#46
La política com a batalla cultural

09 nov. 2020
Editorial
Quan dimecres ens vam despertar, la incertesa sobre el resultat de les eleccions nord-americanes ja era allà. Aquí una de les moltes reflexions d’urgència la va escriure Daniel Capó, subratllant que els resultats eren el mirall de l’abisme cultural que divideix l’ànima d’aquella nació: un país trencat per la batalla ideològica. Aquesta realitat, que s’ha enquistat a les democràcies liberals, activa la nostàlgia del consens de postguerra, però el record dels temps d’estabilitat institucional sobretot és la manifestació paralitzadora d’una incapacitat per a intervenir en una crisi política profunda. Una situació de crisi, que és de base material però no només, força a un replantejament dels valors i principis que configuren una civilització. Tot sembla que sigui posat en qüestió, per bé i per mal, i es tracta de decantar aquella batalla cap a l’eixamplament de drets, treballant per tal que la divisió que fractura no venci al pluralisme que és garantia de bona convivència. Avui reflexionem sobre aquestes batalles creient que són inevitables i que cal guanyar-les per fer un món de demà millor.
  • Com es fa una treva cultural?

    Les guerres culturals, lluny de ser una importació americana, son fruit de l’evolució del pensament que veu en el consensos del passat una degradació que cal renovar. Per conseguir una treva cultural que ens permeti respirar, és necessari arribar a un punt de trobada basat en el reconeixement mutu; l’alternativa és la barbàrie.

    Joan Burdeus
    Periodista i crític cultural. Graduat en Filosofia i en Comunicació Audiovisual, escriu per a diversos mitjans sobre pensament contemporani, cultura digital i política.
    @JoanBurdeus
  • De “precious snowflakes” al #Woke

    Al llarg dels últims deu anys hem vist com el concepte “feminista” passava de ser una etiqueta molesta que identificava un discurs estrident i molest a ser un concepte atractiu i valorat. Què ha passat enmig perquè es produís aquest canvi?

    Ofèlia Carbonell
    Músic de formació i escriptora de vocació. Baby-millennial amb les retines cremades per la llum blava. Seguint les passes d'Aurora Bertrana. Si no sabeu qui és, busqueu-la! 26 anys, de Premià de Mar però vivint a Barcelona. Grau en interpretació del violoncel al Conservatori Superior del Liceu. Ganes de jugar.
    @offxelia
  • El desafiament de la memòria en temps de postveritat

    La nostra societat, davant la creixent pèrdua d’esperances en un futur substancialment diferent, centra cada vegada més la seva atenció en la memòria del passat. A més, els últims anys ho fa en un entorn digital caracteritzat per una postveritat que ha contribuït a distorsionar i polaritzar la nostra relació amb la història.

    Edgar Straehle
    Tècnic superior al MUHBA (Museu d'Història de Barcelona) i professor associat a la Universitat de Barcelona. És autor dels llibres Claude Lefort. La inquietud de la política (2017, Gedisa) i Memoria de la Revolución (2020, Documenta Universitària).
    @EdgarStraehle
  • La guerra cultural com a causa primera

    La política actual és polaritzadora i no pas constructiva. És tot culpa d'aquesta retòrica extrema que assenyala als adversaris i posa límits? Potser no. Tota discussió pot resultar polaritzadora per algú altre. Cal un diagnòstic diferent. Com, per exemple, defensar les nostres conviccions amb la mateixa passió que els adversaris.

    Pablo Muñoz
    Pablo Muñoz (1988) és graduat en Filosofia. Treballa a l'administració pública i col·labora a la Cadena SER i de vegades, a revistes com CTXT.
    @Alvy_Singer