#59
Europa de Demà

09 maig 2021
Editorial
La Gran Recessió va provocar una crisi de legitimitat de les democràcies liberals. La constatació que s’estaven incomplint diverses clàusules del contracte social va fer que un sector considerable de la ciutadania -els joves significativament- perdés la confiança amb la mecànica de funcionament de la societat. No era una qüestió de relat. Era la realitat. Crisi de legitimitat i crisi de representativitat anaven de la mà, obrint un espai pel populisme, i l’entramat institucional europeu va ser una de les instàncies del nostre marc polític que més va patir aquest desgast. Des d’aquell moment fins al present les coses han canviat. Just abans de la pandèmia la Comissió es va dotar d’un pla de transformació que pretén ressituar el lloc d’Europa al món (en vam parlar al número que vam dedicar el New Green Deal). Després la resposta a la pandèmia ha corregit el rumb que es va emprendre arran de la crisi del deute. Per avançar en aquesta nova direcció -la de l’Europa verda i digital, dels drets i les llibertats- s’ha posat en marxa la Comissió sobre el Futur d’Europa, cridant la ciutadania a un debat per perfilar com voldríem que fos l’Europa de Demà. Participar-hi també és una forma de compromís. I no hem volgut quedar-ne al marge.

  • No hi ha legitimitat sense participació

    A El Món de Demà hem volgut ser una caixa de ressonància de la Conferència sobre el Futur d’Europa. Com hem fet sempre, dedicant-li un número de la nostra publicació. Però per primera vegada ens hem atrevit a explorar també un format diferent. Vam atendre la proposta de les institucions europees a Barcelona i hem dissenyat un podcast per socialitzar coneixement.

    Jordi Amat
    Escriptor i filòleg. Ha centrat la seva investigació en la construcció i reconstrucció de les cultures democràtiques a la Catalunya i Espanya del segle XX. És editor de l’espai de pensament El Món de Demà i és membre del grup de treball Catalunya 2022.
    @jordiamat22

  • Una utopia transformadora

    La utopia d’una Europa unida sota unes institucions comunes és una de les receptes guanyadores per afrontar conjuntament els efectes de la globalització i el capitalisme mundial que amenacen d’estripar les nostres societats. La Conferència del Futur d’Europa hauria de servir a Brussel·les per escoltar la ciutadania i entendre les seves necessitats i cercar una Unió social.

    Marc Sanjaume
    Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Professor de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP) de la UPF. Anteriorment, ha estat Assessor en matèria de política comparada de l'autogovern a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i investigador visitant a la Universitat d'Edimburg (Escòcia, Regne Unit) i a la Universitat de Laval (Quebec, Canadà). També va ser recercador postdoctoral al Centre de recherche interdisciplinaire sur la diversité et la démocratie de l'Université du Québec à Montréal (UQAM).
    @marcsanjaume

  • La Conferència sobre el futur de la Unió Europea

    No sabem si la Conferència pot impulsar una major exigència de responsabilitat política als dirigents dels Estats. Això és tan important com els ajustaments en l’estructura institucional i política. Cap sistema, per robust que sigui, és immune a la mala fe -anar contra els propis actes- dels seus responsables. La Unió Europea no és una excepció.

    Anna Terrón
    Va ser diputada al Parlament Europeu del 1994 al 2004. Del 2006 al 2010 va ser Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat (membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea) i Delegada del Govern de la Generalitat davant la UE. També va ocupar la Secretaria d'Estat de d'Immigració i Emigració al govern Zapatero (2010-2012). És directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP) des del 2018.
    @annaterronc

  • La Unió Europea a la recerca de la legitimitat… perduda?

    La Conferència del Futur d’Europa, que comença el 9 de maig, reobre el debat sobre la legitimitat del projecte europeu. Més enllà dels canvis que es puguin derivar de la Conferència, l’èxit el marcarà el nivell de participació i implicació de la ciutadania.

    Héctor Sánchez
    És investigador del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2012 i doctorand en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Abans d'unir-se a CIDOB, va fer pràctiques professionals al Research Institute for Managing Sustainability (Viena) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània. L’any 2013 es va incorporar a CIDOB a l'àrea de Mediterrània i Orient Mitjà; i després va formar part de l'equip d'experts del CIDOB en les seves àrees d’investigació: política i dinàmiques d'integració europea, nous moviments polítics i democràcia i participació. Ha treballat en projectes amb finançament pública i privada com Open European Dialogue, FACTS, EU Idea i The Raval Project. Parla català, castellà, anglès i francès.
    @sanchezmargalef