Resoldre la segregació

Tots volem la millor educació per als nostres fills i faríem allò que estigués a les nostres mans per aconseguir-ho. Abans nens i nenes eren assignats a l’escola del barri i, per tant, la segregació escolar era representativa dels barris. Com demostren Granet i Fack analitzant dades de París, la vinculació de l’escola al barri fa que les diferències de qualitat de les escoles incrementin la segregació entre barris i, en particular, que el preu de l’habitatge faciliti aquesta segregació. Així doncs, el preu de l’habitatge capitalitza el valor de l’escola si limitem l’accés a l’escola a les famílies del barri. Aquest és un dels arguments importants a tenir en compte quan es parla de desvincular l’accés a l’escola del barri on es resideix, perquè  s’alleugen les forces que generen segregació entre barris i es limita que el preu de l’habitatge actuï com a peatge a pagar per accedir a una escola determinada. Cal dir, però, que si permetem a les famílies escollir escola, però unes requereixen un pagament addicional i altres no, ens trobarem que facilitarà la segregació entre escoles, tot i que no se’n generarà entre barris.

Quin és el rol de facilitar l’elecció d’escola en la segregació socioeconòmica? El més important és entendre que facilitar l’elecció no vol dir que les famílies escullin ja que al final el nombre de places a cada escola és limitat. En el cas de Barcelona, per exemple, aproximadament un 40% de les escoles estan sobredemandades en primera opció. Hi ha moltes maneres de resoldre aquest problema: que se la quedi qui la demani primer, que els del barri més desfavorit de la ciutat  hi tinguin prioritat, que els del barri de l’escola hi tinguin prioritat, que sigui només un loteria la que determini qui entra o qui no. Cada una de les opcions té un impacte molt diferent sobre la segregació.

La tria de l’escola, si el sistema és desigual, pot reduir la segregació entre barris i inhibir que el preu de la residència actuí com a preu indirecte a les escoles, però alhora farà augmentar la diferència entre les escoles

A Catalunya donem prioritat a les famílies del barri, fet que no ajuda a disminuir ni la segregació per barri ni entre escoles. A més, el sistema que fem servir fa que l’elecció sigui arriscada: has de triar molt bé què demanes en primera opció perquè en segona te’n trobaràs moltes plenes. Això fa que els que es poden arriscar més siguin els que tenen l’opció d’anar a una privada o els que no hi tenen res a perdre perquè l’escola del barri no s’omple. Tots aquests detalls tenen un gran impacte sobre la segregació final.

Qualitat educativa

La veritable solució a la segregació és que no hi pot haver millors i pitjors escoles. Poden ser diferents, però equivalents en qualitat educativa. En aquest sentit, no pot ser que sistemàticament n’hi hagi de més desitjades que d’altres i no hi posem remei.

Fa uns mesos presentava un dels meus treballs a la Universitat de Helsinki. Vaig exposar resultats que demostren que si el sistema té un conjunt d’escoles que són pitjors que la resta (i la gent no les vol pel motiu que sigui) i si es dona prioritat a les famílies del barri per entrar a l’escola, aleshores cap dels sistemes utilitzats al món permet que hi hagi elecció i la majoria de nens acaba assignada a l’escola del barri, li agradi o no. I per altra banda, tot i que no hi hagi prioritat per les famílies del barri, si tenim escoles pitjors podem acabar generant segregació entre escoles que d’entrada eren similars.

El resultat és contundent, però de l’audiència es va aixecar una mà: “Com pot ser que hi hagi escoles pitjors? O, més ben dit, com pot ser que l’administració no hi posi remei? El supòsit és molt estrany”. Tota la raó. Malauradament aquesta sensibilitat i capacitat de reacció no la trobem a la majoria de les nostres ciutats. La segregació es dona quan hi ha diferències, perquè d’una manera o d’una altra els que tenen més recursos aconseguiran una escola millor, ja sigui vivint al barri adequat, arriscant-se a demanar l’escola que volen perquè tenen una opció privada, o pagant una escola concertada. I si no aconsegueixen una opció a la xarxa pública, sortiran del sistema públic!

Prioritzar zones desfavorides

El que cal per reduir la segregació és que les escoles en barris amb diversitat tinguin molt bones propostes educatives i que ni l’habitatge, ni pagar una quota cada mes, ni arriscar-se més o menys a demanar-la, puguin ser barrera perquè nens i nenes del barri hi entrin.

Tothom prefereix tenir les escoles tan a prop com sigui possible i, si totes les escoles fossin d’un nivell similar, trobaríem que l’elecció d’escola no generaria cap canvi: tothom aniria a una des les del barri. El problema, per tant, no és que l’elecció generi segregació, sinó que no la reduirà. És a dir, tenir un sistema no segregat amb elecció d’escola ens indica un alt nivell de salut del sistema. Però si el sistema és desigual, l’elecció d’escola segurament t’exagerarà les diferències entre les escoles, tot i que et reduirà la segregació als barris i inhibirà que el preu de l’habitatge actuï com a preu indirecte a les escoles. No podem obligar a ningú a quedar-se a una escola del barri, sinó que cal convèncer les famílies oferint el millor del sistema als llocs més vulnerables i donant els recursos necessaris per fer de la diversitat una riquesa.

Això necessàriament vol dir que els recursos, el professorat, el format de les classes i el lideratge de l’escola han de poder-se adaptar a les realitats on actuen i que hem de prioritzar les zones més desfavorides tant per disminuir la segregació com per incrementar l’equitat i salut del sistema.