Catalunya sud: un espai per a la innovació rural

El despoblament rural és un fenomen multivariable i que s’autoregenera. És el revers d’una urbanització global que, ara mateix, polaritza el talent com mai. La demarcació de Tarragona també el pateix: la travessa una diagonal catalana que, del Ripollès als Ports, mostra la litoralització i la pèrdua d’efectius rurals. La novetat del fenomen és un interès mediàtic, de mirada urbana i àvid de dramatisme, que difon conceptes poc rigorosos (la España vacía) i que atribueix a l’adjectiu rural tota mena de tòpics.

Aquest factor amaga una ruralitat emergent, amb nous usos, activitats i perfils socials. Amb tendències que diferencien zones, però que igualen estils de vida. En molts aspectes, Falset i Reus s’assemblen més que Nou Barris i l’Eixample. Afavoreixen el canvi múltiples àmbits d’oportunitat: resiliència climàtica, atractiu residencial, empoderament femení, ruralsourcing, internacionalització, coworking, negocis inclusius, nous lideratges i governances.

Parlem de realitats

Amb un ventall divers de promotors, i a banda dels centres tecnològics del vi (Falset) i el moble (la Sénia), el sud acull molts projectes transformadors de l’economia rural: Nutrisalt (especialització i competitivitat en oli), bancs de terres, escola de pastors a la Terra Alta, vivers empresarials de la Conca de Barberà, xarxa de centres de coworking i professionals Cowocat Rural (impulsada des de la Ribera d’Ebre).

Zones escassament poblades d’arreu del món (Lapònia, Nou Mèxic, Alaska) són pols de captació de l’anomenada classe creativa. Al mateix temps, es diu que les zones poc denses tenen una mica més fàcil canviar de paradigma. Per tant, cal considerar el medi rural, al sud i al conjunt de Catalunya, com a espai d’oportunitat al màxim nivell.

Hi ha altres àmbits de projecte força dinàmics: reflexió (associació la Conca 5.1); sostenibilitat (xarxes locals de biomassa, reserva Ebre Biosfera i candidatura Priorat UNESCO en paisatge); governances i promoció (taules supracomarcals del Francolí i el Sénia, associació i marca de la Vall del Corb); repoblament i dinamització de micropobles (Prat de Comte, Arbolí); i implicació social (Museu de la Pauma a Mas de Barberans, Ateneu popular la Pastora a la Terra Alta).

Els podem connectar amb exemples exteriors, també en camps diversos: governança (agències del Berguedà i l’Ariège); economia (projecte Smart Rural a l’interior de Barcelona, Campus empresarial Lekaroz a Navarra, xarxa Arctic Clusters als països nòrdics); societat digital (fibra mancomunada a la Garrotxa, comerç electrònic a Castelserás, Terol); repoblament (projectes pilot al voltant de l’esdeveniment Presura de Soria); màrqueting territorial per a captar població (Gers i Lozère, França); innovació social (habitatge compartit en pobles castellans); i cultura (art al carrer a Penelles, festival Esbaiola’t a la Vall d’Àneu).

Millorar les polítiques

Tot i aquests casos, i la inclusió del problema a l’agenda política, segueix la pèrdua d’habitants. Segurament, les polítiques públiques de desenvolupament rural han estat massa fragmentades, motivant resultats parcials i poc impacte demogràfic. A més, el context mediàtic ha afavorit la desorientació i accions locals i improvisades. De fet, pot passar que s’acabi la moda del despoblament, però que aquest es quedi.

Atenuar un problema estructural -no irreversible- implica anàlisi, reflexió, canvis i temps. Per això, és el moment de dissenyar un nou marc de polítiques de desenvolupament rural, en el qual el repoblament en sigui la conseqüència natural. Aquest marc estable ha d’incorporar prioritats com la sincronització top-down i bottom-up i el diàleg entre els agents, aprofitant factors com les governances pilot que representen els grups d’acció local i l’ARCA.

També, en aquest apartat, cal afavorir el coneixement de casos, com la discriminació positiva de zones remotes a Suècia, Suïssa i Japó, o com l’agència de les Highlands escoceses, de creació pública i funcionament autònom. Aquest ens ha fonamentat la recuperació de població en ingredients com: centres universitaris i de recerca (imants per a empreses i talent internacionals), polítiques d’habitatge, cobertura tecnològica universal i serveis bàsics itinerants i/o a distància.

El nou marc d’actuació també ha d’incloure aquestes variables: visió compartida, no restringida a l’economia; nou relat rural en positiu, amb suport comunicatiu; superació dels departaments i límits administratius; estratègies territorials adaptatives; priorització de les infraestructures tecnològiques; i nou contracte rural-urbà (afavorint territoris en xarxa amb nodes de mida diversa).

Afavorir el canvi des del sud: algunes prioritats

Per al cas concret de Catalunya Sud, convindria prioritzar: projectes estratègics en transició energètica, mobilitat i altres àmbits; la coordinació de projectes locals i comarcals (a partir de mecanismes estables); alguns projectes articuladors (com el tren turístic de l’Ebre sobre una R-15 renovada); nous centres d’innovació social i coneixement; i nuclis creatius i experiències qualitatives de repoblament en zones específiques (p.ex. sistema Prades-Montsant). Aquest marc d’actuació hauria de comptar amb el suport d’una xarxa nodal d’equilibri, a partir de sistemes com Falset-Móra-Flix-Gandesa i Valls-Montblanc-l’Espluga.

Zones escassament poblades d’arreu del món (Lapònia, Nou Mèxic, Alaska) són pols de captació de l’anomenada classe creativa. Al mateix temps, es diu que les zones poc denses tenen una mica més fàcil canviar de paradigma. Per tant, cal considerar el medi rural, al sud i al conjunt de Catalunya, com a espai d’oportunitat al màxim nivell. Superant expressions com retenció de talent i el simple manteniment dels serveis bàsics, d’altra banda inqüestionable, es tracta de convertir-lo en plataforma per a projectes de vida del major atractiu.

La mala notícia és que, a mig termini, molts pobles poden tendir a la pràctica desaparició. La bona, és que les possibilitats de crear comunitats vives, dinàmiques i connectades, en qualsevol lloc, són més elevades que mai. Cal posar-s’hi, però amb un esperit molt més positiu.