Asimetria entre els drets de les persones i la potestat de les institucions

El dret a la protecció de dades personals és un dret fonamental relacionat amb la privacitat que garanteix a la persona el control sobre aquestes dades, el seu ús i el seu destí. És un dret que haurien de respectar tant els organismes públics com els privats. Però mentre els incompliments per part de Facebook i altres companyies privades han tingut molt de ressò, en canvi s’han comentat ben poc els incompliments de les Administracions públiques i altres institucions públiques o privades de caràcter sistèmic. Incompliments que afecten no només als usuaris d’una companyia sinó a tot el funcionament de la societat.

Amb el nostre projecte Xnet investiguem les connexions i límits existents entre la normativa de protecció de dades personals i altres drets fonamentals (com ara les llibertats fonamentals d’expressió i informació), i les lleis (com les lleis de transparència, les normes de procediment administratiu, etc). Partim del postulat que les institucions no es poden tractar com si fossin tan vulnerables com a les persones, ja és una reivindicació acceptada que “transparència per a les institucions, privadesa per a les persones”. Però hem constatat que encara estem lluny que sigui així.

A tot l’Estat trobem pràctiques establertes des de fa anys segons les quals es recullen dades desproporcionades de la ciutadania, sense motiu aparent, cosa que es va incrementar el 2015 quan es va aprovar la nova Llei de procediment administratiu

El dret de les persones a accedir a la informació pública es troba protegit tant a nivell internacional com europeu. A més gairebé tots els Estats membres de la Unió Europea ja disposaven d’alguna regulació sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública.

Transparència i democràcia

La transparència de les institucions i corporacions és fonamental per a la “demo-cràcia”, és a dir, per a la vigilància que les persones fan de les seves institucions, el control dels poders públics, la protecció de l’interès general i també per tal de preservar la rendició de comptes i la integritat del sector públic i privat, inhibint la corrupció i els abusos. Però no tota la informació que hauria de ser publicada per les administracions i corporacions sistèmiques es publica o no sempre es publica correctament. A banda que l’accés a la informació, que hauria de ser d’accés públic i no es troba publicada, es desincentiva a través dels requisits –o sigui, les dades personals- que s’exigeixen per obtenir-la. Encara es manté, doncs, una opacitat considerable de les institucions, mentre que a la ciutadania se li exigeix exposar-se massa si vol exercir el dret d’accés a la informació.

A tot l’Estat trobem pràctiques establertes des de fa anys segons les quals es recullen dades desproporcionades de la ciutadania, sense motiu aparent, cosa que es va incrementar el 2015 quan es va aprovar la nova Llei de procediment administratiu. Un altre exemple, que a Xnet denunciem des de fa temps, és la demagògia sobre les reivindicacions justes de la societat civil perquè hi hagi registres de grups d’interessos. En aquest moment aquests registres obliguen molt més a la ciutadania que no pas als qui realment haurien de fer-los aflorar, perpetrant l’asimetria de poder i desincentivant la participació activa de les persones en la gestió pública.

És totalment anacrònic que la relació entre ciutadania i institucions es consideri un “tràmit administratiu”, fins i tot per accedir a informacions que per llei, per polítiques o simplement per lògica han de ser públiques. Encara és més anacrònic que les corporacions aprofitin aquesta “normalitat” per reproduir aquest hàbit. De fet una de les reivindicacions històriques de la societat civil, que ha originat el Reglament General de Protecció de Dades al qual està subordinada la Llei Orgànica de Protecció de Dades espanyola, és no demanar a la ciutadania més dades de les estrictament necessàries perquè la seva privacitat no es vegi exposada per una circulació excessiva de dades personals. És el que s’anomena “minimització”, sorgida especialment de les reivindicacions de la societat civil alemanya que a través de l’Stasi va patir l’operació més gran de vigilància i recollida de dades personals mai coneguda a l’època predigital.

L’ús corruptor del Reglament

Si girem el punt d’observació, veiem com el Reglament de Protecció de Dades sí s’està usant a tota màquina.

Xnet, en les seves activitats entorn a la lluita contra la corrupció, té constància de la freqüència amb la qual, en els casos de corrupció, els corruptes al·leguen el dret a la protecció de les seves dades per a invalidar proves. Un exemple conegut per tothom és el cas del Partit Popular que va justificar la destrucció dels discos durs possiblement relacionats amb el cas Bárcenas al·legant protecció de dades… i així es va admetre.

En relació a l’ús retorçat del Reglament, el portaveu de la Comissió Europea, Margaitis Schinas va fer les declaracions següents: “El dret a la protecció de dades personals no és un dret absolut. El Reglament General de Protecció de Dades indica clarament que el dret a la protecció de dades s’ha d’equilibrar amb les llibertats d’expressió i informació. Utilitzar el Reglament General de Protecció de Dades contra aquests dos altres drets fonamentals seria un abús clar de la regulació”. Tot i així seguim detectant violacions reiterades dels drets de les persones.

És per aquest motiu que en breu publicarem les conclusions de la nostra anàlisi sobre l’estat de la qüestió respecte a la col·lisió entre els drets humans i les prerrogatives de les institucions. D’acord amb aquestes conclusions publicarem recomanacions, propostes de bones pràctiques per les administracions públiques i esmenes a les lleis que es consideren necessàries per avançar cap a una millor i real “demo-cracia”.