#39
Diplomàcia científica

25 maig 2020
Editorial
La crisi sanitària provocada per la COVIT-19 ha situat la ciència al centre d’atenció global. Amb governs desbordats i societats atemorides, amb hospitals saturats i persianes d’escoles i comerços abaixades, els polítics i els ciutadans hem buscat i esperem les certeses que professors, especialistes i investigadors certifiquin i divulguin amb una rapidesa que és impossible. Perquè la ciència té el seu ritme, però la realitat que vivim és que la ciència va guanyant temps al repte que la pandèmia li ha plantejat. No és un atzar. Des de fa mesos científics d’arreu, ara com mai havia passat al llarg de tota la història, s’han concentrat i connectat, compartint dades i experiments, per tal de trobar vies de sortida a la crisi mèdica que patim. La realitat condiciona el mètode, segur, però l’avenç del ritme del coneixement també depèn del recolzament a mig i llarg termini que institucions públiques i privades facin a la recerca. Dit d’una altra manera, si existeix una estructura institucional estable i robusta que la sustenti, la ciència pot afinar més amb els resultats, ho pot fer més ràpid i pot ser més eficient i més productiva. Per fer-ho visible, per catalitzar-ho, perquè esdevingui referent internacional, Barcelona disposa d’una diplomàcia científica. La vehicula el SciTech DiploHub. Posar-ho en valor és allò que hem pretès amb aquest número.

  • Barcelona: capital global de la diplomàcia científica

    Menystenir el paper de la ciència i els científics ha demostrat ser un error de primera magnitud, comés per líders d’arreu del món durant les primeres setmanes d’aquesta crisi. L’assessorament científic, i més en una emergència d’escala planetària com l’actual, és més rellevant que mai.

    Alexis Roig
    Director general de SciTech DiploHub, professor de Polítiques d’Innovació i Emprenedoria a la University of Shanghai for Science and Technology i assessor governamental de Diplomàcia Científica per als ministeris d’Afers Exteriors, Ciència, Recerca i Educació de diversos països asiàtics i europeus.
    @alexisroig

  • La intel·ligència artificial, clau per a impulsar el desenvolupament sostenible

    La IA podria ajudar a predir amb major precisió els escenaris de climatologia extrema gràcies als anomenats models d’aprenentatge profund, entrenats en dades meteorològiques com ara la temperatura del mar o la pressió de l’aire.

    Meri Rosich
    Chief Data Officer a Àsia-Pacífic. Professora d'Ètica de Dades en Intel·ligència Artificial i Sostenibilitat i Ambaixadora del United Nations Women STEM Program. Ha desenvolupat la seva carrera professional a Nova York, Londres, Hong Kong, Singapur i Tòquio. Ambaixadora de Barcelona Alumni a Singapur.
    @mrosich

  • Una agenda integral per a l’acció climàtica

    El reduccionisme, la tendència a la simplificació o les tendències mecanicistes creen punts cecs que no permeten comprendre el canvi climàtic en la seva globalitat, com un risc sistèmic que requereix no només una visió transdisciplinària sinó també un debat obert i democràtic.

    Asunción Lera St Clair
    Investigadora sènior en digitalització per a la sostenibilitat a DNV GL. Assessora sènior del Barcelona Supercomputing Centre-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i membre del Consell de la Missió per a l’Adaptació al Canvi Climàtic i Transformació Social de la Comissió Europea, Horitzó Europa. Ambaixadora de Barcelona Alumni a Noruega.
    @asunstclair

  • Les promeses i els reptes de la manipulació genètica d’humans

    Cal que comencem a pensar, des d’avui, quina mena de societat tindrem si obrim la porta al perfeccionament de la humanitat gràcies a l’edició genètica.

    Salvador Macip
    Metge i investigador de la Universitat de Leicester i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ambaixador de Barcelona Alumni al Regne Unit.
    @macips01