La tendència verda ha vingut per quedar-se

La COVID ha canviat la tendència del lloc on volem anar a viure?

És una pregunta que ens fan tot sovint, i la resposta és sí.  Què ha passat? Que cap de les diferents generacions que convivim avui, havíem passat una situació de confinament, amb tot el que va comportar -conviure 24 hores al dia, pares, fills de diferents edats, a vegades avis, animals de companyia- i fer-ho compatible amb el teletreball, amb fer de mestres dels fills i, fer-ho en la major part de les vegades en pisos petits, molt compartimentats, era i és molt complicat.

De cop i volta vam descobrir que les cases servien per a molt més que per dormir, vam descobrir la importància de tenir una terrassa, un balcó gran, un espai polivalent… vam tenir temps de plantejar-nos moltes coses, de pensar, de parlar, i prendre decisions pel futur; i una de les decisions de futur pels que tenien possibilitats econòmiques va ser la decisió de canviar d’habitatge.

El canvi d’habitatge i de zona tan sols se’l poden permetre segurament  una part de la població, i no és  la majoritària, però el “verd” el necessita tothom

Per això, acabat el confinament va començar a incrementar-se la demanda d’habitatges a l’entorn de Barcelona, a Sant Just, Esplugues, Sant Cugat, i en diferents segments de preus, tant en habitatges com en edificis plurifamiliars o en cases unifamiliars. A la pregunta feta als demandants de per què volien canviar de zona, la resposta sempre era la mateixa: busquem terrassa o jardí, zona comunitària, llum i proximitat a l’entorn natural.

Les xifres parlen per si soles tot i tenir en compte que vam estar tres mesos sense poder ensenyar un habitatge. S’han venut un 14% més d’habitatges d’obra nova que disposen de jardí comunitari respecte l’any 2019. S’han venut un 123%  més de cases unifamiliars que l’any 2019.

Ara que ja estem a final d’any i tenim una certa perspectiva del que ha anat passant, podem ja analitzar i treure’n algunes conclusions:

La primera  reflexió és que, de sobte,  sobretot en el si de  famílies amb nens petits ,els espais grans, la natura, el verd i l’entorn,  s’han convertit en prioritaris. Tot d’una, els “barris dormitoris” s’han convertit en barris per viure, per treballar i per comprar, la proximitat s’ha convertit en un valor, volem treballar a la proximitat, comprar a la proximitat i anar a l’escola a la proximitat. El canvi de paradigma ha estat important .

La segona reflexió és que el canvi d’habitatge i de zona tan sols se’l poden permetre segurament  una part de la població, i no és  la majoritària, però el “verd” el necessita tothom. Potser és el moment de reivindicar el canvi de les places dures que encara queden a Barcelona i altres poblacions per places “verdes”, potser és el moment de fer canvis urbanístics que permetin construir més terrasses sense perdre metres de sostre, potser és el moment de les ajudes pels terrats verds.

La tercera reflexió és que hem descobert les ciutats i els pobles buits, que hem redescobert, els que no vivim a Barcelona,  els nostres pobles i les nostres ciutats, hem redescobert els seus carrers, els seus racons, les seves botigues, les seves biblioteques, els nostres veïns… Segurament cap de nosaltres havia parlat tant amb els seus veïns com ho hem fet en els darrers mesos, i els que viuen a Barcelona han descobert una ciutat diferent, una ciutat sense turistes -costava imaginar just fa ara un any que això seria possible- que ha permès passejar quasi en solitari. La contrapartida, però, ha estat molt important, no només en vides perdudes, sinó també en la quantitat de negocis que han tancat i ja no obriran, i ha posat en relleu allò que la ciutat plena amaga: brutícia, pintades arreu, edificis envellits. De la pandèmia en sortirem més pobres, més tristos, però amb molts deures per fer de tota mena, entre ells i molt important, repensar la ciutat de Barcelona, donar-li un sentit, resoldre els seus problemes socials, i ressituar-la al lloc que pertoca; un gran repte pels anys propers!

La voluntat de viure fora de la ciutat s’incrementarà, però caldrà complementar-ho amb molts altres temes pendents, com la necessària revisió del transport públic

Continuarà la tendència “verda”?

Des de la nostra empresa estem convençuts que la tendència “verda” ha vingut per quedar-se i estem orgullosos d’haver estat pioners en el tema, perquè ja fa més d’un any que tots els immobles que tenim en comercialització es publiquen amb l’etiqueta del Greendex, que defineix per cadascun d’ells la quantitat de verd que tenen en el seu entorn.

Havíem tingut anteriorment tendències a l’hora de buscar un habitatge?

Si mirem enrere, recordem una tendència dels anys 80 i 90 en què es van inaugurar a Esplugues de Llobregat, els Col·legis Alemany i Nord Americà. Va ser just en aquest moment que van començar a instal·lar-se a Catalunya, més concretament a l’entorn de Barcelona, moltes multinacionals, la majoria alemanyes, algunes nord-americanes, i aquest fet va originar una tendència: molts directius i futbolistes estrangers escollien viure a Sant Just i Esplugues per tal que els seus fills poguessin anar a les dues escoles recentment inaugurades. Va ser un bon moment pels propietaris de cases, va ser un bon moment per empreses com la nostra, no només pel negoci sinó també perquè ens va obligar a avançar en temes de procediments comercials, ja que era necessari que els comercials parlessin anglès i alemany.

Una altra tendència va ser a finals dels 90 i inicis dels 2000, quan Sant Cugat va transformar-se. En aquell moment, van construir-se molts conjunts de pisos residencials, amb zones comuns i piscina, es van inaugurar equipaments culturals com l’Auditori i escoles de renom, van instal·lar-s’hi grans empreses com la Hewlett-Packard. Sant Cugat va passar de ser un poble a ser una ciutat, i es va convertir en un pol d’atracció de moltes famílies amb nens petits pels quals era molt difícil accedir a tenir habitatge a la  ciutat de Barcelona i trobaven a Sant Cugat allò que ara es torna a buscar: natura, espais verds, llum, habitatges grans i cultura. El més curiós va ser que vint anys més tard, moltes d’aquelles parelles, en quedar-se soles per l’emancipació dels fills van fer el camí en sentit contrari: moltes van decidir tornar a viure al centre de Barcelona, on trobaven una oferta cultural, d’oci i d’oportunitats per persones jubilades més gran que les que tenien a Sant Cugat.

Així doncs, des del nostre punt de vista, i repassant els últims 30 anys, hem tingut tendències que s’han anat consolidant en el temps, i la tendència verda actual ha vingut no només per quedar-se sinó que pensem s’incrementarà. La voluntat de viure fora de la ciutat augmentarà, però caldrà complementar-ho amb molts altres temes pendents, com la necessària revisió del transport públic. Tot plegat  s’emmarca dins d’un dels grans reptes de la nostra època, el repte del canvi climàtic!