#25
El preu del bloqueig

11 Nov 2019
Editorial
A Catalunya i a Espanya el darrer lustre polític s’ha caracteritzat pel bloqueig. Passen els anys, passen les convocatòries electorals i, mentre la fragmentació es consolida, els problemes no passen sinó que la seva resolució es complica perquè la mecànica de la democràcia liberal es va corroint. Ho veiem aquí. Ho veiem a diferents països del nostre entorn. Potser cap exemple sigui tan revelador com el del Brexit: no hi ha manera d’executar l’indolor trencament promès i el preu del bloqueig, mentre transcorre el temps de la incertesa, es va fent més costós. Aquesta dinàmica s’ha cronificat també a la nostra política i ja podem començar a quantificar-ne les conseqüències. Repercuteixen no només en la vida parlamentària i el debat polític sinó també en la vida social i el debat col·lectiu –la polarització n’és la prova– i també en l’activitat econòmica –la que deriva dels pressupostos i la que afecta l’empresa privada-. Prendre’n consciència, sense traslladar una altra vegada i una altra a les urnes la paràlisi, és condició necessària per idear els mecanismes de sortida.

Subscriu-te al butlletí d’El món de demà i rep cada quinze dies el nostre sumari d’articles.

  • Despolaritzar Catalunya

    A Catalunya la polarització partidista en l’eix nacional que perceben els electors supera ja el nivell 7 en una escala de 10 punts, i més enllà del 5 resulta inusual i preocupant.

    Joan Rodríguez Teruel
    Professor de Ciència Política a la Universitat de València, i analista d’Agenda Pública. Ha publicat "Los ministros de la España democrática".
    @jrteruel
  • Conseqüències econòmiques del bloqueig polític

    El bloqueig provoca un allunyament del debat polític respecte dels temes que de debò importen a la ciutadania.

    Raymond Torres
    Director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas i exdirector en excedència del Departament del Servei d’Estudis de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
    @RaymondTorres_
  • Un mal negoci per a tots

    Des dels pressupostos del 2010 no hi ha hagut una aprovació pressupostària en temps i forma a Catalunya.

    Joan Vidal de Ciurana
    Senior Advisor a PricewaterhouseCoo. Entre els anys 2010 i 2017 va ser director de l’Oficina del President de la Generalitat i Secretari del Govern
  • Una incertesa persistent

    La manca de mecanismes de sortida duen a un terreny nou: la “incertesa persistent”.

    Joan Costa-Font
    Professor permanent de la London School of Economics. Expert en economia de la salut i economia política. El 2020 publicarà The Political Economy of Health and Healthcare.
    @JoanCostaiFont