#47
L'espai de la segregació

23 nov. 2020
Editorial
L’impacte de la pandèmia està actuant com una lent d’augment per identificar d’una manera nítida els punts foscos de la realitat. Problemes que ja hi eren i potser no percebíem o no volíem veure, s’han accentuat. Problemes fonamentals com ara la segregació, que és conseqüència i causa de la pobresa. La segregació ens acompanya i s’expandeix arreu. També a la regió metropolitana de Barcelona. Ja no s’associa només a un desafiament del model escolar. La segregació s’empelta a l’espai de barris de pobles i ciutats, està del tot arrelada i les seves conseqüències ara han estat sanitàries. “A menor nivell socioeconòmic, major nombre de contagis i major mortalitat”. I aquesta dinàmica encara anirà a més quan la crisi social i econòmica s’enquisti a la nostra quotidianitat. Però precisament perquè la pandèmia ens està obligant a mirar la realitat amb uns altres ulls i massa sovint no ens complau allò que veiem, ara existeix una veritable predisposició al canvi. Sabrem aprofitar-ho? Si creiem que una democràcia és millor quan hi ha més cohesió, ara és l’hora de pensar la segregació per mirar de revertir-la.

  • Segregació. Una trampa per a pobres?

    La segregació per barris actua sobre l’individu més enllà de la seva realitat immediata. Impregna la seva identitat i, per tant, té afectes en la persona més enllà del curt termini i determina, en certa mesura, què pot arribar a fer.

    Benet Fusté Espargaró
    Sociòleg de formació. Treballa a l'administració pública, amb un peu a les polítiques d'habitatge i l'altre als serveis socials. Edita el blog sobre polítiques socials lleiengel.cat
    @bfuste

  • La segregació urbana: com fer-hi front?

    Des del 2008 la segregació urbana s’ha convertit en un problema estructural a la regió metropolitana de Barcelona. Per fer-hi front, calen polítiques urbanes supramunicipals que ataquin a les causes d’aquest fenomen que va més enllà de l’escala local.

    Helena Cruz Gallach
    Helena Cruz Gallach és doctora en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Urban Management per l’Erasmus Universiteit de Rotterdam. És sòcia del despatx d’urbanisme Territorisxlm i és investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB.

  • Crisi econòmica, desigualtats en salut

    La crisi provocada per la COVID-19 ha demostrat que, a part de la genètica, els condicionants socials són un element clau per a la salut. El nivell socioeconòmic, l’accés a una bona educació o la possibilitat de tenir un ordinador a casa són factors que repercuteixen en el benestar de les persones.

    Cristina Adroher
    Anna García-Altés

    Cristina Adroher Economista de la salut i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Actualment treballa a la Direcció de Planificació de l’Hospital Sant Joan de Déu, prèviament al Servei Català de la Salut i a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Interessada en les polítiques sanitàries i convençuda que, al món de la salut, la gestió també importa. @cris_adroher

    Anna García-Altés Economista i doctora en Medicina i Cirurgia. Treballa a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries. És la vicepresidenta de l’Expert Panel on effective ways of investing in health de la Comissió Europea. Li interessa fer arribar el coneixement a la presa de decisions en política sanitària. @annagaal

  • Dels barris segregats a la vitalitat urbana: la resiliència urbana com a eina per a combatre les desigualitats, territorials i socials

    La solució a la segregació per barris passa per una mentalitat urbana que premiï la resiliència, en la qual siguem capaços de compartir recursos i es-pais, per tal que puguem accedir a les necessitats bàsiques sense grans des-plaçaments. Hem de convertir els barris en espais relacionals i de trobada.

    Nel·la Saborit
    Filla del Règim del 78, milenial antiga. Valenciana, de Borriana. Metropolitana, de Barcelona. I catalana d’adopció. Del la ruta del Bacalao, de la mort de Guillem, al No a la Guerra i la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) fins a l’AFA del Raval. Enginyera Civil, especialista en mobilitat, urbanisme i logística i Màster en Sistemes Intel·ligents del Transport per la UPC . Ha treballat com a becària a la DG de Transports i Mobilitat del DTES i a FGC, i en altres tasques remunerades com administrativa, encarregada de logística de grans mobilitzacions, cambrera... i finalment com a consultora en transport, mobilitat i urbanisme. Actualment forma part del gabinet tècnic del Pla Estratègica Metropolità i del procés de planificació estratègica Barcelona Demà 2030 Compromís Metropolità.