-
Els països occidentals presumeixen i es posen com a model d’una democràcia que és cada cop més restringida
El litigi i la lògica del dissens
Luisa Elena Delgado
Professora a la Universitat d’Illinois (EUA) i assagista. Els seus llibres més recents són "La Nación singular. Fantasias de la normalidad democrática (1996-2011)" i com a coeditora, "La cultura de las emociones y las emociones en la cultura española contemporánea (siglos XVIII-XXI)" -
El fet que la politica catalana hagi girat en torn de la qüestió nacional durant tant temps ens deixa una societat dividida davant el futur de Catalunya
L’esquerdament catalanista
Mario Ríos Fernández
Membre del Consell Rector del CEO i col·labora amb Agenda Pública en anàlisis sobre política catalana, espanyola i comportament electoral@MarioRios1989
-
La polarització social al voltant de la independència es manifesta en una sèrie d’indicadors i afecta principalment dos grups poblacionals
Polarització i consens a Catalunya
Laia Balcells
Professora de Ciència Política i Resolució de Conflictes a la Universitat de Georgetown (Washington, DC). Ha publicat a múltiples revistes científiques i l’any 2017 va publicar el llibre "Rivalry and Revenge. The Politics of Violence During Civil War"@laiabalcells
-
La majoria de nosaltres només encertem a descobrir quin és el valor real del consens quan l’hem perdut i no quan de forma natural ens movem dins d’ell
El consens, una passió democràtica
Daniel Capó
Llicenciat en Dret i assessora l’editorial Libros del Asteroide. Escriu a les pàgines d’opinió de diversos diaris i revistes com "The Objective" o "Letras Libres"@danicapoblog
#15
Cap al nou consens
22 març 2019
Editorial
La política catalana sembla instal·lada en una dinàmica de polarització ideològica que anquilosa la possibilitat de reactivar l’acció constructiva de les institucions d’autogovern. Hi ha causes endògenes que expliquen aquesta dinàmica –la principal és la crisi constitucional mal resolta–, però aquesta situació de polarització no és exclusiva dels catalans. Vist en perspectiva, la nostra polarització s’ha d’interpretar com una manifestació local del desordre de l’ordre en el qual s’havia desenvolupat el món d’ahir –el món previ a la crisi econòmica, la globalització i la revolució digital–. Igual que en altres democràcies avançades, l’energia de les emocions–com un imant– magnetitza la ciutadania cap a un pol que nega l’altre. A Catalunya, tanmateix, després d’aquest període crític d’immersió quotidiana del dissens, encara resisteix un pol central ampli a partir del qual podria fundar-se un nou consens. Entendre aquesta realitat per avançar políticament és allò que ens proposem aquí.