Una nova ciència urbana

La cèlebre pel·lícula Gattaca dibuixava un futur distòpic on l’avenç tecnològic i de la ciència de les dades disparava les possibilitats en camps com l’urbanisme, la genètica, i la conquesta de l’espai. Alhora alertava dels perills inherents al potencial mal ús i abús de la tecnologia i els avenços en el camp matemàtic, una amenaça latent que posava de relleu la importància de supeditar els beneficis dels avenços científics i tecnològics a plantejaments ètics i morals.

Poques dècades després observem com els incipients, però alhora vigorosos i prometedors avenços de la ciència de les dades, l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial estan revolucionant nombrosos camps del coneixement. Ara bé, la nostra societat s’enfronta a nombrosos reptes de primer ordre, per als quals no disposa de solucions solvents amb les eines tradicionals actualment disponibles. En funció de com orientem i potenciem la innovació tecnològica i les seves aplicacions, estarem o no estarem en condicions de donar una resposta de qualitat als desafiaments que amenacen de deshumanitzar el món en que vivim.

El repte de generar prosperitat distribuïda en l’era de la robòtica, l’automatització de processos i la intel·ligència artificial

Un dels grans reptes que la nostra societat haurà d’afrontar els propers anys és el d’aportar una resposta solvent als períodes d’estagnació econòmica i manca d’oportunitats laborals atractives que afecten directament la vida de bona part dels ciutadans dels països occidentals. Aitals fenòmens es deuen primordialment a tres factors: (1) la manca d’idees, d’ètica i de lideratge que observem al món occidental des de fa dècades; (2) la disrupció produïda per la irrupció des del punt de vista sistèmic de noves tecnologies que transformen els sistemes productius i les relacions interpersonals en el món laboral; i (3) la globalització del comerç internacional que ha permès l’auge de noves potències econòmiques, particularment a l’Àsia.

Els avenços en el camp de la ciència de la complexitat, la teoria de xarxes i la intel·ligència artificial permeten donar resposta solvent a reptes urbans com l’estancament econòmic, la desigualtat i  la deshumanització creixent de les ciutats.

Es preveu que durant les pròximes tres dècades, les classes mitjanes de països com la Xina o l’Índia es tripliquin, fet que representarà un canvi dramàtic en les relacions de poder i comercials en el pla de la geopolítica. Així mateix l’emergència de tecnologies fonamentades en la intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització de processos amenacen de destruir pel cap baix un terç dels llocs de treball en el món occidental tal com els entenem avui. El món occidental, i particularment el continent europeu, dóna mostres clares d’esgotament i d’haver perdut el pols de la innovació, així com del lideratge en el desenvolupament de noves solucions, que permetin generar cicles econòmics virtuosos que beneficiïn a la majoria de la població.

Com a conseqüència d’aquests factors, la societat Occidental s’enfronta a un període de gran incertesa. El continent Europeu, a tall d’exemple, ha passat de representar el 34% del PIB mundial a només el 17% en quatre dècades, i la tendència segueix a la baixa. Europa és un gran centre de consum, però sembla haver perdut l’empenta civilitzadora, productiva i creativa que va caracteritzar el continent durant segles. Ara bé, l’estat actual de la societat i l’economia europees no estan escrites: si bé els auguris a curt termini no són galdosos, també és cert que feliçment totes les teories deterministes i materialistes de l’economia i de la història han demostrat ésser un frau intel·lectual mancat de tot rigor.

La Ciència de la Complexitat i la Teoria de Xarxes aporten nova llum al disseny urbanístic i la comprensió dels mecanismes d’activació econòmica

A desgrat dels riscos i les amenaces objectius que aquests factors poden representar per a la societat europea, en general, i la catalana, en particular, el nostre futur individual i col·lectiu no està escrit. Disposem d’eines d’anàlisi a l’abast per tal de dissenyar intervencions estratègiques que ens permetin impulsar el nostre potencial i generar oportunitats que beneficiïn estructuralment la societat en el seu conjunt.

Un camp que ha experimentat avenços formidables  durant els últims anys és el de la Ciència de la Complexitat i la Teoria de Xarxes, i en particular les seves aplicacions a l’economia. El concepte de Complexitat Econòmica creat per Ricardo Hausmann (Harvard) i César Hidalgo (MIT) aporta noves llums al problema de la identificació dels ingredients i les dinàmiques que són el motor de la prosperitat de les nacions. El model de teoria de xarxes que han dissenyat supera de llarg tots els estudis previs pel que fa a la identificació dels factors claus que permeten als països i regions disposar d’un diagnòstic i model de predicció de la seva fortalesa econòmica. L’Atlas of Economic Complexity identifica que el motor de l’economia d’un país és el knowhow col·lectiu d’aquella societat, el vector d’avenç del qual és el fenomen de la innovació. Si bé és de gran utilitat per a il·luminar diagnòstics precisos i la presa de decisions d’especialització intel·ligent a nivell de país, té una gran limitació: la gran majoria de decisions econòmiques de calat es produeixen a escales sub-nacionals.

Alta resolució de la Complexitat Econòmica: el repte de l’anàlisi de la innovació a escala urbana

El nostre equip de recerca en Innovació Urbana a la Universitat de Harvard, fundat amb els companys d’investigació Jeremy Burke i Fernando Yu, se centra en analitzar a escala territorial els ingredients i les dinàmiques que permetin alliberar el potencial latent de la societat per a crear una societat més humana, i una economia més dinàmica, creativa i generadora de prosperitat distribuïda.

A tal efecte, hem territorialitzat el model de Complexitat Econòmica a escala urbana, i analitzat els 50 Districtes d’Innovació més potents dels Estats Units, en ciutats com Nova York, Boston, Chicago, Los Angeles, San Francisco Bay Area, Seattle, i moltes d’altres, a la llum de la Ciència de la Complexitat i la Teoria de Xarxes. Hem sintetitzat els resultats de l’estudi en l’Atlas of Innovation Districts, que en el futur s’ampliarà per incorporar també el territori europeu.

Els tres factors que permeten alliberar el potencial innovador latent en la societat

Com a resultat del nostre anàlisis, hem detectat i analitzat matemàticament l’estructura i jerarquia interna de les tres xarxes que permeten alliberar el potencial innovador d’un territori:

• La Xarxa de Talent
• La Xarxa d’Estructures Organitzatives, i
• La Xarxa de Disseny Urbà: criteris i tipologies de disseny urbà i infraestructural que configuren l’espai físic on es desenvolupa el teixit productiu

El nostre model permet avaluar la qualitat de les tres xarxes. A tall d’exemple el resultat del nostre anàlisi revela quins models de topologia, morfologia, i entropia urbana afavoreixen la interacció humana fructífera que permet la consolidació d’ecosistemes d’innovació exitosos que promocionin el mèrit i el talent.

La bona notícia és que els tres factors principals depenen de decisions humanes, i que són factors humans els que en condicionen el seu desenvolupament. La identificació de les relacions de causa-efecte principals que afavoreixen o dificulten l’enfortiment del knowhow col·lectiu constitueix un exemple de com la ciència de les dades pot il·luminar problemàtiques del nostre temps, i servir de suport per orientar criteris de disseny urbanístic i la presa de decisions estratègica, que ens permetin en definitiva conformar en el futur una societat més lliure, pròspera, i humana.