-
Ara toca salut mental per infants i joves
La pandèmia ha posat de relleu l’impacte de la salut mental en els més joves, que són més vulnerables a l’augment de factors estressants i la reducció dels protectors. Per fer-hi front, cal una prevenció i detecció precoç i la voluntat de reforçar els programes específics de tractament.
Dèlia Escarmís
Psicòloga i Coordinadora del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sants Montjuïc. Fundació Hospital Sant Pere Claver. -
La Salut Mental a la sortida de la pandèmia
Els reptes que planteja la salut mental de la ciutadania exigeix més recursos en l’atenció comunitària i, alhora, una perspectiva transversal, no només sanitària, per atendre com és degut a les persones
Àurea Autet
Metgessa psiquiatra. Exerceix des del 2008 de Cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la Fundació Althaia. Actualment Cap de la Divisió de Salut Mental d’Althaia. És coordinadora del Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Discapacitat Intel·lectual de la UVIC i professora del Màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB. També és Vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil. -
Un treball en equip
La pandèmia ha tingut un impacte innegable en la salut mental dels més joves. Aquesta situació ha posat de manifest la necessitat de parlar profundament de les malalties mentals, i entendre que per donar una resposta adequada cal una acció coordinada entre els centres comunitaris i una comunicació familiar fluida.
-
Pot ser la pandèmia una oportunitat per a la salut mental?
La pandèmia COVID19 ha impactat de manera profunda en la nostra societat. Les repercussions psicològiques i psicopatològiques d’aquesta crisi sense precedents, comporten una reordenació de l’atenció a la salut mental per tal de fer-la més accessible, més efectiva i més curosa del benestar emocional.
Joan Vegué
És Director Mèdic de CPB Serveis Salut Mental i President del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut.
#61
Cura i salut mental
06 juny 2021
Editorial
Ho escrivíem aquí el 30 de març del 2020. “D’una manera caòtica la pandèmia provocada per la COVID-19 està accelerant una dinàmica de canvis que ens acostarà més ràpid d’allò que podia preveure’s al món de demà”. Ara que la pandèmia comença a remetre gràcies a un procés de vacunació que va molt millor del que podíem preveure, cal començar a diagnosticar conseqüències preocupants d’aquell caos inevitable que es va possessionar de la nostra societat. Diagnosticar per tractar, naturalment, però també per poder respondre millor a crisis disruptives com les que hem viscut. I un dels problemes més peremptoris que caldrà afrontar, latent abans de la crisi pandèmica però que va molt a més, és el de la salut mental. A l'hora de repensar el model sanitari perquè la noció de cura sigui cada vegada més central, la salut mental ha de tenir una consideració encara major perquè l’experiència del confinament ha fet augmentar malalties i problemàtiques que massa sovint ni es veuen ni es volen veure. Els joves les estan patint més que ningú i el contracte intergeneracional exigeix que la societat articuli solucions per aquest col·lectiu. Perquè amb ells ens juguem el futur de tots.