Deu idees de guerrilla

Llicenciat en dret, Màster en gestió d’empreses i Màster en humanitats i cultura contemporània. Ha estat regidor de promoció econòmica i urbanisme a l'Ajuntament de Reus. Des de fa un any dirigeix Startsud Studio, el venture builder de la Catalunya Sud.

Això no és un article sobre Intel·ligència Artificial (IA). Tampoc no és una pipa. Això és un article sobre la intersecció entre tecnologia i teixit empresarial, sobre el repte col·lectiu de mantenir una economia dinàmica i un cert progrés compartit en un context en el qual massa coses canvien massa ràpidament.

Els últims trenta anys, des dels darrers vuitanta i primers noranta, la digitalització i la globalització van generar un procés de canvi econòmic i social que Catalunya va saber superar amb prou èxit. El turisme, la indústria exportadora, l’atracció de firmes internacionals i el prestigi de la marca Barcelona. Aquell repte es va aprovar amb una nota alta. Ara la globalització entra en un cert reflux mentre el canvi tecnològic es diversifica i accelera encara més. Coses de l’exponencialitat. Genètica, renovables, sostenibilitat i economia circular, nanotecnologia, indústria 4.0, blockchain internet de les coses, drons, Big Data i Intel·ligència Artificial. La convergència d’aquest seguit de canvis, i algun més, planteja un salt d’escala de primer ordre. És probable que la forma en la qual ens movem, comprem, mengem, treballem, fabriquem, viatgem, ens curem, o la manera en què produïm i consumim energia canviïn més en els propers deu anys del que ho han fet en els últims cent.

Vist des d’aquest nostre racó d’Europa el moment provoca una certa angoixa. La Unió Europea s’ha desenganxat dels nivells de recerca, innovació i creixement econòmic dels Estats Units i la Xina. El sud d’Europa, mentrestant, manté un fort decalatge de dinamisme amb el centre i el nord del continent. Amb el turisme aturat i la indústria en ple procés de transformació (de l’automòbil a la química passant per la producció d’energia) les bases de la prosperitat catalana estan amenaçades. Hi ha desconcert i falta de confiança.

La Intel·ligència Artificial és un bon terreny de proves perquè es troba en un punt de maduració més avançat que moltes de les altres tecnologies que han emergit els darrers anys

Per cadascuna de les tecnologies emergents que s’han esmentat més amunt, la Generalitat, el govern de l’Estat i la Unió Europea s’apressen a redactar plans estratègics i a impulsar iniciatives de dinamització. Universitats, centres de recerca, grans empreses, algunes startups i les diverses agències de dinamització econòmica dibuixen els plans d’estudis i les infraestructures necessàries per anar endavant. Neixen hubs, clústers i altres iniciatives. Tot això és necessari, no pot faltar, però caldria alguna cosa més.

La Intel·ligència Artificial és un bon terreny de proves perquè es troba en un punt de maduració més avançat que moltes de les altres tecnologies que han emergit els darrers anys. Marca una pauta. Avui la IA és ja una tecnologia a l’abast, gairebé sense barreres. Amazon, Microsoft, Google i altres companyies comercialitzen serveis d’Intel·ligència Artificial (AI as a service) per un preu assequible. Posen a l’abast de petites i mitjanes empreses eines que fins fa poc només les grans multinacionals podien aspirar a utilitzar. I no és només una qüestió de preu, la qualificació professional i el coneixement tècnic que calen per fer-ne ús s’ha simplificat també per deixar de ser un obstacle. De forma relacionada passa el mateix amb el Big Data, són dues tecnologies que es necessiten l’una a l’altra. Les grans companyies de telecomunicacions i financeres permeten a les PIMES accedir a un cabdal enorme d’informació a preus assumibles per conèixer el mercat i els seus clients amb un detall impensable fa només cinc anys.

L’economia catalana ha d’aprofitar les oportunitats que obren la IA i la resta de tecnologies emergents. Ja ho va fent, però caldria fer més i més de pressa. A continuació es plantegen deu trànsits necessaris i urgents:

De l’estratègia de guerra a la tàctica de guerrilla: La creació d’ecosistemes, l’atracció d’inversions i la presentació de nous graus universitaris són batallons en formació, estratègia de guerra. A Catalunya la urgència del moment, la manca de suport d’un Estat i un teixit econòmic sense massa grans empreses fan necessari sumar-hi una estratègia complementària, la guerra de guerrilles.
De la planificació a l’experimentació: La pandèmia ha acabat de fer evident que la planificació és ara mateix tant indispensable com inútil. Com a principi general, però especialment en allò relatiu a les tecnologies emergents, els governs i les empreses han d’obrir-se a l’experimentació. Provar solucions diverses en paral·lel, de forma fàcil i econòmica, per assumir fracassos amb rapidesa i concentrar-se en replicar els èxits. El model Lean Startup com a camí.
De la Barcelona puntera al potencial del teixit industrial català: Barcelona és la millor carta que pot jugar Catalunya per atreure talent i grans empreses, sí, però el conjunt del país i el seu teixit econòmic diversificat, industrial i madur és la caixa de ressonància necessària perquè l’adopció de les tecnologies emergents deixi sentir tot el seu efecte d’impuls i creació d’ocupació
De la gran empresa a les pimes: La gran empresa genera una tercera part del PIB del país, per capacitat i potencial han de liderar el procés de canvi tecnològic, però les PIMES són el gruix de la riquesa del país, la seva competitivitat i el seu potencial. És a la PIME on es jugarà bona part de la partida de la innovació al voltant de la IA i la resta de tecnologies emergents.
De l’emprenedoria a la intraprenedoria: Crear noves empreses de base tecnològica i amb un alt potencial de creixement és indispensable per arrelar les tecnologies emergents a la nostra economia. Que les empreses existents creïn nous models de negoci al voltant d’aquestes tecnologies és tant o més important i pot tenir efectes més ràpids i sòlids. Innovar sobre el que ja existeix creant noves línies de negoci (intraprenedoria) funciona millor i amb menys fracàs que la innovació de nova planta.
De la universitat a la formació no reglada: Bona part de les habilitats professionals que calen perquè les empreses puguin innovar utilitzant la Intel·ligència Artificial (i cada cop més tecnologies emergents) no depenen d’una titulació universitària. Hi ha programes de formació en eines i tecnologies concretes, online en molts casos i fins i tot gratuïts, que permeten dotar els treballadors dels recursos necessaris. Fer-ho més de pressa, més fàcilment i amb preus més econòmics.
De les enginyeries a les escoles de negoci: Necessitem més vocacions tecnològiques, dins i fora de la universitat, però afegir una mínima base de formació tecnològica a les escoles de negoci i emprenedoria pot ser una via intel·ligent per compensar el dèficit de vocacions científiques que fa massa temps que comença a ser endèmic.

L’adopció de les tecnologies emergents ja no és una oportunitat per a pioners sinó una necessitat per mantenir la competitivitat

De la recerca a la innovació orientada a mercat: La recerca és important, hi ha una relació directa entre inversió en recerca i pràctica innovadora, però l’aposta per la innovació més orientada a mercat pot ser també una forma de compensar algunes mancances d’inversió en recerca. Portar a mercat la recerca, pròpia o aliena, millor i més de pressa que els altres és una eina de competitivitat.
De la difusió de les tecnologies a la traducció en oportunitats: És urgent desmitificar les tecnologies emergents i presentar-les com a generadores d’oportunitats reals i a l’abast dels sectors econòmics més diversos. Centrar-se a traduir la tecnologia a les seves aplicacions pràctiques que empreses i emprenedors puguin entendre i desenvolupar.
De l’oportunitat a la necessitat: L’adopció de les tecnologies emergents, en especial d’aquelles que es mostren més madures com la IA, ja no és una oportunitat per a pioners sinó una necessitat per mantenir la competitivitat. Els actors econòmics han d’assumir un cert sentit d’urgència i necessitat en les seves estratègies d’innovació i canvi tecnològic.

El canvi es fa fent-lo i l’heurística de la innovació infal·lible és la de l’error, paradoxes. Pensar i executar la innovació per equivocar-se tan de pressa com sigui possible i amb el mínim cost. Fer els canvis que calguin, iterar en diuen ara, i portar de nou al mercat una nova proposta. No esperar a tenir més recursos i fer amb el que tenim disponible ara mateix, a les empreses i al conjunt el país. Repetir i ajustar. Parlar menys i fer més.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo