#51
Ara que tens vint anys

18 gen. 2021
Editorial
Poques dades evidencien d’una manera tan clarificadora quin és l’horitzó d’un país com les xifres de l’atur juvenil. Perquè la feina és el sou per viure, però implica moltes altres coses. La feina és un factor determinant del desenvolupament individual i només una societat on hi ha feina estable té capacitat de cohesionar-se i garantir el contracte intergeneracional a mitjà termini. A Espanya les dades de l’atur juvenil són demolidores. Segons consigna una Direcció General específica de la Comissió Europea, la mitjana d’atur juvenil és del 17,7% als països de la Unió. A Alemanya, que és el país amb millors dades, només un 6,1% dels joves estan aturats mentre que el país que està pitjor és el nostre: un 40,9% del jovent espanyol no treballa. És una xifra que triplica la mitjana de la OCDE. Aquest és un problema fonamental. Ho és ara i no ho deixarà de ser durant molts anys. Per això hem volgut entendre com és la generació que ara s’hauria de començar a incorporar al mercat laboral i que es troba les seves portes tancades: què la singularitza, com es percep a ella mateixa i com veu el seu horitzó. Entendre’ls i donar-los veu entenem que és necessari per pensar junts el món que els llegarem i que serà el seu.

  • El futur és un joc

    No és que els joves no tenguin futur, és que l'estan descobrint més de pressa que nosaltres. I ho fan d'una manera lúdica, com els nins durant el procés d'aprenentatge. El seu codi és incomprensible per als adults, que en aquest cas ni tan sols tenen la tranquil·litat d'haver-los donat una base sòlida perquè l'evolució vagi per bon camí.

    Llucia Ramis
    Ha publicat quatre novel·les, és columnista i cronista cultural a La Vanguardia, col·laboradora a Rac-1 i a Planta Baixa de TV3.
    @lluciaramis

  • Una generació sense certeses

    La generació que ara té vint anys viu en una realitat que es compon d’un mosaic de fraccions infinites. Són fills del seu temps, barrejat, accelerat, individualista, fanàtic i cridaner. No s’hi val a culpar-los per ser com són, ni tan sols a jutjar-los. Al capdavall, ells no en tenen cap culpa. Simplement són producte del món que els hem deixat els que vam arribar abans.

    Oriol Bartomeus
    Doctor en Ciència Política, especialitzat en comportament electoral a Catalunya. Ha publicat "El terratrèmol silenciós" (Eumo, 2017), sobre els efectes del relleu generacional en la transformació del comportament electoral a Catalunya. És professor associat a la UAB i docent del Màster en Marketing Polític a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Blog: oriolbartomeus.blogspot.com
    @obartomeus

  • Ara que tinc vint anys

    Entre els que tenen vint anys i no han arribat encara als trenta veig tot un catàleg obert i lluent de temptacions; cada vegada ens assemblem més entre nosaltres i cada dia ens resultem més intolerables. Ningú pot exigir dels nostres joves de vint anys, criats en l'ocàs d'una crisi financera i madurs a la tímida aparició d'una nova, que siguin optimistes. I penso fins i tot que hem de comprendre, sense per tant abandonar la incessant lluita, l'error dels que en una borratxera de desesperança reivindiquen el dret al deshonor i cauen en un divertit, divertidíssim nihilisme d'època.

    Elizabeth Duval
    (Alcalá de Henares, 2000) estudia Filosofia i Filologia francesa a les universitats París I Panteón-Sorbona i Sorbona Nueva. Col·labora amb mitjans com Playz, CTXT o ROCKDELUX i ha publicat els llibres "Reina" y "Excepción".
    @lysduval

  • La innovació com a pol d’atracció del jovent

    Els joves de Catalunya tenen la percepció que no se’ls té en compte en el mercat laboral. La innovació és la peça que permetria connectar el potencial del jovent i el món professional; per això és importantíssim apostar-hi.

    Berta Pedret
    Sóc estudiant d’últim any d'Enginyeria Física i Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC, en el CFIS. Sempre m’ha agradat entendre com funciona tot. M'apassionen la tecnologia i les matemàtiques.
    @pedret_berta