La innovació com a pol d’atracció del jovent

Com a jove catalana i estudiant, la meva impressió és que hi ha un gap enorme entre les grans oportunitats que els joves tenim a nivell acadèmic i les que tindrem en l’àmbit laboral. És cert que a Catalunya hi ha propostes formatives excel·lents com les beques de batxillerat CiMs-CELLEX o el programa universitari CFIS per potenciar el talent dels més joves en l’àmbit de les ciències i les matemàtiques, però la realitat és tossuda i molts de nosaltres sentim que el talent jove no es valora prou.

D’iniciatives en poden sorgir si se les potencia; només cal apostar-hi

Des de fa deu anys, iniciatives com les beques CiMs han permès a 24 alumnes catalans cursar el Batxillerat Internacional en centres de prestigi i gaudir d’experiències de recerca internacionals, que haurien estat inaccessibles altrament. Aquest projecte és una de les iniciatives de la fundació CELLEX, fundada pel Dr. Pere Mir, el 2002, qui era molt conscient de la importància d’una bona formació dels joves. En aquesta mateixa línia, com diu el meu pare, segons un proverbi xinès: “Regala peix a un home i l’alimentaràs un dia, ensenya-li com pescar i s’alimentarà tota la seva vida”.De fet, va ser gràcies a la confiança i a l’aposta pel talent jove que va fer la fundació CELLEX, que projectes de gran rellevància internacional com l’IFCO i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron van veure la llum. Un altre exemple dels bons resultats, en aquest cas a nivell universitari, és el CFIS. És un centre d’excel·lència de la UPC, on alumnes poden seguir estudis interdisciplinaris cursant dues titulacions oficials en l’àmbit de les matemàtiques, la física i les enginyeries. Ho fan seguint un pla d’estudis molt intensiu. Jo he tingut la sort de participar en aquest programa, estudiant Enginyeria Física i Telecomunicacions.

Aquests exemples són només una mostra de l’excel·lent matèria prima que té Catalunya. Del talent que posseeixen les generacions que vénen des d’avall. D’iniciatives en poden sorgir si se les potencia; només cal apostar-hi. I és que, tot i la magnífica notícia que suposa comptar amb les beques CiMs-CELLEX o el CIFS, aquestes només representen una minoria privilegiada de 20-40 alumnes.

El problema apareix quan, amb les mateixes expectatives, ens enfrontem al món laboral. En el meu cas, buscant llocs per fer pràctiques d’estiu, he tingut la sensació que les oportunitats que hi ha fora són molt més interessants i variades que aquí. Sembla que a països com Alemanya, Anglaterra, o Estats Units es valora molt més la recerca científica i les aportacions que hi podem fer els estudiants d’Enginyeria o Matemàtiques. Potser és simplement un problema de visibilitat o de màrqueting. Al mateix Campus Nord de la UPC, a pocs metres de les nostres classes, es fabriquen alguns dels microxips que porta el Rober de Mart, per mesurar el vent, entre d’altres. Aquest és un bon exemple que hi ha projectes de recerca amb impacte i rellevància aquí mateix, però sembla que ningú no en fa publicitat ni ho valora fora de l’àmbit universitari.

Tinc la impressió que a nivell global s’aprecien molt més els projectes científics. Entenc que no tenim els mateixos recursos, però des del meu punt de vista el problema és sobretot social: no es concedeix als científics ni a la recerca el reconeixement que mereixen.

És comprensible prescindir dels joves, perquè la legislació dificulta molt acomiadar gent amb antiguitat i deixa els joves en posicions més febles, però les empreses no se n’adonen de com n’és de necessari tenir gent jove als seus equips

És per això que són tan necessaris projectes com el del Dr. Pere Mir. No només ens situen en el mapa a nivell internacional, sinó que també atrauen talent extern i aconsegueixen que el nostre talent no se’n vagi. Sovint recordo el que ens deia un dels impulsors del programa CiMs-CELLEX, el Sr. Josep Grané quan vam començar el batxillerat: el gran problema que hi ha és que el talent és una minoria mentre que la societat se centra a afavorir les majories. Ara l’entenc molt millor que quan ens ho deia fa cinc anys: mentre no s’aconsegueixi que la investigació sigui rellevant per la majoria, és molt difícil que la recerca es prioritzi. Potser una de les conclusions que traurem de la COVID és l’impacte que pot tenir un grup d’investigadors en un laboratori remot que treballen pel bé comú.

Pel que fa al món empresarial, sembla que la situació tampoc és gaire favorable. Com a conseqüència de la pandèmia molts dels meus companys en pràctiques han estat acomiadats. Entenc que potser era inevitable, però denota la tònica general i és que a moltes empreses se’ns considera poc rellevants. Certament, és comprensible prescindir dels joves, perquè la legislació dificulta molt acomiadar gent amb antiguitat i deixa els joves en posicions més febles, però les empreses no se n’adonen de com n’és de necessari tenir gent jove als seus equips.

Incorporar joves pot contribuir a enriquir els projectes amb idees diferents. Considerant la bona formació que hem rebut i els coneixements més punters, som innovadors i estem al dia en àrees com la ciència i la tecnologia que evolucionen molt ràpid. A més, la meva generació té dues avantatges addicionals. Per una banda, hem nascut en el món digital i, per l’altra, donem al canvi climàtic la importància que té perquè som plenament conscients que no hi ha una alternativa i que ja no podem posposar més la solució.

És evident que s’ha produït un canvi generacional important: els joves que ens incorporem ara al mercat laboral tenim noves preocupacions i una educació més humanista

La nostra prioritat hauria de ser augmentar el reconeixement de la recerca científica i oferir bones sortides professionals a Catalunya perquè el talent no se’n vagi. Però com?

És evident que s’ha produït un canvi generacional important: els joves que ens incorporem ara al mercat laboral tenim noves preocupacions i una educació més humanista. L’objectiu ja no és només treballar per un sou o per sobreviure. Ara volem produir impacte. M’agradaria treballar en un lloc amb grans objectius a nivell global, que pensin i ens facin pensar més enllà. Crec que tots considerem important que les empreses i organitzacions diverses escoltin la nostra opinió, que creguin que tenim idees interessants i que podem liderar projectes amb un impacte real.

Podríem centrar-nos a liderar una revolució sostenible per situar Catalunya com a referent ‘verd’. Focalitzar els nostres esforços en replantejar absolutament tot el que fem: pensar com i perquè fem les coses en cerca d’estratègies més sostenibles i opcions verdes. Aquestes iniciatives donarien peu a molts projectes de recerca i generarien llocs de treball que probablement encara no existeixen. Tothom sap que és important revertir el canvi climàtic, però la majoria ho considera un problema aliè. Entenc que suposa una gran inversió inicial, però, sens dubte, serà molt positiu i generarà molts beneficis a llarg termini. És una crisi que se’ns està tirant a sobre i hem d’actuar com abans millor. Especialment, perquè tenim l’oportunitat de portar la iniciativa, de ser un referent, en lloc d’esperar que sigui inevitable. Amb projectes com aquests seria molt més fàcil atraure o retenir els joves. Només cal donar-los una oportunitat i confiar en el talent que tenim a casa.