#43
Repensar la Rambla

28 set. 2020
Editorial
Quan aquesta nit els últims coets repiquin al cel de Barcelona per cloure l’estrany Piromusical d’enguany, s’hauran acabat les Festes de la Mercè probablement més atípiques de la democràcia. Haurà estat una festa major de baixa intensitat, gairebé resistencial, com un testimoni de la voluntat de continuïtat. Però es fa difícil negar que el model de la nostra ciutat està en crisi, com la pandèmia ha evidenciat i visualitzen els cartells dels comerços que van tancant. Durant molt de temps la prosperitat de Barcelona s’ha sostingut sobre un model exitós que ha fet que la nostra ciutat hagi estat durant molt de temps una de les metròpolis més atractives de la globalització occidental. Però tal vegada aquest èxit hagi impedit repensar el model i no s’ha intervingut prou per adaptar el model a les noves coordenades. Fer-ho ja no és una possibilitat. Ara és una exigència. I la nostra proposta és començar pensant el nucli de la ciutat: la Rambla. Saber com està i com podria millorar. Pensar que la reinvenció de Ciutat Vella podria ser la millor demostració de l’afany d’actualitzar un model que encara té potencial.

  • La Rambla de Diògenes

    El de la Rambla és un cas clar del síndrome de Diògenes. No només per l'acaparament compulsiu d'objectes rebutjats per la resta de la ciutat, sinó també per un patró de conducta clarament antisocial, que l'ha portat a l'aïllament voluntari dels seus veïns més immediats. Res no la millorarà si, en lloc de tractar el seu trastorn, els serveis municipals es limiten a buidar-la i netejar-la.

    David Bravo
    Arquitecte. Col·labora des del 2003 amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha treballat per l’Ajuntament de Barcelona com a responsable de l’estratègia contra la gentrificació. Escriu habitualment a la revista d’arquitectura Diagonal i altres mitjans.
    @BravidDavo

  • Un carrer d’arbres i voreres

    La Rambla ha perdut, al llarg dels anys, allò que la va caracteritzar al seu origen: un espai per viure, treballar i complir la majoria d’activitats diàries. Recuperar La Rambla com a carrer és el repte del futur.

    Eulàlia Gomez Escoda
    Doctora en Urbanisme. Professora a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC. Ha publicat articles com Comerç, ciutat, paisatges arran de terra o El temps perdut als passatges.
    @eulalia___

  • La Rambla. Gestionem?

    El repte de redefinir La Rambla com a un espai quotidià pels barcelonins, exigeix una gestió imaginativa i eficaç per part de l’Ajuntament en col·laboració amb la iniciativa privada.

    Pablo Molina Alegre
    Llicenciat en dret per la UPF i tècnic urbanista per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Apassionat per l’urbanisme i pels debats de ciutat. Orgullós i astorat pare de quatre fills amb molt caràcter.

  • El mirall de Ciutat de Mèxic

    Mentre que la ciutat del país asteca lluita per aconseguir un espai públic per a la vida quotidiana, Barcelona ha reduït la Rambla a l’ús turístic i comercial en detriment dels veïns.

    Carme Arcarazo Sempere
    Politòloga i economista per la Universitat d’Àmsterdam. Processos de participació al Laboratorio para la Ciudad i observadora internacional d’activistes en risc a Mèxic.
    @carmearcarazo