#49
Catalunya Ciutat

21 des. 2020
Editorial
Un dels mites inspiradors del catalanisme contemporani ha estat la idea noucentista de la “Catalunya Ciutat”. No qüestionava la centralitat de Barcelona sinó que pensava una articulació integral del país. Imaginava que al conjunt del territori s’hauria de poder disposar dels serveis que permetessin als ciutadans desenvolupar la seva vida sincronitzats amb les palpitacions del seu temps. Aquesta imaginació, que connecta amb l’afany de vincular quotidianitat amb sostenibilitat entesa en un sentit complex, retorna. En aquest moment de replantejament sistèmic, quan la gent ha redescobert la necessitat de l’espai per tenir una vida de més qualitat i el preu de l’habitatge segueix actuant com una cotilla per tirar endavant els projectes vitals, hi ha qui ha decidit o es planteja marxar de la ciutat o es fan polítiques perquè la ciutat sigui més habitable o es pensa la capital per primera vegada a escala regional. Potser aquesta sigui l’hora d’actualitzar el projecte de la Catalunya Ciutat.

  • Per què ens mudem a Girona?

    La idea que la concentració és l’única solució per a la vida col·lectiva és, com a mínim, poc científica. Perquè Catalunya no és un territori de suburbis com Estats Units. El funcionalisme, el determinisme, i les visions megalòmanes d’alguns arquitectes han estat històricament desmuntades per la meravellosa realitat, sempre més dura i més multicapa que la pretesa homogeneïtat.

    Maria Sisternas i Tusell
    Arquitecta experta en transformació urbana, amb sòlids coneixements en l’àmbit de les ciències socials. Actualment lidera Mediaurban, l’Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro.
    @MariaSisternas

  • (Re)fer ciutat en temps de crisi

    El PDU metropolità va néixer amb el canvi de paradigma de la planificació urbana sorgit arran de la crisi del 2008, i ha començat a enfilar la fase de redacció més decisiva amb l’inici de la pandèmia. Potser totes dues crisis formen part d’una mateixa tensió que no és conjuntural sinó cíclica. Per tant, atès que la planificació urbanística es planteja a llarg termini —l'horitzó del Pla és el 2050—, ha d’incorporar necessàriament elements d’incertesa.

    Mireia Peris Ferrando
    Arquitecta urbanista (ETSAV-UPV, 2015). Des del 2016, forma part del Servei de la redacció del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on ha participat en el desenvolupament de les propostes vinculades als assentaments urbans, i ha coordinat el procés de participació ciutadana de l’Avanç del Pla. Actualment, és vocal a la Junta de l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).
    @mirperfer

  • Quan l’espai importa

    La pandèmia i el teletreball han provocat un augment de la demanda de pisos i residències fora de grans ciutats com Barcelona per tal de cercar més i millor espai. Davant d’això ens hem de preguntar si estem davant d’un fenomen estructural que ha vingut per quedar-se o estem davant d’un fenomen conjuntural que té data de caducitat.

    Narcís Sastre i Fulcarà
    Geògraf especialitzat en geografia urbana i paisatge. Treballa en el seu propi despatx professional (NSF Consultoria de Ciutat) i és professor associat a la Universitat de Girona (UdG) i a la UNED.
    @narcissastre

  • La tendència verda ha vingut per quedar-se

    Les tendències de les últimes dècades ens fan pensar que el recent augment de la demanda d’espais verds no és una situació aïllada, sinó un fenomen que perdurarà en el temps. Tots els indicadors comercials apunten a aquesta direcció.

    Guifré Homedes
    Des de fa 10 anys incorporat a l’empresa familiar Amat Immobiliaris. Des del 2018 a la Direcció General de l’empresa. Amat Immobiliaris és una empresa amb 72 anys d’experiència al món immobiliari de Barcelona i el seu entorn (Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès).