#15
Cap al nou consens

La política catalana sembla instal·lada en una dinàmica de polarització ideològica que anquilosa la possibilitat de reactivar l’acció constructiva de les institucions d’autogovern. Hi ha causes endògenes que expliquen aquesta dinàmica –la principal és la crisi constitucional mal resolta–, però aquesta situació de polarització no és exclusiva dels catalans. Vist en perspectiva, la nostra polarització s’ha d’interpretar com una manifestació local del desordre de l’ordre en el qual s’havia desenvolupat el món d’ahir –el món previ a la crisi econòmica, la globalització i la revolució digital–. Igual que en altres democràcies avançades, l’energia de les emocions–com un imant– magnetitza la ciutadania cap a un pol que nega l’altre. A Catalunya, tanmateix, després d’aquest període crític d’immersió quotidiana del dissens, encara resisteix un pol central ampli a partir del qual podria fundar-se un nou consens. Entendre aquesta realitat per avançar políticament és allò que ens proposem aquí.