Catalunya 2022: Una economia competitiva basada en el talent i la innovació

La COVID ha impactat greument sobre una economia catalana que, de manera persistent, estava perdent posició econòmica al món. Amb aquesta diagnosi proposem al lector realitzar una lectura completa de l’informe que va presentar el grup de treball Catalunya 2022, perquè des de la primera fins a la darrera línia es proposen accions amb la consciència que cal reactivar tots els sectors d’activitat econòmica i que l’impacte de les mesures proposades ha d’arribar a tots els racons del país.

Així, quan es parla d’assolir un 10% d’habitatge públic els propers 10 anys, es tracta d’una mesura que ataca d’arrel les desigualtats socials, sens dubte. Però, si es llegeix bé, les accions van més enllà. Persegueixen engegar ràpidament un creixement econòmic d’ampli abast a tot el territori català reactivant de nou el sector de la construcció, un sector amb capacitat de generar ràpidament llocs de treball arreu.

El mateix passa amb totes les accions vinculades al sector rural i pesquer, que trobem tant en la part d’economia com de territori. Sota un objectiu tan idealista com “assolir la sobirania en alimentació” s’aglutina un conjunt d’accions indispensables per mantenir viva l’economia essencial de la major part del nostre territori, a més de potenciar les iniciatives que ja funcionen, com els Grups d’Acció Local. Compra pública de producte local, inversió en infraestructures, integració ambiental, reforçar el cos públic d’experts per apropar la innovació i els ajuts públics a les explotacions d’arreu del país, són accions d’ampli abast econòmic i territorial.

Una altra lectura que proposem és fer-la seguint el fil de les recomanacions de la Unió Europea respecte sostenibilitat i digitalització, per exemple. Són aspectes molt presents al llarg de tot l’informe. Ara sembla que de cop i volta s’hagi de digitalitzar tot, però què prioritzem a l’hora de digitalitzar amb recursos públics? L’informe només ho planteja per a tres sectors: el comerç, el turisme i el món rural i pesquer. Es considera que aquests tres sectors aportaran una resiliència econòmica i social bàsica que Catalunya necessita. El comerç autòcton, petit i mitjà, per si mateix no pot competir amb les grans plataformes comercials i, alhora, les grans plataformes comercials ens aboquen a un sistema insostenible. El canvi de model basat en les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), la digitalització del comerç i les centrals logístiques urbanes per racionalitzar la distribució són claus de futur. Aplicar la Intel·ligència Artificial al mercat de productes agrícoles i pesquers ha de permetre reduir costos, estabilitzar el mercat, millorar preus i augmentar la competitivitat, aquesta acció ens permetria esdevenir capdavanters a Europa aprofitant que tenim una potent indústria alimentària.

La pandèmia suposa un seriós repte i la col·laboració publicoprivada, tal com es proposa, esdevé indispensable

El turisme mereix una atenció especial. Un sector que quan el teníem a ple rendiment semblava molest i ara que no el tenim copsem millor la seva importància econòmica. Les mesures que proposem són transformadores i volen corregir les externalitats negatives que genera el turisme a la societat. Reorientar la taxa turística cap a la protecció de l’entorn i del patrimoni del país, aplicar eines avançades de màrqueting intel·ligent, crear una plataforma per innovar el sector i resoldre els persistents problemes de finançament als municipis turístics, són les mesures claus per a reactivar el sector. La pandèmia suposa un seriós repte i la col·laboració publicoprivada, tal com es proposa, esdevé indispensable.

Respecte a la sostenibilitat, el RESET és ben agosarat. Es presenten un conjunt d’accions per esdevenir un país sobirà en energia. La COVID ha impulsat extraordinàriament l’objectiu de sostenibilitat, per tant, cal accelerar a fons per no perdre oportunitat. El document destaca també per plantejar accions practicables a curt termini i sense cost pressupostari; per exemple, que en sis mesos es redacti un estudi tècnic per ordenar els tipus d’energia a tot el territori i per sectors. Famílies, empreses, institucions, tota la societat està cridada a viure la revolució energètica que demana el món, però només es podrà fer si hi ha unes regles del joc que defineixin un model energètic sobirà pel país que doni garanties estables a la seva societat.

El document no relata només una suma d’accions, les idees proposades tenen un profund calat que provocaran guanys radicals en competitivitat a mitjà i llarg termini

La resta d’accions d’aquest àmbit pretenen crear un innovador ecosistema econòmic i empresarial  d’èxit, resilient i amb visió de futur. El document no relata només una suma d’accions, les idees proposades tenen un profund calat que provocaran guanys radicals en competitivitat a mitjà i llarg termini. Aquestes idees de calat profund constitueixen el RESET: innovar en regulació, innovar en fiscalitat, reformar l’Autoritat Catalana de la Competència, reestructurar el Servei d’Ocupació de Catalunya i innovació verda en el teixit industrial i economia circular, són peces que posicionaran de nou a Catalunya al capdavant de les regions europees més avançades.

I, evidentment, res d’això seria possible sense potenciar la creació de coneixement i el seu aprofitament industrial i social. Reforçar l’aposta per la recerca científica, potenciar la cooperació entre empreses i entitats de recerca, fomentar la formació, captació i retenció de talent, adoptar normatives de gestió de la recerca i la tecnologia, fons per a les tecnologies disruptives i maduració de tecnologia i fons especials en fase scale-up són les línies prioritàries per liderar en innovació i talent una economia catalana més competitiva.

Una darrera característica del document és que hi ha títols molt nous “Fer un país de ciència i dades” o “Pujar el país al núvol” i títols tan tradicionals com “Vertebració del territori”. Defensem que el més nou reforça el tradicional. Hem viscut una pandèmia que afectava més a unes contrades que altres, així doncs, la crisi econòmica també afecta més a unes comarques que altres. Si no monitorem el territori, amb dades a temps real, les decisions públiques poden no ser efectives. I Catalunya no es pot permetre deixar enrere cap persona, cap poble, cap comarca, cap ciutat. Només recuperarem posició al món si tot el país respon a la nostra “Crida per reactivar el país”.