La construcció industrialitzada, el futur de la promoció

Al contrari que altres sectors productius de l’economia espanyola, el de la construcció no ha tingut una evolució significativa dins dels seus processos. El model que se segueix emprant actualment a l’hora de dur a terme un projecte d’edificació no és molt diferent del de fa algunes dècades enrere, la qual cosa ens condueix a concloure que el sector s’ha mantingut actiu sense implementar una estratègia d’innovació, un aspecte que canviarà radicalment en un futur pròxim per les noves demandes socioeconòmiques.

I és que s’espera una autèntica revolució en termes d’innovació dins del sector motivada, especialment, per l’actual ineficiència del model convencional, el foment de la sostenibilitat sota les exigents normatives europees i l’adopció de noves tecnologies dins del marc de transformació digital que apliquen les empreses per continuar sent competitives.

Així doncs, davant el context actual tots els agents del sector ens veiem obligats a dur a terme una revisió del model tradicional i tot apunta que les condicions en què ens trobem són favorables per impulsar un destacat canvi de paradigma dins el mercat de la construcció.

Es pot permetre el sector no fer una aposta clara cap al que ja es coneix com la construcció 4.0?

És en aquest marc on la industrialització en la construcció apareix com una via sòlida a l’hora de fixar un model estratègic i alternatiu per la promoció tal com l’entenem a hores d’ara. Tenim la possibilitat d’incorporar les últimes tecnologies existents per optimitzar processos i guanyar en qualitat. Per què resistir-nos a això? Es pot permetre el sector no fer una aposta clara cap al que ja es coneix com la construcció 4.0?

Des de Servihabitat, i amb la vista posada en els passos que està marcant la nova economia, creiem que hem de mirar de cara tots aquests canvis i assumir els reptes que se’ns presenten per davant, ja que el canvi de model impacta a tota la cadena de valor que està implicada en una obra, des del disseny i conceptualització fins a la seva execució. La industrialització i totes aquelles tecnologies que aconsegueixin una major eficiència en els processos tindran un paper rellevant en els pròxims anys.

Si encara hi ha algun dubte d’això, només cal fer una anàlisi de forma comparativa entre els dos models per veure els múltiples avantatges que presenta la industrialització, tant per als promotors i clients, com per a la societat en general.

Des del punt de vista econòmic és inqüestionable el major control de costos que s’obté sota un procés d’industrialització. Els imprevistos i desviacions pressupostàries, tant a l’ordre del dia amb el model tradicional, quedarien pràcticament neutralitzats. Aquest aspecte cobra rellevància per a les empreses, ja que podríem comptar amb una previsió fiable a llarg termini.

A més, seria possible desenvolupar l’activitat promotora amb una racionalització extrema en els ritmes de producció. Es tractaria de produir el que es necessita just en el moment adequat, sense destinar més recursos dels imprescindibles, donant d’aquesta manera una major consistència econòmica al conjunt del sector.

La dependència de la capacitació tècnica de la mà d’obra esdevé un obstacle a l’hora d’aconseguir un sector que es mantingui sostenible i competitiu

Una altra idea interessant és l’impacte econòmic que un model d’aquestes característiques tindria sobre el territori local. Davant els costos de transport estimats per mobilitzar tots els components industrials de l’edificació, es tendiria a dur a terme la seva fabricació en el lloc més proper possible de la construcció que es realitza. D’aquesta manera, l’activitat empresarial de la zona es podria veure beneficiada per un desenvolupament de la construcció que seria un motor de generació d’una ocupació de qualitat i aportaria una contribució econòmica notable sobre l’entorn.

La dependència de la capacitació tècnica de la mà d’obra esdevé un obstacle a l’hora d’aconseguir un sector que es mantingui sostenible i competitiu. La indústria ha estat centrada a millorar i innovar en la producció de materials, però no ha seguit el mateix camí en el moment d’edificar. L’automatització en els processos limitaria el nombre d’errors i minimitzaria els riscos laborals, la qual cosa contribuiria a l’evolució del mercat immobiliari residencial, millorant la seva productivitat i qualitat.

Aquest últim punt, el de la qualitat, també es veuria altament millorat. La precisió dels elements que ofereix la fabricació en taller i el major control de tot el procés són factors que atorguen totes les garanties a l’hora d’edificar, cosa que l’obra tradicional no pot assegurar per les múltiples circumstàncies que es donen en ella, i que en moltes ocasions són impredictibles.

L’eficiència del model d’industrialització també repercuteix en la preservació de l’entorn, un dels grans reptes que tenim per davant com a societat, i on el sector immobiliari no pot mostrar-se aliè a aquesta necessitat

Com hem anat desglossant, l’estalvi en temps i costos resulta evident. S’estima que els terminis de construcció i lliurament d’habitatges es vegin reduïts en un 30%, guanyant en agilitat i donant resposta a les necessitats de la demanda en el moment que ho necessita.

Però l’eficiència del model d’industrialització també repercuteix en la preservació de l’entorn, un dels grans reptes que tenim per davant com a societat, i on el sector immobiliari no pot mostrar-se aliè a aquesta necessitat, sinó que ha de ser un dinamitzador més d’aquesta tendència.

La industrialització ens permet aconseguir i implementar uns processos innovadors més respectuosos a nivell ambiental amb una reducció del consum energètic i del volum de residus generats. És cert que durant els últims anys hem anat ajustant les nostres tècniques en aquesta línia i en el sector de la promoció s’estan impulsant mesures i aplicant materials orientats en aquesta direcció, però tenim molt recorregut i camp per explorar.

M’atreviria a dir que tots els actors que ens trobem dins del sector immobiliari estem d’acord en considerar la industrialització com el camí a seguir en la recerca de la sostenibilitat, l’eficiència i la millora contínua en els processos.