Tech | L’acceleració de la digitalització com a a aposta i solució per al rellançament econòmic

Aquest és un any complex i intens, un viatge apassionant on des del món i el dia a dia de cadascú, estem encarant la senda de la corba del canvi. Des de l’aproximació clàssica de les ciències del comportament, el model trans-teòric del canvi parla de sis etapes (1), que molts viurem amb l’afany d’ajustar-nos a la nova realitat.

Globalment n’hem superat ja les dues primeres; començant pel xoc o la negació del canvi, per més endavant tornar-nos molt crítics amb nosaltres mateixos. Mentre escric aquest article crec que és probable que alguns lectors penseu que no hem anat més enllà d’aquestes dues etapes. Si és així, aquestes línies estan encaminades a motivar-nos a fer-ho, tot creuant la següent etapa, que crea la confusió i el dubte, per tal d’arrancar motors i seguir cap endavant, amb motivació i força, des de la convicció que el canvi ha arribat i que entre tots farem que sigui un canvi cap a millor.

La digitalització s’ha accelerat a tots els nivells, però digitalitzar avui en dia ja no és informatitzar; hem de digitalitzar tot utilitzant les eines de la innovació per a l’impuls tecnològic

Des de l’adaptació i adopció dels resultats del canvi, arribarà l’hora de plantejar-nos el futur: continuaré amb la meva feina? Si l’he perduda, quina serà la nova? Com em recuperaré? Què és digitalitzar-se? Quines eines tinc? Com puc il·lusionar-me de nou? Si ens fem aquestes preguntes, anem pel bon camí. Ara, el canvi és urgent i és una font de necessitat alhora, que ens permet sortir d’una zona culturalment ben estesa i també mal entesa; la zona de confort. A través del canvi podrem accelerar el desenvolupament personal i professional en múltiples aspectes. Ens permet treballar, provar i explorar, tot convertint riscos en oportunitats; des del seny i mentre tracem el nou camí, aprenent què és bo i no tan bo, primer des de l’adaptació, després des de l’adopció d’allò que ens permeti emprendre el vol en la nova situació.

El canvi ens mesura. És un mirall molt potent per on podem veure la nostra capacitat de resiliència, entusiasme i autoconeixement, així com la relació amb el nostre entorn. La pandèmia ha posat a prova la nostra voluntat de teletreballar, d’educar-nos i reeducar-nos, de desconnectar i re-connectar, tot fent una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva. En molts casos, ara mateix no podem canviar d’escenari com voldríem, explorar altres contrades i països, amb els seus hàbitats i natura. En aquest context, cobra vigència la reflexió sobre les finalitats socials i industrials de la digitalització, així com la capacitat del món de les telecomunicacions i el desenvolupament informàtic per fascinar-nos, fins i tot si ens és un món aliè. Les experiències d’usuari seran millors o pitjors, però en tot cas la nostra dependència de les eines digitals en el dia a dia és altíssima. La digitalització s’ha accelerat a tots els nivells, però digitalitzar avui en dia ja no és informatitzar. Ara, podem i hem de digitalitzar tot utilitzant les eines de la innovació per a l’impuls tecnològic.

El factor humà en serà la part fonamental. La indústria de l’’IT’ cerca programadors, però cada vegada demanarà una formació més funcional i un perfil on l’ètica sigui un tret diferencial

Més enllà de les eines informàtiques que ens ajudin a automatitzar certes activitats que realitzem, pertoca reflexionar des d’un punt de vista holístic: primer de tot, sobre les mateixes activitats —el qui, el com, amb qui les fem, en quina seqüència i per a quin motiu, i quin intercanvi i de què ens generen. En aquesta descripció detallada, ja sigui individual o amb el grup de treball amb qui creem processos —és a dir, activitats seqüencials de les que esperem uns resultats— veurem com s’estan intercanviant dades, informació i coneixement que genera valor. Digitalitzar és precisament refer la visió de quin valor generem i com el generem. En fer-ho, obtindrem una nova visió sobre aquest mateix valor. En definitiva, digitalitzar és una eina per reconstruir maneres i hàbits de treball, tot sortint del “sempre ho hem fet així” per apropar-nos als beneficis del canvi, a noves descripcions del lloc de treball, i finalment a la generació de noves idees que, ara sí, podem posar en acció mitjançant les noves eines digitals i el talent humà que les pot adequar i desenvolupar. Amb un cost molt menor del que ens pensàvem, aquest és un moment magnífic per obtenir els beneficis de la innovació en general, i sobretot de la innovació oberta i disruptiva.

La pandèmia no ha posat en perill una dècada prodigiosa per al sector tecnològic. Així ho afirmava la Confederació alemanya de l’economia digital, davant l’evolució favorable en comparació amb altres sectors. Hi ha bones perspectives de creació de llocs de treball, degut a inversions en automatització i en sistemes financers (BFSI), així com a l’empenta en digitalització i ciberseguretat. És un fet que aquelles empreses que ja estaven preparades digitalment, amb processos de gestió remota, s’han activat fàcilment. Hem vist eines de signatura electrònica, de prova electrònica de fet en relació a determinats esdeveniments; judicis online, millores constants en el programari de teleconferència i solucions brillants de traçabilitat de materials, de seguretat en la venda online, d’elements de mesura del canvi climàtic, de gestió domòtica d’edificis de forma remota i segura, de robots autònoms per la distribució de materials o de neteja a hospitals i espais públics. Les empreses que estaven preparades han augmentat de forma sensible els beneficis, tal i com destacà un estudi de McKinsey que reblava que “la recuperació serà digital”.

En aquesta recuperació, el factor humà en serà la part fonamental. La indústria de l’’IT’ cerca programadors, però cada vegada demanarà una formació més funcional i un perfil on l’ètica sigui un tret diferencial, degut a les creixents implicacions per a tota la societat dels desenvolupaments en microelectrònica, eines d’intel·ligència artificial, sensors i software del món de la internet de les coses, recerca constant de la universalització en la connectivitat remota, millora en la comprensió del 5G, així com en les rellevants tecnologies de descentralització, distribució i blockchain. En tots aquests sectors, serà cada cop més important que els arquitectes de sistemes, programadors i dissenyadors, enginyers i enginyeres tinguin una visió ètica del món que estan construint. Així ho destacava un projecte recent de la Fundació Bertelsmann, dedicat a l’ètica dels algoritmes”. Es tracta de la clau de volta perquè la digitalització esdevingui la gran oportunitat, el gran motor de creació de llocs de treball, de models de negoci viables i d’una economia digital accessible per a tothom, en un món que s’apropi als 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. És un repte social que ens involucra a tots; la gran oportunitat de recuperar un món més sostenible, just i solidari, ric i saludable. Digitalitzar no és informatitzar, és prendre consciència que podem millorar de forma ètica i transparent com gestionem i administrem dades, informació i coneixement en els tràmits i processos industrials i de comerç.

Catalunya i Espanya són capdavanteres en blockchain, computació quàntica i supercomputació. Podem utilitzar el canvi en l’arquitectura digital que suposen les tecnologies descentralitzades i visualitzar la seva convergència amb els softwares d’intel·ligència i de la internet de les coses. Tenim el talent per aprofitar sinèrgies, recolzant-nos de forma associada, apostar fort i a tots els nivells per consolidar les expectatives i recuperar terreny ràpidament en el món de la connectivitat per a tothom, les dades registrades, segures i transparents, la microelectrònica, la recerca aplicada i la ràpida transferència tecnològica.

Ha arribat l’hora d’aplicar les bones pràctiques del lideratge col·laboratiu, en el sentit més pur, generós i complex, tot i maximitzant fortaleses i gestionant els obstacles. En el món empresarial, cal sensibilitzar amb profunditat sobre la necessitat i la urgència del canvi, des del diàleg obert, honest i convincent, parlant sobre possibles amenaces i també solucions. Ens toca sumar entre tots; adquirir coneixements, competències i estratègies en digitalització per a proposar, preparar i impulsar els canvis que caldrà implementar.

Per tal de desenvolupar una perspectiva favorable es requereix energia i actitud emprenedora que ens promoure, implementar i gestionar els canvis en l’entorn, tot facilitant eines que ajudin a tots els actors implicats a assumir i acceptar la “nova situació” i a “fer el que toca”. Ja ho hem fet en els pitjors moments. Ara, des de la gestió de les etapes del canvi i el coneixement de les possibilitats d’acceleració de la digitalització, des de la força de voluntat, l’esforç i el talent, tenim l’oportunitat per a Europa d’avançar cap a un futur i un món millor, en el que Catalunya i Espanya hi juguin un rol rellevant i avantatjós.

1 https://fr.wikipedia.org/wiki/Modèle_transthéorique_de_changement