experiència com alcalde de Terrassa 2002-2012, com a primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) entre 2011-2014, i diputat per Barcelona, president del Grup Parlamentari Socialista i membre de la mesa al Parlament de Catalunya
-
El creixement de la nova indústria 4.0 va fer que l’any passat naixés la 3D Incubator, un projecte únic a Europa amb la ferma voluntat de potenciar la nova economia i impulsar les millors idees amb tecnologia 3D.
És directora de la 3D Incubator. Actualment i durant els últims quatre anys, ha ocupat el càrrec de Business Development Manager al centre tecnològic Leitat i, des d'aquest lloc, ha tingut l'oportunitat de gestionar diferents projectes relacionats amb la fabricació aditiva.
-
La industrialització del sector immobiliari és un pas imprescindible cap a la recerca de la sostenibilitat, l'eficiència i la millora contínua en els processos. El sector no pot demorar el pas cap a un nou model.
CEO de Servihabitat.
-
El Dfactory 4.0, que s’està construint al polígon industrial de la Zona Franca, serà la fàbrica del segle XXI. Comptarà amb les tecnologies que permetran la nova onada d’industrialització km0.
Ha estat sempre vinculat amb món de la innovació i la empresa. Primer com a Director de la Fundació Cecot Innovació, després dirigint les polítiques de transferència tecnològica a la Generalitat de Catalunya i al Centre Tecnològic Leitat des del 2011, convertint la recerca aplicada en l’eina clau de competitivitat de les empreses.
-
A El Món de Demà hem volgut ser una caixa de ressonància de la Conferència sobre el Futur d’Europa. Com hem fet sempre, dedicant-li un número de la nostra publicació. Però per primera vegada ens hem atrevit a explorar també un format diferent. Vam atendre la proposta de les institucions europees a Barcelona i hem dissenyat un podcast per socialitzar coneixement.
Escriptor i filòleg. Ha centrat la seva investigació en la construcció i reconstrucció de les cultures democràtiques a la Catalunya i Espanya del segle XX. És editor de l’espai de pensament El Món de Demà i és membre del grup de treball Catalunya 2022.
-
La utopia d’una Europa unida sota unes institucions comunes és una de les receptes guanyadores per afrontar conjuntament els efectes de la globalització i el capitalisme mundial que amenacen d’estripar les nostres societats. La Conferència del Futur d’Europa hauria de servir a Brussel·les per escoltar la ciutadania i entendre les seves necessitats i cercar una Unió social.
Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Professor de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP) de la UPF. Anteriorment, ha estat Assessor en matèria de política comparada de l'autogovern a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i investigador visitant a la Universitat d'Edimburg (Escòcia, Regne Unit) i a la Universitat de Laval (Quebec, Canadà). També va ser recercador postdoctoral al Centre de recherche interdisciplinaire sur la diversité et la démocratie de l'Université du Québec à Montréal (UQAM).
-
No sabem si la Conferència pot impulsar una major exigència de responsabilitat política als dirigents dels Estats. Això és tan important com els ajustaments en l’estructura institucional i política. Cap sistema, per robust que sigui, és immune a la mala fe -anar contra els propis actes- dels seus responsables. La Unió Europea no és una excepció.
Va ser diputada al Parlament Europeu del 1994 al 2004. Del 2006 al 2010 va ser Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat (membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea) i Delegada del Govern de la Generalitat davant la UE. També va ocupar la Secretaria d'Estat de d'Immigració i Emigració al govern Zapatero (2010-2012). És directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP) des del 2018.
-
La Conferència del Futur d’Europa, que comença el 9 de maig, reobre el debat sobre la legitimitat del projecte europeu. Més enllà dels canvis que es puguin derivar de la Conferència, l’èxit el marcarà el nivell de participació i implicació de la ciutadania.
És investigador del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2012 i doctorand en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Abans d'unir-se a CIDOB, va fer pràctiques professionals al Research Institute for Managing Sustainability (Viena) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània. L’any 2013 es va incorporar a CIDOB a l'àrea de Mediterrània i Orient Mitjà; i després va formar part de l'equip d'experts del CIDOB en les seves àrees d’investigació: política i dinàmiques d'integració europea, nous moviments polítics i democràcia i participació. Ha treballat en projectes amb finançament pública i privada com Open European Dialogue, FACTS, EU Idea i The Raval Project. Parla català, castellà, anglès i francès.
-
La intel·ligència artificial (IA) serà la base del creixement econòmic a llarg termini. Tot i això, el seu ús a través dels smartphones i el lucratiu negoci de les dades sense cap control amenacen l'ordre democràtic respectuós amb les persones. La UE va començar a regular-ho el 2018 i el repte de cara al futur serà transformar la IA en una eina que promogui una economia sostenible, distributiva i justa.
És Catedràtic d'Intel·ligència Artificial (UPC) i Coordinador científic del grup d'IA i Supercomputació. Membre de diversos comitès d'Ètica, entre d'altres l'Observatori d'ètica de la IA a Catalunya.
-
Catalunya no pot esperar a tenir més recursos per aprofitar les oportunitats que ofereix la Intel·ligència Artificial (IA) i la resta de tecnologies emergents. Cal apostar per la innovació, executar, provar, equivocar-se i identificar els èxits. Parlar menys i fer més.
Llicenciat en dret, Màster en gestió d’empreses i Màster en humanitats i cultura contemporània. Ha estat regidor de promoció econòmica i urbanisme a l'Ajuntament de Reus. Des de fa un any dirigeix Startsud Studio, el venture builder de la Catalunya Sud.
-
L'aparició de la Intel·ligència Artificial, entesa com una combinació d'algoritmes, quantitats ingents de dades i computació, ha ajudat les empreses a comprendre millor la seva situació en diversos nivells, així com predir escenaris futurs.
Professors Agregats de Direcció Financera, IESE.
-
La intel·ligència artificial es postula com la palanca de canvi del sector turístic. Un canvi de paradigma associat a la capacitat d’anticipar les necessitats de l’usuari, la creació de destinacions adaptatives i la robotització dels serveis directes. Un canvi que suposaria deixar enrere el model post-fordista de turisme.
José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) és doctor en geografia i professor de la Facultat de Turisme de la UdG. Ha estat director de l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya, de l'INSETUR i del Campus de Turisme de la UdG. Actualment és vicerector de comunicació i relacions exteriors de la UdG.
-
A diferència d’altres regions industrials, Catalunya ha sabut reinventar-se i les crisis dels sectors madurs han estat compensades pels auges de nous sectors.
Economista i doctor en història per l'Institut Universitari Europeu (Florència). És Professor Agregat d'Història Econòmica a la Universitat de Barcelona. Ha investigat sobre la història econòmica de Catalunya i Espanya en els segles XVIII, XIX i XX.
-
Tota nació necessita dels seus mites. La Catalunya del s.XXI en té inclusius i amb rèdits tangibles en les institucions d’autogovern modernes (la Mancomunitat i la Generalitat republicana). Trobar mites transversals i mantenir-los és costós. Erosionar-los i deixar-los en mans de demagogs pot tenir conseqüències pèssimes.
És escriptor i historiador. Professor associat de la Universitat de Vic i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat articles i llibres sobre la història del catalanisme i les seves figures més rellevants.
-
Les dones no són una parcel·la del saber com l’art, les matemàtiques o el feminisme. Són ciutadania, agents de canvi històric. Una història que no les contempli sempre serà una història a mitges, bòrnia i maldestre, que deixarà fora més de la meitat d’un país.
És escriptora de no-ficció. Autora d’obres com Juguen Dames. L’aventura de les primeres universitàries (Ara Llibres, 2010), L’aventura de volar. Pepa Colomer, la primera aviadora catalana (Ara Llibres, 2011) i Con otros ojos. La biografía de Montserrat Roig (Roca, 2016).
-
Els mites nacionals moderns han adquirit un rol cada cop més bel·ligerant i menys cohesionador. A la Catalunya post-1O, la repressió de l’estat i el processisme han convertit “la república” en un altre símbol d’identitat nacional per pacificar el territori. La inestabilitat dels espais polítics globals, però, impedeix que aquesta pacificació pugui assolir el seu objectiu.
Professor associat i director del programa d'Estudis Catalans al departament d'Espanyol i Portuguès a la Universitat d'Indiana, Bloomington. Ha publicat The Survival Regime: Global War and the Political (Routledge, 2019) i Pensar Barcelona: ideologies d'una ciutat global (Apostroph, 2019; en anglès, Liverpool University Press, 2012). També és autor dels llibres de narrativa Treure's la feina de sobre (Sidillà, 2018) i Ball de bastons (Galerada, 2014).
-
La implicació de la Unió Europea en la reactivació econòmica dels estats membres obre una porta a repensar les economies del sud d’Europa, tradicionalment basades en el turisme. Apostar per una política industrial en els sectors de l’automoció i agroalimentari en el cas d’Espanya és, ara mateix, més necessari que mai. Tot depèn, però, de la nostra classe política.
Economista. Va ser professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona; va ocupar ser Director General d’Indústria i Comissionat per a la Societat de la Informació a la Generalitat de Catalunya; va ser director general d’una empresa d’infraestructures aeroportuàries; actualment és el director general d’un consorci de serveis universitaris. Ha publicat diversos llibres sobre economia catalana i col·labora habitualment en mitjans de comunicació.
-
La magnitud i característiques de l’acord al qual va arribar la Unió Europea l’estiu passat permet dibuixar un futur diferent per Europa. Apostar per una política industrial, transformar el model d’ocupació i la possibilitat d’una integració fiscal del projecte europeu són les oportunitats que s’obren.
És economista i director del departament de polítiques regionals mediterrànies i desenvolupament humà a l’IEMed. També és professor associat a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Va ser secretari d’afers exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, així com conseller tècnic a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània.
-
Els fons europeus són una oportunitat sense precedent que hem d'aprofitar amb la màxima diligència. Per això cal que les decisions que es prenguin en els propers mesos defineixin l'escenari a llarg termini, treballant de manera àgil i coordinada per no deixar ningú enrere. Saber com treure profit d’aquesta conjuntura ens farà emergir més resilients.
Josep Palet és soci responsable de Sector Públic de Deloitte i membre del Deloitte European Center for Recovery & Resilience. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional en aquesta firma líder de serveis professionals. Durant la seva trajectòria ha liderat i executat projectes d'estratègia i operacions en el sector públic. És assessor de referència per a clients en àmbits com la Planificació Estratègica, nous models de govern, la transformació del sector públic, i el desenvolupament d'estratègies "Smart", entre altres pràctiques d'interès.
-
La universitat participa en totes les accions clau –docència, recerca i innovació-imprescindibles per a possibilitar el canvi necessari i transformador, com és el que persegueix la finestra d'oportunitat que suposa el Next Generation EU. Així, es postula com un element clau per transformar l’economia del país.
Cap del Servei de Suport R+I Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser directora del Programa Innova UPC i Gerent del Parc Científic i Tecnològic de la UPC. Membre del Comitè d’Experts que va elaborar el document de bases del Pacte Nacional per a la R+I a Catalunya el 2008. @RDI_UPC
-
La configuració de la riba mediterrània de la península Ibèrica demana a crits d’unes infraestructures que la facin una regió de valor afegit, connectada, sostenible i al servei de les persones. No atendre aquesta necessitat seria perpetuar un error que ja fa més de dues dècades que es produeix.
Josep Vicent Boira és catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València. Premi Joan Fuster d'Assaig als Premis Octubre (2002) i Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític (2009). Avui és Coordinador del Govern d'Espanya per al Corredor Mediterrani. El seu darrer llibre és "Roma i nosaltres" (Pòrtic, 2020).
-
La reordenació del sistema mediàtic és un pas imprescindible per plantejar un nou model d’Estat. Caldrà la implicació dels territoris perifèrics, actors polítics, així com entitats privades per formular una entesa comuna que permeti descentralitzar el poder madrileny. Res garanteix l’èxit, però una Espanya diferent passa per un sistema mediàtic diferent.
Professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzat en l'anàlisi de l'estructura i les polítiques de comunicació a Catalunya i Espanya.
-
Queden dos anys per davant per demostrar que la via valenciana és alguna cosa més que un enunciat i que no ha entrat en via morta. Les tendències de la demoscòpia electoral assenyalen que la via valenciana requerirà noves edicions del Pacte del Botànic perquè les majories absolutes són realitats obsoletes i perquè, per ara, les dretes segueixen sense ser alternativa de Govern.
Periodista. Analista política. Col·labora amb El País, la Cadena SER i À Punt-TV. Autora de la novel·la "Apenas unos segundos".
-
L'embús i el bloqueig polític que pateix el país amenaça d’estancar-se. Ara, més que mai, és important que la voluntat de construir ponts (encara que siguin fràgils) s’obri camí. Per teixir una idea diferent d'Espanya és necessària voluntat política i valentia. Necessitem posicions madures capaces d’articular una solució viable
És Catedràtic de Geografia Humana. Ha centrat la seva activitat acadèmica en el camp de la Governança territorial i Geografia Política. És membre de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea i de l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València.
-
La cultura jugarà un paper importantíssim en la regeneració econòmica pel seu paper ponderant en la creació d’atractiu, qualitat de vida i competitivitat. A Catalunya tenim la sort que Barcelona és, sens dubte, un centre cultural internacional de referència. Apostar per un gran projecte com Capital Cultural de la Mediterrània ens pot ajudar a vehicular i gestionar de millor manera la cultura com un element vertebral en les accions estratègiques de la ciutat i Catalunya.
És gestor cultural. Director de la Fundació Pau Casals. President del Cercle de Cultura. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura i desenvolupament a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO, i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea
-
Amb el canvi de paradigma que ha causat la pandèmia cal, més que mai, innovar. El Port de Barcelona ja és un element crucial pel teixit empresarial i cultural de Catalunya, però ara l’objectiu és consolidar un districte tecnològic vinculat a la logística i a l’economia blava amb capacitat de transformació i d’interlocució amb el teixit urbà i metropolità. Convertir-lo en un Smart Port dins d’una Smart City.
És Presidenta del Port de Barcelona des de l'any 2018. Llicenciada en Dret a la UAB i màster en Dret i Gestió Pública per la Pompeu Fabra, té una gran experiència en el sector públic, en el qual ha sigut Presidenta de la Diputació de Barcelona ( 2015-2018) i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès (2010-2018), entre d'altres.
-
El Port de Barcelona ha aprovat el IV Pla Estratègic, que posa la mirada sobre la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica del futur més immediat. També, però, analitza aquells factors que fan del Port una àrea d’influència de la Mediterrània: infraestructures, concentració d’operativa logística, diversificació de l’oferta i atenció al client.
Cap de projectes estratègic i innovació al Port de Barcelona i director del master en executive en Supply Chain Management de la UPC
-
Només amb una proposta sòlida i compartida podrem reduir l’impacte mediambiental de l’activitat portuària, contribuint activament a la millora de la qualitat de l’aire i la salut de la població. En aquest sentit, el IV Pla Estratègic té dos grans objectius: reduir a la meitat les nostres emissions el 2030 i convertir el Port de Barcelona en un port neutre en emissions de CO₂ el 2050
Energy transition manager al Port de Barcelona, està liderant el projecte d'electrificació del Port enfocat a la millora de la qualitat de l'aire. Enginyera Naval i Oceànica i màster de Desenvolupament Directiu- PMD® d'ESADE té una àmplia experiència professional en el sector naval i en el logístic portuari.
-
La pandèmia ha deixat al descobert la fragilitat del sector cultural i d’un model excessivament centrat en la venda de tiquets. Alhora, però, aquesta situació ha certificat que la cultura és un espai per lluitar contra el desassossec i que les noves plataformes digitals de comunicació són una finestra d’oportunitat. Aprofitar-les requereix d’una innovació en tecnologia i continguts. Generar sinergies entre el sector cultural i el tecnològic, serà la clau per revifar la cultura.
Director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Doctor en comunicació digital per la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor del Departament de Comunicació de la UPF i investigador visitant del Massachusetts Institute of Technology. Ha publicat i presentat la seva recerca en diversos fòrums i revistes internacionals. Actualment fa recerca en mitjans immersius i impacte social.
-
La pandèmia ha desmaterialitzat l’entorn laboral del sector periodístic; les redaccions. Sense el llenguatge complet del cos i la presència física, es perden matisos, converses i idees que queden al llimbe i que desnaturalitzen l’essència del periodisme. De tot, però, se n’aprèn i, d’aquesta situació, en consolidarem tecnologia i mètodes.
Ignacio Orovio, redactor en cap de la secció A FONS de La Vanguardia. Autor del llibre "Conexión Madrid" (Debate), investigació sobre l'escamot terrorista que va cometre els atemptats de Madrid el 2004. Entre 2011 i 2020 va ser redactor en cap de la secció de Cultura de La Vanguardia.
-
La pandèmia ha accelerat la digitalització del nostre dia a dia, tant en l'àmbit privat com en el públic. Aquest augment en l'ús de les TIC ha posat de manifest la bretxa digital entre les diverses classes socials i ha mostrat la fragilitat humana i la interdependència social que ens caracteritza. "Fer-ho des de casa" no és un dret, sinó un privilegi. De cara al futur, cal estar a l'aguait, no fos cas que el "fer-ho des de casa" esdevingui en "fes-ho tu mateix".
Politòloga i investigadora predoctoral al Centre d'Estudis del Treball i la Vida Quotidiana del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzada en l'anàlisi de l'impacte social de les dades i les noves tecnologies, ha col·laborat amb l'Ajuntament de Barcelona, el Govern Basc i la Generalitat de Catalunya en projectes relacionats amb la inclusió social i la digitalització de serveis públics.
-
Quan parlem d'ensenyament on line, sempre hi ha la temptació d'adoptar posicions intermèdies. Podria semblar el més òptim: celebrar les noves possibilitats que ens brinden els mitjans digitals, sense renunciar a les presumptes bondats de l'ensenyament tradicional. Però és l'opció més fàcil i, sense cap dubte, la més perillosa
Nemrod Carrasco és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. Cofundador de "crisi, espai de pensament crític", ha estat l'assessor filosòfic de la sèrie de televisió "Merlí".
-
El món rural es troba en un moment crític. Costa guanyar-s’hi la vida, l’administració pública no és capaç d’entendre les necessitats del sector i el canvi climàtic obliga a introduir noves formes de producció costoses que no van acompanyades d’un canvi d’hàbit de consum per part del consumidor final.
Pagès i ramader de La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), és amb 25 anys un dels pocs pagesos joves que queden al poble. Treballa l’olivera en una explotació familiar i tenen una marca pròpia d’oli (Prior Dei). Ha voltat pel món (La Toscana, Califòrnia…) per aprendre a comercialitzar, produir i fer rendible el seu oli, però amb la ferma decisió d’acabar aplicant aquests coneixements al poble que l’ha vist néixer.
-
L’exemple vitivinícola és, en general, tan potent que pot servir com a exemple per desenvolupar la cadena de valor de molts altres productes agroalimentaris. És l’estret vincle entre el fruit, la matèria primera i el producte transformat, que connecta el pagès al mercat i que genera riquesa en origen.
Soci i director general de l’Agrícola Sant Josep, cooperativa situada a Bot, a la Terra Alta. També m’ocupo d’una finca familiar, de vinya, oliveres i ametllers a la Vall del Riu Canaletes. Vaig col·laborar amb el desenvolupament de la DO Terra Alta com a secretari del seu Consell Regulador durant el període 2004-2012. Tècnic especialista en vitivinicultura, llicenciat en enologia i màster en gestió d’empreses.
-
El sistema alimentari és el responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i un 8% aproximadament es deu al transport d’aliments. Una alimentació sana, saludable i resilient és essencial per a contribuir a la mitigació del canvi climàtic. En els propers anys veurem com l’alimentació s’integra a les polítiques municipals, i l’espai agrari ‘proper’ tornarà a ser clau per l’equilibri territorial i alimentari dels nostres pobles i ciutats.
És Cap de la Unitat de Suport als espais agraris en l'Àrea de territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El seu principal àmbit de treball consisteix en el suport a ajuntaments i entitats locals per al desenvolupament de projectesd'ordenació, planificació i gestió d'espais agraris, i també en projectes de planificació alimentària. Ha participat en el procés de disseny, creació i consolidació del Parc Agrari del Baix Llobregat, des del seu naixement l'any 1998 i fins l'any 2013.
-
La comunitat de menjadors escolars juguen un paper fonamental en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles. Són un espai que, a través de la col·laboració de tots els agents que hi intervenen, tenen el potencial educatiu per educar els futurs ciutadans, i els seus entorns més propers, en consumidors responsables que cuidin tant la seva salut com la del planeta.
Graduada en Bioquímica i MSc en Nutrició i salut: epidemiologia i salut pública. Actualment realitzant la tesi doctoral en quantificació i prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari al CREDA-UPC-IRTA. Activista per una transició sostenible i justa a través de l’alimentació, és sòcia i participa al projecte @FoodCoopBCN i a @vestintaliments.
-
No és que els joves no tenguin futur, és que l'estan descobrint més de pressa que nosaltres. I ho fan d'una manera lúdica, com els nins durant el procés d'aprenentatge. El seu codi és incomprensible per als adults, que en aquest cas ni tan sols tenen la tranquil·litat d'haver-los donat una base sòlida perquè l'evolució vagi per bon camí.
Ha publicat quatre novel·les, és columnista i cronista cultural a La Vanguardia, col·laboradora a Rac-1 i a Planta Baixa de TV3.
-
La generació que ara té vint anys viu en una realitat que es compon d’un mosaic de fraccions infinites. Són fills del seu temps, barrejat, accelerat, individualista, fanàtic i cridaner. No s’hi val a culpar-los per ser com són, ni tan sols a jutjar-los. Al capdavall, ells no en tenen cap culpa. Simplement són producte del món que els hem deixat els que vam arribar abans.
Doctor en Ciència Política, especialitzat en comportament electoral a Catalunya. Ha publicat "El terratrèmol silenciós" (Eumo, 2017), sobre els efectes del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya. És professor associat a la UAB i docent del Màster en Marketing Polític a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Blog: oriolbartomeus.blogspot.com
-
Entre els que tenen vint anys i no han arribat encara als trenta veig tot un catàleg obert i lluent de temptacions; cada vegada ens assemblem més entre nosaltres i cada dia ens resultem més intolerables. Ningú pot exigir dels nostres joves de vint anys, criats en l'ocàs d'una crisi financera i madurs a la tímida aparició d'una nova, que siguin optimistes. I penso fins i tot que hem de comprendre, sense per tant abandonar la incessant lluita, l'error dels que en una borratxera de desesperança reivindiquen el dret al deshonor i cauen en un divertit, divertidíssim nihilisme d'època.
(Alcalá de Henares, 2000) estudia Filosofia i Filologia francesa a les universitats París I Panteón-Sorbona i Sorbona Nueva. Col·labora amb mitjans com Playz, CTXT o ROCKDELUX i ha publicat els llibres "Reina" y "Excepción".
-
Els joves de Catalunya tenen la percepció que no se’ls té en compte en el mercat laboral. La innovació és la peça que permetria connectar el potencial del jovent i el món professional; per això és importantíssim apostar-hi.
Sóc estudiant d’últim any d'Enginyeria Física i Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC, en el CFIS. Sempre m’ha agradat entendre com funciona tot. M'apassionen la tecnologia i les matemàtiques.
-
La geopolítica parteix de la premissa que la geografia condiciona la política. Quan es parla de geopolítica se sol posar el focus en la rivalitat entre potències, els espais d’influència o el control d’infraestructures estratègiques. Tanmateix, també hi ha una altra geopolítica, la cooperativa, que es manifesta quan la geografia afavoreix respostes conjuntes, l’intercanvi d’informació i la construcció d’institucions. La pandèmia ha estat un fenomen de tal magnitud que ens obliga a revisar les visions geopolítiques preexistents, preguntant-nos si la geografia segueix sent un factor clau, si les formes de governar el sistema internacional han d’actualitzar-se i si els processos de recuperació post-pandèmica alteraran les dinàmiques de cooperació, competició i conflicte.
És investigador sènior del CIDOB i coordinador de l'àrea de geopolítica global i seguretat. És politòleg i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de treball inclouen les dinàmiques de cooperació i conflicte al Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i l'anàlisi prospectiva. És l'editor de l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda global" i des del 2016 ha coordinat l'exercici anual de prospectiva del CIDOB.
-
El 2021 és el moment de recomençar; de posar a prova el grau d'ambició, generositat i rapidesa de la resposta comunitària no només a la pandèmia, sinó a les estratègies de recuperació en general. A diferència de crisis anteriors, que s'han explicat a partir de fractures internes, d'uns contra altres, la COVID-19 ha imposat un sentiment de vulnerabilitat compartida. Som més conscients de la nostra fragilitat, des de la mort per contagi fins als efectes del canvi climàtic. La pandèmia ha estat un potent recordatori dels alts nivells d’interdependència i de la necessitat de solucions cooperatives i solidàries.
És investigadora principal especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB. També és professora associada del Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica). Llicenciada en CC. de la Informació per la UAB i postgrau en estudis de la UE per la UOC, ha estat corresponsal a Brussel·les i responsable d'internacional a Catalunya Ràdio i el diari ARA.
-
El món el 2021 oferirà un escenari de reconstrucció que hauria de permetre revisar polítiques per tal de sortir de la crisi de la COVID-19 dotats de major resiliència col·lectiva. I, mentre les demandes socials s’articulen de forma diversa, les institucions hauran de calibrar bé les necessitats dels diferents col·lectius per tal de prioritzar la construcció del bé comú. De la mateixa manera, serà cabdal vetllar perquè les veus d’aquells col·lectius o grups d’individus que no sempre tenen condicions per a organitzar-se políticament (persones sense llar, migrants -especialment les dones-, venedors de l’economia informal, persones amb feines precaritzades...) siguin tingudes en compte en la definició de les polítiques post-pandèmia.
És investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB. Doctora en Postcolonialismes i Ciutadania Global per la Universitat de Coïmbra (Portugal). Les seves principals àrees de recerca són el dret a la ciutat, les polítiques públiques, els governs locals, els estudis postcolonials, l'emancipació social, l'art urbà i els moviments socials urbans.
-
El canvi climàtic és un problema amb un horitzó molt més llarg que la COVID-19, la qual cosa sovint dificulta les actuacions a curt termini. Però la lluita contra la pandèmia que hem lliurat el 2020 ha estat, en alguns sentits, un assaig per afrontar una crisi climàtica imminent. Aprofitem les seves lliçons.
És investigadora sènior d'EsadeGeo Center for Global Economy and Geopolitics (Barcelona/Madrid). La seva recerca se centra en la governança i la geopolítica de l'energia i el canvi climàtic. Màster en Relacions Internacionals de l'IBEI, amb especialització en política econòmica de el desenvolupament i política mediambiental internacional.
-
La idea que la concentració és l’única solució per a la vida col·lectiva és, com a mínim, poc científica. Perquè Catalunya no és un territori de suburbis com Estats Units. El funcionalisme, el determinisme, i les visions megalòmanes d’alguns arquitectes han estat històricament desmuntades per la meravellosa realitat, sempre més dura i més multicapa que la pretesa homogeneïtat.
Arquitecta experta en transformació urbana, amb sòlids coneixements en l’àmbit de les ciències socials. Actualment lidera Mediaurban, l’Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro.
-
El PDU metropolità va néixer amb el canvi de paradigma de la planificació urbana sorgit arran de la crisi del 2008, i ha començat a enfilar la fase de redacció més decisiva amb l’inici de la pandèmia. Potser totes dues crisis formen part d’una mateixa tensió que no és conjuntural sinó cíclica. Per tant, atès que la planificació urbanística es planteja a llarg termini —l'horitzó del Pla és el 2050—, ha d’incorporar necessàriament elements d’incertesa.
Arquitecta urbanista (ETSAV-UPV, 2015). Des del 2016, forma part del Servei de la redacció del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on ha participat en el desenvolupament de les propostes vinculades als assentaments urbans, i ha coordinat el procés de participació ciutadana de l’Avanç del Pla. Actualment, és vocal a la Junta de l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).
-
La pandèmia i el teletreball han provocat un augment de la demanda de pisos i residències fora de grans ciutats com Barcelona per tal de cercar més i millor espai. Davant d’això ens hem de preguntar si estem davant d’un fenomen estructural que ha vingut per quedar-se o estem davant d’un fenomen conjuntural que té data de caducitat.
Geògraf especialitzat en geografia urbana i paisatge. Treballa en el seu propi despatx professional (NSF Consultoria de Ciutat) i és professor associat a la Universitat de Girona (UdG) i a la UNED.
-
Les tendències de les últimes dècades ens fan pensar que el recent augment de la demanda d’espais verds no és una situació aïllada, sinó un fenomen que perdurarà en el temps. Tots els indicadors comercials apunten a aquesta direcció.
Des de fa 10 anys incorporat a l’empresa familiar Amat Immobiliaris. Des del 2018 a la Direcció General de l’empresa. Amat Immobiliaris és una empresa amb 72 anys d’experiència al món immobiliari de Barcelona i el seu entorn (Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès).
-
Si algun efecte positiu deixarà aquesta pandèmia és la convicció profunda i generalitzada que la recerca i la tecnologia són imprescindibles per protegir-nos, per avançar, per trobar solucions als reptes als quals ens enfrontem com a societat, sigui en forma de virus, de canvi climàtic o de crisi econòmica i social.
És doctora en Enginyeria Industrial i Vicerectora de docència i estudiantat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). També treballa com a professora i investigadora a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC (ESEIAAT-UPC).
-
L'augment en la generació de dades en el camp de la biomedicina ens posa per davant el repte d'intentar donar una aplicació pràctica a tot el coneixement acumulat, la denominada medicina aplicada. Per a això és necessari un pla integrador que abordi de forma decidida la generació, gestió i anàlisi de grans dades en la pràctica mèdica.
Director del Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), Consultor Sènior i Catedràtic d'Anatomia Patològica, Hospital Clínic de Barcelona, Universitat de Barcelona.
-
La supercomputació és l’eina que ens permetrà desenvolupar, amb una precisió desconeguda fins el dia d’avui, prediccions climàtiques i temporals que poden canviar el transcurs de la societat. De totes maneres, cal inversió i esforços conjunts per adaptar les infraestructures i els models actuals a la supercomputació.
Dirigeix el grup de treball de representació de processos atmosfèrics en els sistemes de previsions meteorològiques del European Centre for Medium-Range Weather Forecasts.
-
El supercomputador s’entreveu com una eina tan potent que tindrà efectes més enllà del camp de la ciència. La geopolítica i la sobirania tecnològica d’Europa, així com el paper que el vell continent tindrà en el futur, tenen a veure amb la implantació de la supercomputació; i Barcelona hi té molt a dir.
Director associat del Barcelona Supercomputing Center. Físic i doctor en enginyeria informàtica, té una llarga experiència en gestió de la recerca i la tecnologia.
-
La segregació per barris actua sobre l’individu més enllà de la seva realitat immediata. Impregna la seva identitat i, per tant, té afectes en la persona més enllà del curt termini i determina, en certa mesura, què pot arribar a fer.
Sociòleg de formació. Treballa a l'administració pública, amb un peu a les polítiques d'habitatge i l'altre als serveis socials. Edita el blog sobre polítiques socials lleiengel.cat
-
Des del 2008 la segregació urbana s’ha convertit en un problema estructural a la regió metropolitana de Barcelona. Per fer-hi front, calen polítiques urbanes supramunicipals que ataquin a les causes d’aquest fenomen que va més enllà de l’escala local.
Helena Cruz Gallach és doctora en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Urban Management per l’Erasmus Universiteit de Rotterdam. És sòcia del despatx d’urbanisme Territorisxlm i és investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB.
-
La crisi provocada per la COVID-19 ha demostrat que, a part de la genètica, els condicionants socials són un element clau per a la salut. El nivell socioeconòmic, l’accés a una bona educació o la possibilitat de tenir un ordinador a casa són factors que repercuteixen en el benestar de les persones.
<br>
<strong>Cristina Adroher</strong>
Economista de la salut i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Actualment treballa a la Direcció de Planificació de l’Hospital Sant Joan de Déu, prèviament al Servei Català de la Salut i a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Interessada en les polítiques sanitàries i convençuda que, al món de la salut, la gestió també importa.
<strong><a href="https://twitter.com/cris_adroher" target="_blank" rel="noopener noreferrer">@cris_adroher</a></strong>
<br></br>
<strong>Anna García-Altés</strong>
Economista i doctora en Medicina i Cirurgia. Treballa a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries. És la vicepresidenta de l’Expert Panel on effective ways of investing in health de la Comissió Europea. Li interessa fer arribar el coneixement a la presa de decisions en política sanitària.
<strong><a href="https://twitter.com/annagaal" target="_blank" rel="noopener noreferrer">@annagaal</a></strong>
-
La solució a la segregació per barris passa per una mentalitat urbana que premiï la resiliència, en la qual siguem capaços de compartir recursos i es-pais, per tal que puguem accedir a les necessitats bàsiques sense grans des-plaçaments. Hem de convertir els barris en espais relacionals i de trobada.
Filla del Règim del 78, milenial antiga. Valenciana, de Borriana. Metropolitana, de Barcelona. I catalana d’adopció. Del la ruta del Bacalao, de la mort de Guillem, al No a la Guerra i la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) fins a l’AFA del Raval. Enginyera Civil, especialista en mobilitat, urbanisme i logística i Màster en Sistemes Intel·ligents del Transport per la UPC . Ha treballat com a becària a la DG de Transports i Mobilitat del DTES i a FGC, i en altres tasques remunerades com administrativa, encarregada de logística de grans mobilitzacions, cambrera... i finalment com a consultora en transport, mobilitat i urbanisme. Actualment forma part del gabinet tècnic del Pla Estratègica Metropolità i del procés de planificació estratègica Barcelona Demà 2030 Compromís Metropolità.
-
Les guerres culturals, lluny de ser una importació americana, son fruit de l’evolució del pensament que veu en el consensos del passat una degradació que cal renovar. Per conseguir una treva cultural que ens permeti respirar, és necessari arribar a un punt de trobada basat en el reconeixement mutu; l’alternativa és la barbàrie.
Periodista i crític cultural. Graduat en Filosofia i en Comunicació Audiovisual, escriu per a diversos mitjans sobre pensament contemporani, cultura digital i política.
-
Al llarg dels últims deu anys hem vist com el concepte “feminista” passava de ser una etiqueta molesta que identificava un discurs estrident i molest a ser un concepte atractiu i valorat. Què ha passat enmig perquè es produís aquest canvi?
Músic de formació i escriptora de vocació. Baby-millennial amb les retines cremades per la llum blava. Seguint les passes d'Aurora Bertrana. Si no sabeu qui és, busqueu-la! 26 anys, de Premià de Mar però vivint a Barcelona. Grau en interpretació del violoncel al Conservatori Superior del Liceu. Ganes de jugar.
-
La nostra societat, davant la creixent pèrdua d’esperances en un futur substancialment diferent, centra cada vegada més la seva atenció en la memòria del passat. A més, els últims anys ho fa en un entorn digital caracteritzat per una postveritat que ha contribuït a distorsionar i polaritzar la nostra relació amb la història.
Tècnic superior al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona) i professor associat a la Universitat de Barcelona. És autor dels llibres Claude Lefort. La inquietud de la política (2017, Gedisa) i Memoria de la Revolución (2020, Documenta Universitària).
-
La política actual és polaritzadora i no pas constructiva. És tot culpa d'aquesta retòrica extrema que assenyala als adversaris i posa límits? Potser no. Tota discussió pot resultar polaritzadora per algú altre. Cal un diagnòstic diferent. Com, per exemple, defensar les nostres conviccions amb la mateixa passió que els adversaris.
Pablo Muñoz (1988) és graduat en Filosofia. Treballa a l'administració pública i col·labora a la Cadena SER i de vegades, a revistes com CTXT.
-
Més enllà de la captació del talent extern, el gran repte de l’administració pública és promoure el propi talent i allunyar-ne el clientelisme i la lògica política que impregna els òrgans directius.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, Màster en Gestió Pública i Màster en Direcció Pública. Professional a l’administració pública, col·laborador acadèmic d’EsadeGov i editor de
PUBLIC. Ha estat president de l’Associació Catalana de Gestió Pública (2011-2017).
-
L’obsolescència dels mètodes per captar talent (les oposicions), el clientelisme i el fort envelliment del cos funcionarial del país dificulten l’atracció de talent a l’administració pública. Per revertir això, cal experimentar i innovar, però la mentalitat immobilista i aprensiva al canvi de l’administració costarà de canviar.
Doctora en Economia, és sòcia fundadora de KSNET. Ha treballat com investigadora a la UAB i al Banc Interamericà de Desenvolupament i com analista de polítiques a la OCDE. És editora de Politikon.
-
El sistema d’oposicions rebutja el talent jove i només capta el talent memorístic, no pas l’analític o el crític, que és el que pot afrontar els reptes del present. Per això, és necessari un canvi de filosofia general.
Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d’Oxford. Ensenya i investiga a l’Institut de Qualitat del Govern de l’Universitat de Gotemburg. La seva investigació se centre en la política comparada i de l’administració pública i combina mètodes quantitatius i qualitatius.
-
El talent és l’element essencial que té una empresa per adaptar-se a nous contextos com, per exemple, la COVID. Saber donar al talent el valor que li correspon és clau per a qualsevol organització que vulgui seguir endavant.
Treballa a Sephora com a executive development and talent leader i és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Califòrnia, Berkely. Prèviament ha treballat a JCPennt i a Korn/Ferry International. També s’ha involucrat en nombroses iniciatives sense ànim de lucre.
-
La societat catalana projecta un escenari menys polaritzat del que hom pot pensar. Si bé és cert que en temes com el debat territorial la divisió és més elevada, hi ha una gran marge per a l’acord i el diàleg; una posició que defensa la gran majoria dels catalans en aquest i altres discussions.
Investigadora del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania de la UAB. És editora del blog Politikon.es.
-
La política ha virat, els darrers anys, cap a la lògica del llenguatge publicitari per poder connectar amb una ciutadania concebuda, no com a potencial votant, sinó com a públic objectiu. És per això, que el llenguatge polític d’avui apel·la més a les emocions que no pas a la raó.
És periodista i Doctor en Comunicació. Professor de Comunicació Política a la UPF. Director de Comunicació Institucional de la UPF Barcelona School of Management. Ha publicat "La política de les emocions. Com els sentiments governen el món" (Arpa, 2020).
-
En un escenari de desafecció generalitzada entre ciutadania i classe política i d’una participació electoral cada vegada més baixa, els partits concentren bona part dels seus esforços en mobilitzar al màxim els “seus” votants. Sabem identificar la polarització, però no tenim un manual per fer-hi front.
És investigador de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), on exerceix de coordinador del programa “Pau i Seguretat en les Polítiques Públiques”. És professor associat de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
-
Malgrat la importància de les emocions en la vida social i política, sabem molt poc sobre com gestionem les emocions en temps polaritzats. L’ICIP ha volgut emplenar aquest buit dissenyant una enquesta que ens aporti dades relacionades amb la convivència i les dinàmiques de polarització emocional.
És director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida. També és analista de processos de pau, expert en la gestió del postconflicte i en el paper de la societat en les transicions. Ha assessorat i dóna suport en els processo de pau de Filipines, el País Basc i Colòmbia.
-
El de la Rambla és un cas clar del síndrome de Diògenes. No només per l'acaparament compulsiu d'objectes rebutjats per la resta de la ciutat, sinó també per un patró de conducta clarament antisocial, que l'ha portat a l'aïllament voluntari dels seus veïns més immediats. Res no la millorarà si, en lloc de tractar el seu trastorn, els serveis municipals es limiten a buidar-la i netejar-la.
Arquitecte. Col·labora des del 2003 amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha treballat per l’Ajuntament de Barcelona com a responsable de l’estratègia contra la gentrificació. Escriu habitualment a la revista d’arquitectura Diagonal i altres mitjans.
-
La Rambla ha perdut, al llarg dels anys, allò que la va caracteritzar al seu origen: un espai per viure, treballar i complir la majoria d’activitats diàries. Recuperar La Rambla com a carrer és el repte del futur.
Doctora en Urbanisme. Professora a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC. Ha publicat articles com Comerç, ciutat, paisatges arran de terra o El temps perdut als passatges.
-
El repte de redefinir La Rambla com a un espai quotidià pels barcelonins, exigeix una gestió imaginativa i eficaç per part de l’Ajuntament en col·laboració amb la iniciativa privada.
Llicenciat en dret per la UPF i tècnic urbanista per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Apassionat per l’urbanisme i pels debats de ciutat. Orgullós i astorat pare de quatre fills amb molt caràcter.
-
Mentre que la ciutat del país asteca lluita per aconseguir un espai públic per a la vida quotidiana, Barcelona ha reduït la Rambla a l’ús turístic i comercial en detriment dels veïns.
Politòloga i economista per la Universitat d’Àmsterdam. Processos de participació al Laboratorio para la Ciudad i observadora internacional d’activistes en risc a Mèxic.
-
El futur és Europa si sabem reinventar-nos i sortim del laberint on som.
Geneviève Roy-Lemieux. Experta quebequesa i canadenca en gestió i govern global. Col·labora amb el Canadian Institute on International Crises. És professora associada al HEC Montréal i membre del consell de la Cité internationale universitaire de París. | Adam Casals. És expert en geoestratègia i assessor en relaciones internacionals. Va treballar com a delegat de la Generalitat a Àustria i a Europa Central. Ara és CEO de Casals’ Company i escriu en diversos mitjans de comunicació.
-
Iniciatives com Catalunya 2022 neixen per donar resposta a la manca de capacitat professional dels polítics i per dibuixar solucions a mitjà i llarg termini.
Professora i directora acadèmica del Center for Urban Science and Progress de la Universitat de Nova York i senior fellow al The GlovLab. És experta en reforma del sector públic, col·laboració publicoprivada i participació ciutadana. Lidera projectes de transferència del coneixement. Coordina el grup de treball Catalunya 2022 per oferir solucions a la crisi de la COVID 19.
-
«Digitalitzar és refer la visió sobre quin valor generem i com el generem. Ara és un moment magnífic per obtenir beneficis de la innovació oberta i disruptiva, amb costos menors dels esperats»
És experta en digitalizació i gestió d’equips multiculturals. Divulgadora. General Manager d’Alastria i presidenta de la Quantum Blockchain Alliance.
-
Des de la flexibilitat, la concepció multidisciplinària i la tolerància, les ments obertes estan més ben preparades per entendre els canvis que hi ha a les empreses i a les nostres vides.
És inversor internacional especialitzat en els mercats asiàtic i d’Orient Mitjà. Exerceix com a president de la junta de l’Abrahamic Business Circle. Professor convidat a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). El seu proper llibre aborda els reptes i oportunitats en la gestió del lideratge post-covid.
-
Necessitem una nova administració que lideri els canvis i aporti les capacitats que els centres necessiten tant per abordar una crisi de salut com les transformacions i reptes educatius del nostre segle.
Director de la Fundació Jaume Bofill. Ha estat involucrat en diferents espais de vertebració de les entitats i les polítiques socials. Ha creat i dirigit programes dirigits a col·lectius amb necessitats d’inclusió social, en els camps del treball comunitari, l’èxit escolar, els serveis a nens i famílies, l’orientació i inserció laboral de joves.
-
El Dfactory 4.0, que s’està construint al polígon industrial de la Zona Franca, serà la fàbrica del segle XXI. Comptarà amb les tecnologies que permetran la nova onada d’industrialització km0.
Ha estat sempre vinculat amb món de la innovació i la empresa. Primer com a Director de la Fundació Cecot Innovació, després dirigint les polítiques de transferència tecnològica a la Generalitat de Catalunya i al Centre Tecnològic Leitat des del 2011, convertint la recerca aplicada en l’eina clau de competitivitat de les empreses.
-
L’enorme esforç d’anàlisi de dades dut a terme tant per la Generalitat Valenciana com per la societat civil, a través dels grups de treball d’experts multidisciplinaris que hi han col·laborat de forma voluntària, pot ser la llavor d’un canvi cap a una normalitat millorada que tingui l’ús de dades com a motor per a la presa de decisions.
Experta en desenvolupament econòmic i social principalment a través de l’elaboració de polítiques públiques innovadores. Fins el juliol del 2019 va ocupar el càrrec de Vicepresidenta d’Anàlisi i Estudis a NYCEDC, l’oficina econòmica de la ciutat de Nova York. Ha tornat recentment a Espanya per encapçalar l’anàlisi de polítiques públiques a la Generalitat Valenciana. Actualment ocupa el càrrec de Directora General d’Anàlisi i Polítiques Públiques a l’equip del President Puig.
-
Europa voldria trobar una gran fórmula, un gran algoritme, que li permetés enfrontar tots els grans problemes que venen i que vindran. La fi de la història. Però sobre un miratge no es pot sobreviure en el nou món en competició.
Periodista freelance. Ex corresponsal de l’Agència EFE a Pequín i col·laborador de diversos mitjans. El seu primer llibre és el reportatge China: Roja i gris publicat per l’editorial Alfabeto.
-
Un recolzament competent d’un teixit associatiu i institucional pot coadjuvar en la difusió d’un prestigi a diversos nivells i així generar també negoci. Perquè la indústria editorial també és això: indústria.
Escriptor i filòleg. Ha centrat la seva investigació en la construcció i reconstrucció de les cultures democràtiques a la Catalunya i Espanya del segle XX. És editor de l’espai de pensament El Món de Demà i és membre del grup de treball Catalunya 2022.
-
Cada baula de la cadena de la indústria del llibre posseeix una gran consciència de si mateixa, però ho ignora tot dels equilibris dels altres, la qual cosa fa que no hi hagi cap idea ni sentiment de pertànyer a una indústria.
Actualment editor d’Ara Llibres i Amsterdam Llibres. Fa anys que treballa al sector editorial on ha desenvolupat tota mena de tasques, des d’edició, administració o promoció. L’any 2015 va publicar el llibre de relats Torero d’hivern (Edicions de 1984).
-
Barcelona i Madrid concentren el 93,2 % de la facturació a tot l'Estat, i val a dir que l'edició espanyola en termes internacionals no és menor, figura entre els primers països amb major pes editorial, força per sobre de la que li'n correspondria per dimensió econòmica i de població.
Professor a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, director de l'Escola de Llibreria i coordinador del postgrau de Prescripció Lectora de la UB. Forma part com a investigador del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura i de Saberes conectados: redes de venta y circulación de impresos en España y Latinoamérica.
-
Es podria iniciar una fructífera col·laboració entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i la Biblioteca de Catalunya i construir aquell lloc comú des del qual accedir al nostre patrimoni compartit.
Directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya. És llicenciada en Història i diplomada en Biblioteconomia. Ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la direcció de biblioteques universitàries. És experta externa en processos d’avaluació i ha impartit diversos cursos de la seva especialitat.
-
Menystenir el paper de la ciència i els científics ha demostrat ser un error de primera magnitud, comés per líders d’arreu del món durant les primeres setmanes d’aquesta crisi. L’assessorament científic, i més en una emergència d’escala planetària com l’actual, és més rellevant que mai.
Director general de SciTech DiploHub, professor de Polítiques d’Innovació i Emprenedoria a la University of Shanghai for Science and Technology i assessor governamental de Diplomàcia Científica per als ministeris d’Afers Exteriors, Ciència, Recerca i Educació de diversos països asiàtics i europeus.
-
La IA podria ajudar a predir amb major precisió els escenaris de climatologia extrema gràcies als anomenats models d’aprenentatge profund, entrenats en dades meteorològiques com ara la temperatura del mar o la pressió de l’aire.
Chief Data Officer a Àsia-Pacífic. Professora d'Ètica de Dades en Intel·ligència Artificial i Sostenibilitat i Ambaixadora del United Nations Women STEM Program. Ha desenvolupat la seva carrera professional a Nova York, Londres, Hong Kong, Singapur i Tòquio. Ambaixadora de Barcelona Alumni a Singapur.
-
El reduccionisme, la tendència a la simplificació o les tendències mecanicistes creen punts cecs que no permeten comprendre el canvi climàtic en la seva globalitat, com un risc sistèmic que requereix no només una visió transdisciplinària sinó també un debat obert i democràtic.
Investigadora sènior en digitalització per a la sostenibilitat a DNV GL. Assessora sènior del Barcelona Supercomputing Centre-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i membre del Consell de la Missió per a l’Adaptació al Canvi Climàtic i Transformació Social de la Comissió Europea, Horitzó Europa. Ambaixadora de Barcelona Alumni a Noruega.
-
Cal que comencem a pensar, des d’avui, quina mena de societat tindrem si obrim la porta al perfeccionament de la humanitat gràcies a l’edició genètica.
Metge i investigador de la Universitat de Leicester i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ambaixador de Barcelona Alumni al Regne Unit.
-
Haurem de treballar perquè el món que vindrà després de la crisi del coronavirus ens ofereixi més llibertat, més cohesió social i més igualtat d’oportunitats en un marc de prosperitat compartida.
Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Va ser secretari d’organització i portaveu nacional d’Avalot-Joves de la UGT i membre del Comitè Nacional i del Consell Nacional de la UGT. És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
-
De cara al futur, la nostra brúixola ha de orientar-se cap a quatre punts cardinals: l’equitat, la sostenibilitat, la longevitat i la interculturalitat.
Subdirector General de Fundació Bancària “la Caixa” des del mes de juliol del 2017 i amb responsabilitat de tots els Programes Socials. Es va incorporar a la Fundació l’any 2008 com a Director de l’Àrea d’Integració Social i el 2014 va ser nomenat Director Corporatiu de l’Àrea Social.
-
La falta de solidaritat i unitat amb la qual el món s’ha enfrontat a la pandèmia mostra la ceguesa de l’individualisme i de l’egoisme nacional, i les conseqüències del no sentir-se part d’una mateixa família humana.
Responsable de la Comunitat de Sant'Egidio a Barcelona. Impulsa i coordina diverses iniciatives per promoure la solidaritat, el diàleg entre cultures i religions i la cultura de la pau. Col·labora en la gestió de la qualitat dels laboratoris de biologia molecular del programa DREAM de lluita contra la SIDA a Àfrica.
-
Aquestes setmanes hem vist clarament com els pilars socials més bàsics han trontollat perquè en realitat ja estaven al límit. Potser és que no vivíem en un Estat del Benestar tant desenvolupat com el que ens havíem fet creure.
Doctor en Educació i Societat, educador social i psicopedagog. Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), membre de la Junta de govern del CEESC i consultor a la UOC. Acaba de publicar Habitar recursos residenciales. Trabajar donde el otro está viviendo.
-
Ara que l’Estat ens demana que confiem amb ells mentre sembren la desconfiança a través de naturalitzar la vigilància massiva, quins seran els límits de la llibertat de pensament, d’expressió i de moviment?
Professora associada a la UdG del Grau de Comunicació Cultural. És autora de l’assaig L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície. Comissària del projecte SOY CÁMARA ONLINE i coprogramadora del Cinema Truffaut.
-
Aquest temps tan manifestament incert ens ha fet canviar la manera de viure i de treballar. Hem de ser humils, acceptar l’exigència del món en què ens ha tocat viure i adaptar-nos-hi. Malgrat la incertesa, segueixo creient en la utilitat dels escenaris que produïm els economistes.
Director d’Estudis de CaixaBank i professor a la Barcelona School of Management de la UPF. És Doctor en Economia per la London School of Economics (LSE) i Màster en Economia i Finances del Centre d’Estudis Monetaris i Financers. Va ser ajudant d’investigació al Departament d’Estabilitat Financera del Banc d’Anglaterra i al Financial Markets Group de la LSE.
-
Necessitem poder delegar part de la nostra incertesa. Necessitem poder generar espais de confiança informativa, per poder sobreviure en aquest món cada cop més incert. I això costa diners. És el brou de cultiu perfecte perquè arreu es propagui la desinformació.
Gestor del coneixement i activista cultural. És coordinador digital de l’Institut Ramon Llull. Col·labora a diversos programes de ràdio. Ha treballat amb diverses institucions a nivell internacional, difonent els beneficis de treballar en obert, en xarxa i de manera descentralitzada i col·laborativa.
-
No sabem ben bé on som. Com després d’un accident, com en una situació inesperada que de sobte ens canvia les condicions del viure diari i enterboleix el futur, s’imposa la reflexió. No hi ha rutines.
Doctor en sociologia i Director del Màster en Humanitats de la UOC. Ha desenvolupat la seva recerca en el camp de la sociabilitat on line i amb la “domesticació” (usos i adopcions) de les tecnologies digitals. Actualment, està centrat en la sociologia de les emocions.
-
Allò que sabem que desconeixem sempre es pot convertir en nous camps per explorar i així reduir incerteses sobre el món. Ens trobem en un moment, però, en el qual molts coneixements es desestimen per poc rentables o per ser incòmodes.
Prospectivista. Fundadora de Postfuturear, agència especialitzada en Estudis de Futurs, gestió del canvi i innovació. Membre del Centre for Postnormal Policy and Futures Studies.
-
El mirall global revitalitza i dóna embranzida a la re-articulació local en clau religiosa esperonada tant per determinats grups catòlics, com per algunes minories i altres actors polítics i socials. La batalla ideològica està servida i la moral pública esdevé un terreny per a la confrontació.
Directora del centre de recerca ISOR especialitzat en sociologia de la religió. És també professora de teoria sociològica i vice-degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB).
-
Tots som cridats a prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis dràstics en els nostres estils de vida, de producció i de consum. I a afrontar un procés de conversió individual i col·lectiva que ens obliga a ressituar esquemes.
Capellà. Professor de Sociologia i de Pensament Contemporani a la Universitat Ramon Llull. Director de la revista Qüestions de Vida Cristiana. Membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.
-
El que entenem per espiritualitat, ja sigui a l'interior o al marge de les religions constituïdes, és el cultiu i l'experiència d'aquesta circularitat diví-humà-còsmica, de manera que creixem en profunditat i amplitud.
Jesuïta, doctor en Teologia i llicenciat en Antropologia Cultural. Membre de Cristianisme i Justícia y professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Està especialitzat en diàleg interreligiós i mística comparada i és autor de diverses publicacions. Viu en el Centre d’Espiritualitat Cova Sant Ignasi (Manresa).
-
El futur de l’islam a Catalunya no pot ser altre que el de la normalització respecte a altres tradicions religioses presents al país, de forma que totes les expressions de consciència puguin coexistir rebent un tracte equitatiu des de l’administració.
Doctora en Antropologia Social per la UB. Actualment és professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya i tècnica a l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona. Ha treballat com a investigadora en diverses recerques sobre l'islam a Catalunya.
-
Les ciutats globals cada vegada són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, a la violència terrorista i, com s’està evidenciant durants aquests dies, a pandèmies globals com la del COVID-19.
És investigador sènior i director del programa Ciutats Globals del CIDOB. Treballa com a expert en governança urbana i territorial per a organitzacions internacionals, governs i institucions privades. Professor del Grau de RR. Internacionals de Blanquerna i de l'IBEI.
-
L'humanisme ha de continuar marcant la relació de la ciutat amb Europa. Des de l'ètica dels algoritmes a la dels drets de les persones.
És investigadora principal especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB. També és professora associada del Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica). Llicenciada en CC. de la Informació per la UAB i postgrau en estudis de la UE per la UOC, ha estat corresponsal a Brussel·les i responsable d'internacional a Catalunya Ràdio i el diari ARA.
-
Perquè parteix d’una posició privilegiada, l’estratègia guanyadora de Barcelona passa per sumar esforços i construir una mediterrània en xarxa en les que, de forma natural, serà un dels nusos més potents.
És investigador sènior del CIDOB i coordinador de l'àrea de geopolítica global i seguretat. És politòleg i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de treball inclouen les dinàmiques de cooperació i conflicte al Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i l'anàlisi prospectiva. És l'editor de l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda global" i des del 2016 ha coordinat l'exercici anual de prospectiva del CIDOB.
-
La Barcelona del segle XXI és una ciutat oberta i plural amb una hibridació cultural que, malgrat no ser sempre ben entesa per alguns sectors, l’enriqueix i dinamitza econòmicament. Barcelona és, sense dubte, una ciutat amb un ànima americana.
És investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB des de 2002, prèviament coordinadora de l'àrea de cooperació internacional (1996-2002). Professora associada de Dret Internacional Públic a l’IBEI des de 1998.
-
A les universitats els pertoca exercir un altre lideratge no només en la generació i transmissió de coneixement sinó també en la capacitat d’esdevenir agent connector i catalitzador del coneixement mateix.
Vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC. Doctora en Ciències Econòmiques (UB), desenvolupa la seva activitat acadèmica en l'àmbit de les finances i el management.
-
Si s’assumeix que les empreses tenen una responsabilitat important amb la societat, part del seu compromís és transferir el coneixement que generen.
CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona. Participa activament a diverses organitzacions: membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global, vocal consultora de la Cambra de Comerç de Barcelona, membre de l’UPF Barcelona School of Management International Advisory Council, Patrona de la Fundació Museu Picasso i membre del Comitè Editorial d’El Periódico de Catalunya.
-
El Pla de Doctorats Industrials és una iniciativa potent i certament visionària que pretén connectar la formació, la recerca i la innovació i fer-les arribar a les empreses i institucions.
Secretari Executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i Director de la Global University Network for Innovation (GUNi). Especialista en gestió pública, política educativa i universitària i gestió de la recerca. El seu web és www.josepmvilalta.com
-
Hem conduir amb les llums llargues: transferir sí, però mimant i apostant per la generació de coneixement i la recerca fonamental.
R&I Advisor a la Universitat Politècnica de Catalunya. Té una llarga trajectòria en l’àmbit de la Recerca i Transferència de Tecnologia de la Universitat a nivell local i internacional. El seu focus actual rau en la definició de noves estratègies de R&I en clau transdisciplinar.
-
Una bona recomanació sobre la via mediàtica és no anar més enllà del que declaren els jutges una vegada que han decidit, sempre i quan no s’observi una irregularitat evident en el procés.
Catedràtic de Dret Processal i Doctor Honoris Causa per diverses universitat. És autor d’una obra acadèmica extensa i prestigiosa. El seu últim llibre, Inteligencia artificial y proceso judicial, s’acaba de traduir a l’italià.
-
Si tots estem d’acord ja que allò personal és polític, ho estiguem també alhora de dir que allò polític no pot cenyir-se obsessivament a allò personal.
Professora de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Presideix l’associació Clásicas y Modernas. El seu darrer llibre –la biografia Concepción Arenal. La caminante y su sombra- ha rebut el Premio Nacional de Historia.
-
El feminisme és combatre el context social que hem viscut i que estem vivint i que, d’una manera o altra, no permet tenir les mateixes oportunitats a totes les persones.
Enginyera especialitzada en Transport i Urbanisme per UPC Barcelona-TECH i l’ESTP Paris Grand École. Presideix l’associació sense ànim de lucre Young IT Girls. És Manager de la línia de negoci de mobilitat intel·ligent i transports a Doxa Innova & Smart.
-
Els principals objectius del feminisme són: acabar amb les estructures de discriminació, la violència i la injustícia que suposa que, encara a dia d’avui, siguem relegades a la condició de ciutadanes de segona, ja sigui amb els discursos ja sigui en la pràctica real.
Escriptora. Ha guanyat alguns dels premis més importants del sistema literari català. El seu darrer llibre, publicat alhora en català i castellà, és l’assaig Sempre han parlat per nosaltres.
-
Aquests processos generals de canvi donen sobre el terreny resultats diferents, amb ruralitats que se’n surten prou bé i d’altres que pateixen una emigració secular.
Professor de geografia rural i ordenació del territori a la Universitat de Lleida i coordinador del Màster en Gestió d'Àrees de Muntanya. Autor de La crisi de la Catalunya rural (1999), Amb el permís de Barcelona (1999), La batalla per l'aigua (2012) i Atles de la Nova Ruralitat (2016).
-
Per característiques, orientació i projectes, la Catalunya Sud -Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Baix Penedès- té la capacitat d'atenuar el seu despoblament interior i de fer aportacions positives a un medi rural català dinàmic.
Llicenciat en Geografia i Història. Expert en planificació estratègica i desenvolupament local. He treballat en projectes vinculats al desenvolupament de zones rurals i d'altres característiques, tant al sud com a la resta de Catalunya. Ara a la Universitat Rovira i Virgili, incorporo àmbits com la governança per al desenvolupament a aquests camps.
-
La Catalunya buidada l’hem de fer amable, cohesionada i sobretot fer-la sentir important, perquè demà el món no serà el món dels Estats sinó que serà el mon de les ciutats.
Va presidir l’Associació d’Empreses de Transport Internacional per Carretera i va ser vicepresident de la International Road Union. Va ser Director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. Presideix el Grup Padrosa.
-
Són els centres més poblats els que volen alimentar-se de les zones menys densament poblades.
Consultora agrosocial. Enamorada del camp i dels fogons. Doctora en geografia i medi ambient. Especialista en desenvolupament rural i nova pagesia. Treballa en la cerca de solucions creatives pels reptes del món rural.
-
No tota la informació que hauria de ser publicada per les administracions i corporacions sistèmiques es publica o no sempre es publica correctament.
Directora de teatre, dramaturga, activista, estratega tecnopolítica. És l’impulsora d’Xnet, una plataforma que treballa a favor dels drets civils en l’entorn digital.
-
S’ha dit molt que les dades són el petroli d’aquesta nova època, però és mentida. La veritable energia motora de la societat digital ha de ser la confiança.
Empresari especialitzat en cultura digital i processos de transformació. És fundador i president de Roca Salvatella. Exerceix activitat docent universitària i manté seccions estables a diferents mitjans de comunicació. És arqueòleg i presideix l’associació Confluència.cat.
-
No desaprofitem l’avantatge i empenta que portem i anem a per totes per ser un pol d’intel·ligència artificial a nivell europeu.
Partner & Associate Director a BCG Gamma. Va ser co-fundador de Kernel Analytics i de BCN Analytics. S’ha dedicat a l’analítica avançada i la intel·ligència artificial.
-
La ciència de les dades pot il·luminar problemàtiques del nostre temps, i servir de suport per orientar criteris de disseny urbanístic i la presa de decisions estratègica.
Investigador en Innovació Urbana a la Universitat de Harvard i Co-Fundador d’Aretian Urban Analytics and Design. És MDE per Harvard, MEng in Systems Engineering per el Massachusetts Institute of Technology (MIT), i Enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC-BarcelonaTech.
-
Les projeccions d’Eurocontrol assenyalen que durant els propers anys el tràfic aeri continuarà en augment, fent necessari adequar les principals infraestructures i descentralitzar el tràfic.
Professor de gestió aeroportuària a l’Escola d’ Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de l’UPC.
-
Cal un model de gestió que aplegui en una mateixa taula institucions, públiques i privades, amb voluntat i capacitat d’intervenir en la presa de decisions vinculada al funcionament de la infraestructura.
Director General del Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental.
-
En la mesura que els aeroports de Girona i Reus només considerin que el seu target són els turistes d’estiu és força difícil que puguin jugar un paper clau en l’economia del país.
Catedràtic d'Economia a la Universitat Rovira i Virgili, Director del Centre de Recerca en Economia Industrial i Economia Pública (CREIP) i Vice-president del International Network of Economic Research (INFER).
-
Els directors dels aeroports d’AENA a Catalunya signen un article conjunt explicant el posicionament d’aquesta empresa pública i les mesures de millora de les instal·lacions aeroportuàries que gestionen.
Sonia Corrochano, Vicent Pallarès, Juan Crespo i Jose Andrés Domínguez dirigeixen, respectivament, els Aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell
-
El Pacte Verd és la resposta d'Europa no només a aquests reptes climàtics i mediambientals, sinó també als reptes socials que aquests comporten.
Director General de Medi Ambient a la Comissió Europea. La seva vinculació amb les institucions europees va començar el 1986 i ha exercit funcions diverses i ostentat càrrecs d’alta responsabilitat.
-
El repte més difícil d’afrontar per enfrontar-se al canvi climàtic serà l'adaptació cultural perquè viurem en un Planeta diferent sense moure'ns del nostre.
Va iniciar la seva trajectòria pública com a regidor a Astúries. És patró de la Fundación Renovables i col·laborador en tasques de difusió dels seus objectius i en la consecució d’aliances socials per a una transició energètica justa i cap a un model productiu de país lliure d’emissions. És Secretari d’Estat de Medi Ambient.
-
La via més directa per afrontar l’emergència és fer una transició energètica efectiva. L'aprovació recent d'un Decret-Llei de mesures urgents és un pas molt important
Llicenciada en dret i especialitzada en comerç exterior. Va ser directora general d’Indústria. És la primera dona que ocupa el càrrec de consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat.
-
Hi ha quatre àmbits clau mitigació (la reducció d'emissions de CO2) a la ciutat: el transport, l'energia, l'alimentació i el residu zero/consum responsable.
Biòleg i tècnic urbanista. Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona. Membre del Comité d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya.
-
L’autèntic problema del sistema no és tant la seva sostenibilitat com la seva suficiència: si la despesa és la mateixa, però els beneficiaris es dupliquen, la pensió és la meitat.
President del Grup Novaster. Professor de la Universitat de Barcelona i Director Acadèmic del LSE-Global Pensions Programme.
-
L’“envelliment saludable” posa al centre la persona en global i no només dianes com l’esperança de vida o alguns marcadors biològics.
Metge especialista en geriatria. Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili i President de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.
-
Per a aquests grups la idea és envellir a casa però per fer-ho cal sortir de casa i construir-ne una altra més ben adaptada físicament i socialment a allò que vindrà.
Professor associat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador del grup CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Investigador principal del primer estudi del moviment del cohabitatge sènior a Espanya (MOVICOMA)
-
Les categories que reflecteixin el rejoveniment de la salut i l’activitat dels més grans condueixen al debat sobre el retard de l’edat de jubilació.
Assistent de temes asiàtics del CIDOB, on és un dels co-coordinadors de l’Anuari Internacional. Els seus principals temes d’interès són la política comparada i l’anàlisi de conflictes.
-
Cal que aquest projecte surti dels calaixos dels despatxos de les administracions per convertir-se en una tasca d'il·lusió col·lectiva.
Cap de gabinet del Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. És bibliotecària i va ser cap del servei de Biblioteques de la Generalitat en el període 2012-2017. És integrant del consell de redacció d’El Món de Demà.
-
Les tecnologies de la immersivitat ens faciliten entrar en una nova era de la divulgació els límits de la qual només dependran de la creativitat de tots els implicats a l’hora d’establir-ne els usos.
Periodista i gestor cultural. Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
jordisellas.com
-
El que s’hauria de qüestionar és per què Tarragona no és encara la capital arqueològica romana de Catalunya.
Periodista i corresponsal de La Vanguardia a Tarragona des del 2004. Entre d’altres llibres ha coescrit "A Peu per Tarraco" (2013). Ha estat presidenta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes (2012-2018) i ha presentat la sèrie de televisió "Tremolors", sobre el final de la Batalla de l'Ebre.
-
Els museus hauran de revisar els seus codis ètics i ser capaços d’implicar empreses social i ambientalment responsables.
Gestora cultural, historiadora de l’art i Fundraiser. Consultora independent establerta actualment a Los Angeles.
www.annafabraradua.com
-
Una ciutat intel·ligent és la que aprofita tota la potencialitat de les noves tecnologies.
Coordinadora del congrés de l’Smart City Expo World Congress. Consultora sènior a Anteverti i investigadora en relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra.
-
L’smart mobility és la capacitat i la possibilitat de prendre l’elecció millor en cada moment per tal de desplaçar-se.
Consultor sènior en mobilitat activa i sostenible. Coproductor de podcast a www.ciudadhub.com.
-
El negoci entorn de les Ciutats intel·ligents es situarà en més de 225.000 milions de dòlars cap a l’any 2025.
Expert en Transformació Digital i Innovació. Professor Associat UPF i ESADE.
-
Només sobreviuran aquelles innovacions tecnològiques que s’orientin a crear valor social.
Arquitecta experta en transformació urbana, amb sòlids coneixements en l’àmbit de les ciències socials. Actualment lidera Mediaurban, l’Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro.
-
A Catalunya la polarització partidista en l’eix nacional que perceben els electors supera ja el nivell 7 en una escala de 10 punts, i més enllà del 5 resulta inusual i preocupant.
Professor de Ciència Política a la Universitat de València, i analista d’Agenda Pública. Ha publicat "Los ministros de la España democrática".
-
El bloqueig provoca un allunyament del debat polític respecte dels temes que de debò importen a la ciutadania.
Director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas i exdirector en excedència del Departament del Servei d’Estudis de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
-
Des dels pressupostos del 2010 no hi ha hagut una aprovació pressupostària en temps i forma a Catalunya.
Senior advisor a PwC, responsable de l'àmbit de govern i sector públic a Catalunya. Llicenciat en administració i direcció d'empreses i MBA. Del 2010 al 2017 fou director de l'Oficina del President de la Generalitat i Secretari de Govern.
-
La manca de mecanismes de sortida duen a un terreny nou: la “incertesa persistent”.
Professor permanent de la London School of Economics. Expert en economia de la salut i economia política. El 2020 publicarà The Political Economy of Health and Healthcare.
-
Els conflictes d’autodeterminació són especialment difícils de tractar donat que les postures en disputa qüestionen la identitat, l’essència de les parts en disputa.
És director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida. També és analista de processos de pau, expert en la gestió del postconflicte i en el paper de la societat en les transicions. Ha assessorat i dóna suport en els processo de pau de Filipines, el País Basc i Colòmbia.
-
Dialogar és reconèixer que és millor un petit acord que no un enorme desacord.
Politòleg i director de FundiPau
-
Existeix un model de gestionar la seguretat en un conflicte social i polític que cal explorar per no accentuar l’escalada violenta del conflicte.
Diplomada en Cultura de Pau i postgrau en Seguretat Pública. Va impulsar la Unitat de mediació i interlocució del Cos de Mossos d'Esquadra.
-
Quan no hi ha temps per gestionar un conflicte cal crear-lo i s’han d’obrir espais perquè aquest reaparegui controlat.
Director de la Fundació Ernest Lluch. Doctor en Història per la UPF amb la tesi "Les Comissions de la Veritat. Un factor de transformació social en comunitats en conflicte".
-
La veritable solució de la segregació és que les escoles siguin diferents, però equivalents en qualitat educativa.
Professora de l’Institut for Political Economy and Governance i investigadora del Programa ICREA. La seva línia de recerca principal és la tria de l’escola.
-
El cas de l'Institut Pau Claris és el d'un compromís dels seus actors amb el seu entorn immediat i amb la funció pública de la institució escolar.
Pare de l'Institut Pau Claris
-
La consolidació de la segregació escolar és una dinámica que demana un compromís polític per tal de poder-la revertir.
Professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Director del Grup de recerca "Globalització, educació i polítiques socials"
-
L’admissió d'alumnes en tots els centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya, també els concertats, es regeix per una mateixa pauta.
L’any 2000 es nomenat President de l’Associació de Centres Autònoms d’Ensenyament i tres anys més tard President de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya.
Des de la Presidència d’aquestes entitats, tutela i assessora als centres associats sobre relleu generacional, gestió dels centres, etc.
-
Si el món s’ha transformat i vivim en una societat del coneixement, la manera de fer política ha d’ajustar-se a les noves coordenades.
Catedràtic de Filosofia Política, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i professor a l’Institut Europeu de Florència. Autor de "Política para perplejos" i "Comprender la democracia"
-
L’acceptació de l’esllanguiment de les sobiranies clàssiques obliga a replantejar el rol que poden jugar els municipis i la Unió Europea.
Professora de Ciencia Política a la Universitat de Girona. Els seus àmbits d'investigació giren al voltant de les polítiques públiques i la conflictivitat política. Analista política a varis mitjans de comunicació.
-
Enfront d’una política de la desconnexió recíproca, des d’un catalanisme multilateralista es podrien imaginar alternatives per sortir de la crisi constitucional actual.
Assagista i professor de Filosofia del dret a la Universidad Nacional Autónoma de México. Col·labora de forma regular amb El País.
-
Quina actitud han d’adoptar les institucions catalanes davant d’una reforma del model de finançament? Abstenir-se o ser-hi?
Catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, director d’EuropeG, grup d’opinió i reflexió en economia política. Conseller d’Economia i Finances (2003 - 2010).
-
La concepció centralista del poder tributari i dels ingressos impositius ha fet inviable posar en marxa la gestió tributària consorciada que estableix l’Estatut del 2006
Catedràtica d'Economia Pública i Directora del Departament d'Economia de la UB
-
Quines potencialitats té l’actual sistema de finançament autonòmic? Què caldria reformar? Amb o sense Catalunya?
Professora del Departament d’Economia i Vicedirectora d’Igualtat i Acció Social de la UB. És autora de diversos estudis i publicacions sobre el federalisme fiscal i la problemàtica de les hisendes autonòmiques i locals.
-
La gestió descentralitzada dels serveis socials a Espanya és superior a l’existent a països federals com Alemanya, Àustria o Austràlia
Professor de la Universidad Rey Juan Carlos i director del Laboratorio de la Fundación Alternativas. Va dirigir l'informe sobre la Desigualtat a Espanya corresponent a l'any 2018
-
Les empreses de les comarques gironines han fet els deures, però tenen una base econòmica preparada per a futures envestides?
Directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona i directora general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació
-
La indústria agroalimentària és la més important a les Terres de Lleida; el seu PIB representa el 35% de Catalunya i el seu futur rau en la qualitat
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el camp de l’urbanisme i hisendes locals. Exprofessor associat de la UdL, ha publicat llibres d’economia general i sobre l’impacte territorial de les infraestructures
-
La primera ciutat de Catalunya després de la gran Barcelona batega amb força, pendent d’una articulació metropolitana que la consolidi
Llicenciat en dret, Màster en gestió d’empreses i Màster en humanitats i cultura contemporània. Ha estat regidor de promoció econòmica i urbanisme a l'Ajuntament de Reus. Des de fa un any dirigeix Startsud Studio, el venture builder de la Catalunya Sud.
-
La metròpoli s’ha transformat en ciutat de serveis i les comarques en territori industrial, de manera que la sinergia obtinguda esdevé de gran potència
Enginyer industrial. Ha estat professor de Tecnologia a la UdG, és CEO de l’empresa LC Paper (Besalú) i president de la Comissió d’energia de Pimec. Escriu al Diari de Girona. Els seus articles es poden consultar al web www.jvila.cat
-
Davant la revolució digital que amenaça d’enfonsar la democràcia liberal, Europa té un paper fonamental
Escriptor i professor. Els seus llibres més recents són "Contra el populismo" (2017) i "Ciberleviatán (2019). Col·labora en La Vanguardia i El País
-
Hem de crear consciència que una part dels drets beneficiosos per els
treballadors que avui són a les nostres normes laborals procedeixen de la UE
És professora de Dret del Treball a la Universitat de Castilla-La Mancha i experta en desenvolupament econòmic i treball decent de la COTEC
-
Hi ha un bloc antieuropeu i un altre de proeuropeu; és important que enguany
les forces proeuropees s’hagin atrevit a parlar d’una Europa que protegeixi
Professor al Sciences Po Paris i director d’enquestes europees. Coautor de "Le pari de l’avenir i Vivre ensemble face aux peurs"
-
La UE ha estat des dels orígens, en la lletra dels tractats i en la pràctica política i social, una unió
de pobles regida per la idea d’unitat en la diversitat
És professora de Ciència Política a la Universida de de Santiagode Compostela. Ha publicat diversos articles, capítols i llibres sobre temes relacionats amb la governança multinivell de la UE
-
El model d’immersió lingüística persegueix tres objectius: un d’aprenentatge, un de sociolingüístic i un de social
Sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És coautor de "L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2016"
-
La crisi econòmica i les polítiques d’austeritat pressupostària han posat en risc el paper de l’educació com a garant de la igualtat d’oportunitats
Professora de sociologia de l’educació a la UAB i investigadora del grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS)
-
A través de la idea d’innovació potser s'està traslladant a les escoles mateix tot el pes per encarar els reptes educatius
Mestre de primària i doctor en Antropologia Social. Consultor educatiu per a l’OCDE i Brookings Institute. És membre de la xarxa “Education, Public Policy and Equity” de la Universitat de Glasgow
-
L’educació és l’instrument col·lectiu més potent que tenim per donar forma al futur i crear les habilitats
Analista de polítiques públiques al Centre de Recerca i Innovació Educativa de la Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE. És coautor de l’informe "Trends Shaping Education 2019"
-
A Espanya, entre 1982 i 2015, els governs minoritaris han estat capaços de governar tant com els majoritaris
Professora de Ciència Política a la Universitat de Bentley (Massachusetts, EUA). És autora del llibre "Por qué funcionan los gobiernos minoritarios. Política territorial multinivel en España"
-
L’estratègia majoritària del catalanisme polític d’intervenir en la governabilitat de l’Estat s’ha capgirat des del 2010 arran del procés independentista
Professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. És autor d’"El déficit democrático europeo. Las respuestas de los partidos en las elecciones de 2014".
-
La societat catalana, plural i contradictòria com altres, demana als seus representants que s’ocupin dels temes que els afecten
És polític i va ser diputat a les Corts entre 1996 i 2019. Acaba de publicar l’assaig "Reimaginem la independència"
-
La crisi econòmica del 2008 coincideix amb una altra crisi política i també territorial i, com a conseqüència, amb una altra crisi institucional
Professora de Política Europea a la Universitat de Florència i directora (amb Susannah Verney) de la revista "South European Society and Politics". És autora del llibre "Le quattro crisi della Spagna"
-
La nova economia del coneixement i les cadenes de valor globals exigeixen redefinir el concepte de retenció de talent
Director de Programes Globals de SciTech DiploHub. Investigador en Biomedicina i Polítiques Públiques basades en l’evidència. Graduat en Ciències Biomèdiques
-
Que Barcelona es desenvolupi com a 'hub' internacional en les ciències i tecnologies de l’espai dependrà de la forma com s’articuli la xarxa de centres de recerca
Professor d’Astrofísica a la Queen Mary University of London. Encapçala el grup que ha descobert el Pròxima b, el planeta potencialment habitable més proper a la Terra. Escollit com un dels deu científics més destacats del 2016 per la revista Nature i com una de les cent persones més influents del món per la revista Time el 2017. És ambaixador de Barcelona Alumni
-
La diàspora internacional d’investigadors i emprenedors científics formada a Barcelona som argonautes, exploradors disposats a obrir el nostre camí en altres països
Consellera delegada i cofundadora de l’empresa de tecnologies mèdiques Neuroelectrics. Guanyadora de l’UE Prize for Women Innovators i l’International Women’s Entrepreneurial Challenge. Nomenada una de les dones més inspiradores d’Europa per la llista Inspiring Fifty. Ambaixadora de Barcelona Alumni a Boston
-
El món esdevé com més va més volàtil i, en aquest entorn, les ciutats s’erigeixen en la salvaguarda dels valors que permetran encarar els gran reptes mundials
Director general de SciTech DiploHub, professor de Polítiques d’Innovació i Emprenedoria a la University of Shanghai for Science and Technology i assessor governamental de Diplomàcia Científica per als ministeris d’Afers Exteriors, Ciència, Recerca i Educació de diversos països asiàtics i europeus.
-
Els països occidentals presumeixen i es posen
com a model d’una democràcia que és cada cop més restringida
Professora a la Universitat d’Illinois (EUA) i assagista. Els seus llibres més recents són "La Nación singular. Fantasias de la normalidad democrática (1996-2011)" i com a coeditora, "La cultura de las emociones y las emociones en la cultura española contemporánea (siglos XVIII-XXI)"
-
El fet que la politica catalana hagi girat en torn de la qüestió nacional durant tant temps ens deixa una societat dividida davant el futur de Catalunya
Membre del Consell Rector del CEO i col·labora amb Agenda Pública en anàlisis sobre política catalana, espanyola i comportament electoral
-
La polarització social al voltant de la independència es manifesta en una sèrie d’indicadors i afecta principalment dos grups poblacionals
Professora de Ciència Política i Resolució de Conflictes a la Universitat de Georgetown (Washington, DC). Ha publicat a múltiples revistes científiques i l’any 2017 va publicar el llibre "Rivalry and Revenge. The Politics of Violence During Civil War"
-
La majoria de nosaltres només encertem a descobrir quin és el valor real del consens quan l’hem perdut i no quan de forma natural ens movem dins d’ell
Llicenciat en Dret i assessora l’editorial Libros del Asteroide. Escriu a les pàgines d’opinió de diversos diaris i revistes com "The Objective" o "Letras Libres"
-
Per disminuir la bretxa generacional ens sembla essencial entendre una mica millor a què ens referim quan parlem dels mil·lennials
Economista. Ha desenvolupat la seva activitat política entre Barcelona, Londres i Madrid. Actualment és directora de la Fundación Felipe González
-
Només un 27% dels joves entre 18 i 24 anys van votar a les eleccions europees del 2014. Per a guanyar-se el cor i la ment d’aquesta generació, la política contemporània ha d’impulsar valors progressistes
És llicenciada en Dret. Ha ampliat estudis al Col·legi d’Europa. Ha treballat com a assesora del Parlament Europeu. És investigadora de la Resolution Fundation
-
La majoria social pensa que els joves d’avui viuran pitjor que els seus pares. Per què aquest pessimisme?
Torsten Bell va ser assessor especial del ministre d’Hisenda britànic i director de Polítiques Públiques amb el Partit Laborista i és el director de la Resolution Foundation | Laura Gardiner és llicenciada en Ciències Polítiques a Cambridge i màster per la Brown University, és la directora de Recerca de la Resolution Foundation i secretària de la Comissió Intergeneracional
-
Entre les grans prioritats de la generació mil·lennial no formen part tenir una casa en propietat, ni fer una carrera exitosa, ni ser ric
Científica social. Va dirigir el Centro de Investigaciones Sociológicas i és CEO de l’empresa 40Db. Ha publicat "La sociedad que seremos. Digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos"
-
El moviment #Cuéntalo ha recollit 13 GB de denúncies de violència masclista. L’anàlisi en ‘big data’ reflecteix una imatge insospitada per desconeguda i esfereïdora
Periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació. La seva web és: http://karmapeiro.cat
-
Les dones fa dècades que reflexionen sobre què significa ser dona
i sobre les qualitats associades a la feminitat; en canvi, els moviments que han volgut pensar sobre la virilitat no han tingut la mateixa entitat
Professora del departament d’Història Contemporània i Món Actual de la UB. És integrant del Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere. Ha publicat diversos articles acadèmics sobre el paradigma de la masculinitat
-
La masculinitat està en crisi per l’alliberament femení, però també per la precarietat, la falta de treball, el debilitament dels vincles socials...
Llicenciada en Periodisme i doctora en Antropologia Social i Cultural. Forma part de la Fundación de los Comunes. Ha participat en obres col·lectives com ara "Un feminismo del 99%" (Lengua de Trapo, 2018) entre d’altres
-
Tres eixos del futur: l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat i la robotització, retornen a la centralitat els principals postulats feministes
Doctora en Polítiques Públiques per la London School of Economics i professora de Ciencia Política de la UAB. El 2014 va editar "The Transformation of Care in European Societies"
-
Les Balears i Catalunya
Responsable de Relacions Internacionals del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen). Escriu regularment a Crític, l’ARA Balears i El Temps. Ha publicat el recull d’articles "Un país anomenat nosaltres" (Illa, 2018)
-
Catalunya des de València
Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Subdirectora del "Diari La Veu"
-
Catalunya des d’Aragó
Professor d’Història Contemporània a la Universitat de Saragossa. Coordinador del llibre "Tejidos de vecindad. Los vínculos históricos entre Aragón y Cataluña, siglos XVIII-XX" i de l’exposició "Dicen que hay tierras al este"
-
La suma de geografia i història, per aquest ordre, és imprescindible per explicar el present i per dissenyar el futur
És escriptor i ha dirigit algunes de les principals institucions culturals de Catalunya. El seu darrer llibre és l’assaig "Massa foc"
-
La recerca de la llibertat i la convivència de tota mena de persones exigeix viure en veritat, fer justícia, crear bellesa, tenir compassió
Fundador i president del Nexus Institute d’Amsterdam. Autor de "Per combatre aquesta era. Dues consideracions urgents sobre el feixisme"
-
És necessària una educació científica, literària, històrica, filosòfica i moral que fomenti la capacitat de debatre amb pluralitat
Doctor en Filosofia, professor de batxillerat i col·laborador habitual de La Vanguardia Digital. Estudia la història de la filosofia moral i política
-
L’esperança és que la generació postmilenial sigui més difícil de manipular pel polític que vol fer marxa enrere en la història
Directora d’Estratègia d’eldiario.es. Col·labora amb The Washington Post. El curs 2017-2018 fou Nieman Fellow a la Universitat de Harvard, i ha dirigit seminaris sobre mitjans i polarització a l’Institut de Política de la Universitat de Chicago
-
L’extrema dreta 2.0 a Europa
Professor associat d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut d’Història Contemporània de la Universidade Nova de Lisboa
-
El que dota de sentit la universitat és la producció i la transmissió de coneixement, i usar-lo per transformar la societat
Professor de ciència política a la Universitat de Girona. D’entre les seves darreres publicacions destaca "És la política, idiotes!"
-
És necessari transformar un model caduc, insostenible i que dona respostes poc eficaces als reptes de la investigació del segle XXI
Investigadora Ramón y Cajal i ERC Starting Grant. Coordinadora de GlobaLS-Global Literary Studies Research Group. Ha coeditat "Literary Translation and Cultural Mediators in ‘Peripheral’ Cultures: Custom Officers or Smugglers?"
-
És necessari que el coneixement sigui accessible, es connecti i es comparteixi
Vicerectora de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya. Forma part del grup d’experts en Open Science de l’European University Association
-
El sistema universitari se sosté, en gran part, per la vocació de bona part dels acadèmics que l’integren
Doctora en Sociologia per la Universitat Pompeu Fabra i actualment és investigadora en el grup d’Educació Superior i Desigualtats Socials del Departament de Sociologia de la Durham University (Anglaterra)
-
Dificultat per decidir
Professor de Ciència Política a la Universitat de Màlaga. Els assajos publicats més recents són "La democracia sentimental" i "Antropoceno"
-
Nova política
Catedràtic de Filosofia Política, investigador Ikerbasque a la Universitat del País Basc i professor a l’Institut Europeu de Florència. Autor de "Política para perplejos" i "Comprender la democracia"
-
Visibilitat versus negociació
Professora de Ciència Política a la UOC. Investiga sobre mitjans digitals i opinió pública. El seu article més recent, publicat al "International Journal of Public Opinion Research", reflexiona sobre l’erosió que Facebook provoca en l’agenda pública
-
Eina imprescindible
Investigadora del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania de la UAB. És editora del blog Politikon.es.
-
Poca influència
Professor de Ciència Política a la Universitat de València, i analista d’Agenda Pública. Ha publicat "Los ministros de la España democrática".
-
Tecnopolítica i protesta
Professor de Ciència Política a la Universitat de València. La seva especialitat és l’estudi dels partits polítics.
-
Reputació limitada
Professora de Ciència Política a la Universitat de València. Doctora en Ciència Política (UAB) y DEA de Etudes Politiques (Sciences-Po). El seu àmbit d'investigació són els partits polítics, la política espanyola i catalana i el nacionalisme.
-
Desafiament estratègic
Investigadora principal del Real Instituto Elcano i autora de "Breve historia de la Revolución rusa"
-
Seguretat i comerç
Professor de Relacions Internacionals a la Universidad de Burgos. És l’autor de "La doctrina en la política exterior de Estados Unidos. De Truman a Trump"
-
Interessos econòmics
Periodista freelance. Ex corresponsal de l’Agència EFE a Pequín i col·laborador de diversos mitjans. El seu primer llibre és el reportatge China: Roja i gris publicat per l’editorial Alfabeto.
-
Urgència del consens
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Recentment ha publicat "The politicization of EU external relations" al Journal of European Public Policy
-
Proposta de reforma
Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla. És una de les juristes impulsores de la proposta "Ideas para una reforma constitucional".
-
Drets laborals
Professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. És coautora d’Empresas transnacionales y Derechos Humanos.
-
Apropiació indeguda
Professor d’Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra i investigador de l’Institut Max Planck de Frankfurt. Ha publicat diversos articles sobre el dret en el franquisme i sobre memòria i dret.
-
Possibilitats i obstacles
Professor d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat de Sevilla. Acaba de coeditar "Fraude o esperanza: 40 años de Constitución".
-
Desafiament català
Sots-director del Centre d’Estudis Demogràfics i autor de "Demografía zombi. Resilientes y redundantes en la utopia neoliberal del siglo XXI" (2018).
-
El recurs de la diversitat
Catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i director del GRITIM-UPF i del Master en Estudis Migratoris.
-
Prosperitat sense joventut
Economista i politòleg. Autor d’"Una sociedad sin hijos" (ED Libros, Barcelona 2018).
-
Redefinició del país
Professor agregat del Departament d’Arts i Humanitats i director del Grau en Història, Geografia i Art de la UOC. La seva recerca s’ha centrat en la història intel·lectual, cultural i política espanyola i catalana.
-
Protegir les persones
Presidenta d’Hispasat i fundadora de Relathia.
-
Condicions laborals
Economista i professor de Dret del Treball a la Universitat de València. El seu últim llibre és "Trabajo en plataformas digitales".
-
Canvi accelerat. Els efectes de les onades tecnològiques sobre l’economia i el treball solen ser positius
Professor d’Economia a la Universitat Oberta de Catalunya.
-
Reptes de transformació
Director de Ibermática al País Vasc i professor a Deusto Business School.
-
Proposta de jubilació
Professor a la UOC i investigador Càtedra Ethos-URL. El seu darrer llibre és "La vida también se piensa".
-
Límits dels mercats
Investigador del Instituto de Políticas y Bienes Públicos del CSIC. És autor de "Anti-Sistema. Desigualdad económica y precariado político".
-
Conflicte polític i espai públic
Sociòleg i professor d’Esade. El seu darrer llibre és "De Walmart a Al Qaeda. Una lectura interdisciplinar de la globalización".
-
Idea seductora
Professor a la Universidad Autónoma de Madrid i investigador del Real Instituto Elcano. És coeditor de'"Anatomía del procés".
-
Viure i ensenyar
Escriptor i historiador. Professor de secundària i de la UOC.
-
La realitat on vivim
Professora agregada Serra Húnter de Ciència Política i membre del Grup de Recerca en Estudis Locals de la UB, és doctora en Estudis Urbans per la Universitat de Quebec. El seu darrer llibre és "Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana (2017)".
-
Regió metropolitana
Periodista i escriptora. El seu darrer llibre és la novel·la "Joyce i les gallines" (finalista del Premi Llibres Anagrama 2016).
-
Barcelona metròpolis
Arquitecta experta en transformació urbana, amb sòlids coneixements en l’àmbit de les ciències socials. Actualment lidera Mediaurban, l’Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro.
-
Descentralització, autoadministració i democràcia
Professora de Ciència Política a la Universitat de València. Doctora en Ciència Política (UAB) y DEA de Etudes Politiques (Sciences-Po). El seu àmbit d'investigació són els partits polítics, la política espanyola i catalana i el nacionalisme.
-
Tradició i futur
Jurista i professora a la UPF. Va ser secretària del govern de la Generalitat de Catalunya.
-
Estatut obert
Professor de la UPF i Lletrat Major del Parlament entre 2012 i 2018.
-
La influència de Catalunya a Espanya
Professor a la UNED i politòleg. És autor de "Gobiernos y administraciones públicas en perspectiva comparada".