La nova pedra filosofal

Al llarg de la història de la humanitat, el progrés econòmic i el benestar social han anat de la mà dels avenços tecnològics. No obstant això, aquests efectes positius només es fan evidents després de llargs i difícils períodes de transició, gairebé sempre amb (pocs) guanyadors i (molts) perdedors. La intel·ligència artificial (IA) és avui un dels motors de desenvolupament més identificables, per això, en l’última dècada, s’ha convertit en un tema comú en els mitjans de comunicació. Hi ha moltes esperances posades en les seves capacitats per resoldre problemes, tot i que, per descomptat, aquestes potencials habilitats generen desconfiança.

L’objectiu central de la recerca en IA ha estat comprendre els principis subjacents al comportament intel·ligent i convertir aquests principis en màquines que després puguin exhibir aquest comportament. En els seus primers anys, a partir de 1956, es van proposar diverses definicions d’intel·ligència artificial, inclosa l’emulació del comportament humà i la capacitat de raonament lògic. Que una màquina tingui un tipus d’intel·ligència general similar a la d’un humà, és un dels objectius més ambiciosos mai proposats per la ciència. Encara que potser no és assolible a curt termini, els resultats són notables. Avui, els avenços de la IA, que superen amb facilitat les capacitats humanes en certes activitats – jugar a escacs o al Go- són notícia, però la IA ha estat una part estàndard de l’avanç industrial i militar com a mínim des de la dècada de 1980. En aquest segle s’ha adoptat la metàfora d’agent racional i autònom per descriure sistemes artificials –software (i possiblement també maquinari) dissenyats per humans– que perceben i actuen per aconseguir al màxim els seus objectius. Aquests sistemes poden desenvolupar-se tant en la dimensió física (ex. controlant robots) com en la digital, és a dir, a Internet.

L’objectiu de la robòtica intel·ligent no hauria de ser reemplaçar als humans mecanitzant i automatitzant tasques, sinó, més aviat, trobar noves formes que permetin als humans col·laborar amb els robots de manera més efectiva

En el món físic, la gradual substitució d’humans per robots autònoms en tasques repetitives o perilloses per als homes i dones s’accelerarà a mesura que millori l’emulació de les capacitats cognitives en una màquina i proliferi la robòtica. Els vehicles autònoms són una tendència d’investigació i una aposta econòmica en aquesta direcció. L’objectiu de la robòtica intel·ligent no hauria de ser reemplaçar als humans mecanitzant i automatitzant tasques, sinó, més aviat, trobar noves formes que permetin als humans col·laborar amb els robots de manera més efectiva. A l’espai digital, Internet és un bon exemple de com els processos de recerca i associació de conceptes, usant eines basades en la IA, faciliten l’aparició d’oportunitats per a les nostres societats, com les comunitats de socors i rescat sorgides després del terratrèmol a la ciutat de Mèxic el 2017, que usant GoogleMaps, Xats i coneixement local van ser capaços d’autoorganitzar-se per suplir una ajuda molt necessària allà on l’Estat no arribava.

A causa de la seva importància tecnològica i estratègica, la IA s’està transmutant en una nova pedra filosofal. Els esforços de les grans empreses tecnològiques i els governs per dominar la IA són una Magnum Opus. L’última dècada, i en particular els últims cinc anys, ha estat decisiva per a la IA, no tant en termes del que podem fer amb aquesta tecnologia per millorar la qualitat de vida dels individus sinó del que estem fent amb ella, no sempre usant-la amb les millors intencions. Amb la introducció dels anomenats telèfons intel·ligents, el 2007, la IA es va posar en les mans de tots. Aquests dispositius van contribuir a l’acumulació de grans quantitats de dades i, per tant, a l’eficàcia de l’aprenentatge automàtic. Avui la major part de la humanitat disposa d’una connexió digital bidireccional amb veu, text, imatges i dades de sensors digitals. Tot d’una, aquesta informació intervinguda per la IA està, en potència, disponible per a tots. La transformació d’aquesta informació en diners ha convertit la IA en un instrument de desenvolupament econòmic sense precedents, ja que no hi ha sector de l’activitat humana on no sigui aplicable. Les nostres dades transmutades en coneixement, valen més que els bitcoins. A més, a nivell global el seu ús està escassament regulat i, en pocs casos, fèrriament controlat pel Govern.

La Unió Europea (UE) té la seva pròpia definició, potser una de les més completes que hi ha, que col·loca els humans al centre

En la línia de regular l’ús de la IA, la Unió Europea (UE) té la seva pròpia definició, potser una de les més completes que hi ha, que col·loca els humans en el centre arrogant-los l’exclusivitat de la creació i control d’aquests artefactes, per tant, és un humà o una empresa qui assumeix la responsabilitat de les accions dutes a terme pel sistema intel·ligent. Un element que caracteritza aquests sistemes és que les seves accions poden tenir plenes conseqüències econòmiques i legals per als seus amos. Les TIC faciliten la difuminació de la distinció entre humà i agent racional. En gran mesura, aquest efecte permet que la IA es torni invisible però omnipresent. Una de les eines basades en la IA, més invisible i més popular, és la recerca de documents, la qual cosa permet als usuaris de la web trobar allò que busquen entre bilions de pàgines web amb només escriure unes poques paraules.

És per aquest motiu que, el 2018, la UE va produir unes Directives Ètiques per a una IA fiable. El seu ús ha d’assegurar als ciutadans que la IA produïda a Europa, seguint aquestes guies, respecta els seus drets bàsics, en tots els àmbits: ètic, legal, socioeconòmic, cultural i de gènere.

El repte actual és transformar la IA fiable en una eina que promogui una economia sostenible, distributiva i justa, allunyada de l’estil de Google, Amazon, Facebook, Microsoft i Ali Baba

El creixement econòmic equilibrat, a llarg termini, està impulsat per la innovació basada en la IA. El ritme de canvi de la nostra cultura i tecnologia es deu en part al nombre sense precedents de ciutadans amb bona salut i formació que, a més, estan connectats entre si per les TIC, però també a l’augment de l’ús d’eines basades en la IA. Després del Reglament General de Protecció de Dades, el Parlament Europeu, el 2020, va començar a regular la IA, per la qual cosa no és estrany que moltes empreses afirmin que aquesta regulació limitarà les capacitats competitives de la indústria europea. El repte actual és transformar la IA fiable en una eina que promogui una economia sostenible, distributiva i justa, allunyada de l’estil de Google, Amazon, Facebook, Microsoft i Ali Baba. No tinc cap dubte que el ciutadà optarà per aquesta via si amb el temps comprèn que es respecten els seus drets i els de tots.

A nivell local necessitem més i millor formació, en particular una sòlida formació tecnològica de les noves generacions, per tal de tancar les creixents bretxes de desigualtat que la digitalització està portant. El desafiament per a una societat justa, com la que volem per als nostres fills i néts, és aconseguir un ordre civilitzat, respectuós amb l’ambient i democràtic, utilitzant per a això les capacitats de càlcul disponibles i la IA per assolir els seus objectius.