Boston i Barcelona, unides per la diplomàcia científica

Mirant per la finestra de la meva oficina a Cambridge, Boston, mentre veig com els flocs de neu tenyeixen de blanc el paisatge, penso en Barcelona i com són de diferents les dues ciutats. No puc sinó somriure, tanmateix, quan penso que hi ha una característica que transcendeix les barreres culturals, lingüístiques i geogràfiques: la ciència. La passió per avançar en el coneixement i resoldre grans reptes és allò que impulsa, cada any, milers de persones a moure’s d’un extrem a un altre del món i crear així xarxes de talent global.Giulio Ruffini i jo vam arribar a Boston fa quatre anys a fi de col·laborar més estretament amb investigadors en el camp de la neurociència i avançar en el desenvolupament de noves teràpies per reduir crisis epilèptiques, mitigar dolors neuropàtics o detectar marcadors precoços de malalties com les de Parkinson o d’Alzheimer.

Boston disposa d’un dels ecosistemes d’innovació més prolífics del món. Universitats i institucions acadèmiques d’elit com Harvard o el MIT, alguns dels hospitals capdavanters del món, grans multinacionals farmacèutiques i empreses d’equips mèdics radiquen aquí. Quan vam arribar, establirem col·laboracions amb la Universitat de Harvard, el Beth Israel Deaconess Medical Center i el Boston Children Hospital. Aquests acords ens van permetre dissenyar un estudi clínic sobre epilèpsia que presentàrem a l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) i que ara dona resultats prometedors de cara a aprofitar el potencial de l’estimulació elèctrica transcranial per a tractar aquest trastorn cerebral.

No som cervells fugats

No crec que siguem cervells fugats. No m’agrada utilitzar aquest terme. La diàspora internacional d’investigadors i emprenedors científics formada a Barcelona som argonautes: els alumni de l’ecosistema de coneixement català som exploradors disposats a obrir el nostre camí en altres països i buscar aliances per transformar allò que un dia a l’Observatori Fabra va ser una idea, en una eina real en benefici dels pacients.

L’estada als Estats Units ha significat una oportunitat per a créixer i establir col·laboracions amb socis asiàtics. Interpel·lar i escoltar consumidors d’arreu del món ha suposat un pas clau en el procés d’innovació. D’altra banda, no existeix cap repte global (ja sigui detenir el canvi climàtic, desenvolupar noves teràpies per a malalties neurodegeneratives o alentir l’envelliment) que no requereixi una visió global i multidisciplinària.

Si els reptes són globals, des del canvi tecnològic i la digitalització a l’envelliment i la transició demogràfica, les oportunitats també ho han de ser

Massa sovint Barcelona i, per tant Catalunya, no compten amb la veu i el lideratge que li correspondria pel seu pes econòmic, cultural i científic. Malgrat això, existeixen tot de professionals vinculats al nostre ecosistema del coneixement que estan liderant algunes de les iniciatives més importants de l’escena científica i tecnològica internacional. Científics com Álvaro Pascual-Leone, professor de Neurologia a Harvard; Bernat Ollé, director d’una empresa que desenvolupa fàrmacs que modulen el microbioma humà; Elisabeth de los Pinos, emprenedora d’èxit en el tractament del melanoma ocular o Israel Ruiz, vicepresident d’una de les universitats més prestigioses del món –el MIT–. Ells són alguns dels pioners que ens vam trobar quan arribàrem a Boston. A tots ells manifestem el nostre agraïment per l’ajuda que ens van concedir.

És més necessari que mai coordinar esforços i aprofitar l’enorme talent que hi ha dins i fora de les nostres fronteres per assumir una posició de lideratge en la resolució dels grans reptes globals. Conrear i enfortir les nostres relacions amb aquesta xarxa internacional de científics i emprenedors de la innovació, constitueix una eina estratègica que transcendeix les xarxes econòmiques o culturals tradicionals. Identificar, interpel·lar i visibilitzar la funció d’aquests professionals, que dirigeixen grups d’investigació, institucions i empreses arreu del món, obre una infinitat d’oportunitats. A més, mantenir el contacte de la diàspora del coneixement permetrà intercanviar bones pràctiques, impulsar el nostre desenvolupament professional i empresarial fora, atreure inversions, promoure col·laboracions acadèmiques i incrementar les connexions globals del teixit empresarial català.

Boston és un exemple del paper que la ciència i la tecnologia acompleixen en l’àmbit de les relacions internacionals, la diplomàcia pública i la seva contribució a projectar la ciutat com un actor amb veu i vot en els grans reptes globals. És ben significatiu que tots els consolats estrangers disposin de la figura de l’agregat científic i cada setmana se celebrin a la ciutat reunions, trobades o jornades, en què els centres d’investigació, les universitats i empreses de tot el món presenten els seus projectes a possibles socis, clients o inversors.

Embaixadora de la ciutat

Com a ambaixadora de Barcelona Alumni, i juntament amb altres investigadors i emprenedors a la Costa Est dels Estats Units, podem fer d’altaveu de Barcelona i del seu ecosistema innovador: connectar capacitats, institucions i empreses perquè aquest talent reverteixi en la ciutat i llançar noves iniciatives que contribueixin a construir un futur de progrés. Si els reptes són globals, des del canvi tecnològic i la digitalització a l’envelliment i la transició demogràfica, les oportunitats també ho han de ser. Serà fonamental trobar fonts de finançament que permetin a equips dels dos costats de l’Atlàntic treballar plegats. La dedicació intensa a un projecte comú és indispensable per a entendre el valor que podem aportar-nos els uns als altres.

La neu continua caient i no puc deixar de pensar que, malgrat la distància geogràfica, Boston i Barcelona, gràcies al seu compromís amb les ciències de la vida i l’excel·lència científica, no són tan lluny l’una de l’altra. Els membres de la xarxa Barcelona Alumni i el projecte de diplomàcia científica de SciTech DiploHub farem tant com sigui possible per acostar-les, encara més.