-
Per disminuir la bretxa generacional ens sembla essencial entendre una mica millor a què ens referim quan parlem dels mil·lennials
Entendre per a proposar
Rocío Martínez-Sampere
Economista. Ha desenvolupat la seva activitat política entre Barcelona, Londres i Madrid. Actualment és directora de la Fundación Felipe González@rociomsampere
-
Només un 27% dels joves entre 18 i 24 anys van votar a les eleccions europees del 2014. Per a guanyar-se el cor i la ment d’aquesta generació, la política contemporània ha d’impulsar valors progressistes
Secret d’un compromís
Maria Freitas
És llicenciada en Dret. Ha ampliat estudis al Col·legi d’Europa. Ha treballat com a assesora del Parlament Europeu. És investigadora de la Resolution Fundation@M_TellesFreitas
-
La majoria social pensa que els joves d’avui viuran pitjor que els seus pares. Per què aquest pessimisme?
Comissió Intergeneracional
Torsten Bell & Laura Gardiner
Torsten Bell va ser assessor especial del ministre d’Hisenda britànic i director de Polítiques Públiques amb el Partit Laborista i és el director de la Resolution Foundation | Laura Gardiner és llicenciada en Ciències Polítiques a Cambridge i màster per la Brown University, és la directora de Recerca de la Resolution Foundation i secretària de la Comissió Intergeneracional@TorstenBell @lauracgardiner
-
Entre les grans prioritats de la generació mil·lennial no formen part tenir una casa en propietat, ni fer una carrera exitosa, ni ser ric
El futur dels joves
Belén Barreiro
Científica social. Va dirigir el Centro de Investigaciones Sociológicas i és CEO de l’empresa 40Db. Ha publicat "La sociedad que seremos. Digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos"@BelenBarreiro_
#14
Agenda mil·lennial
09 març 2019
Editorial
El relleu generacional és llei de vida, però l’entrada a la vida adulta dels anomenats mil·lennials –ciutadans nascuts entre el 1980 i el 2000– ha trencat la dinàmica amb la qual s’havia produït aquest relleu: el nivell de vida de la nova generació, majoritàriament, pot ser pitjor que la dels seus pares. I no és tan sols una percepció. Passa a Espanya i passa a altres democràcies avançades, com evidencia la recerca continental en què s’ha integrat la Fundación Felipe González i que és a la base del nostre número. Dades entrelligades de formació, salari, desocupació o habitatge corroboren les raons del pessimisme. El perill conseqüent és la fractura generacional, la pèrdua de cohesió social i la desconnexió dels joves dels canals de participació política clàssics. Cal pensar el relleu. Els fills de la crisi econòmica han assumit que la incertesa és el seu horitzó vital i a la política no li reclamen garanties sinó mesures ambicioses per garantir un futur equitatiu.