Barcelona: capital global de la diplomàcia científica
Adolescents d’arreu del món manifestant-se cada divendres contra l’emergència climàtica. Famílies discutint a les sobretaules sobre la possibilitat que els governs rastregin els nostres mòbils per tal de combatre un virus que ha esdevingut pandèmic. Ciutadans habituats a sortir de casa amb guants i mascareta per anar a fer la compra. Parcs i places de les nostres ciutats amb els gronxadors precintats. Semblava difícil anticipar un escenari com l’actual.
Tanmateix, fa prop de dos anys, molt abans de l’eclosió del que podríem considerar una ficció distòpica, la ciutat de Barcelona ja es preparava per posar el seu ecosistema del coneixement al servei dels grans reptes que la història deparava a la humanitat.
Per entendre i prevenir molts d’aquests nous paradigmes, des de les crisis de salut global al canvi climàtic, passant pel debat bioètic, o l’impacte social de la digitalització i la intel·ligència artificial en els drets humans, Barcelona va esdevenir, el 2018, la primera ciutat del món en desplegar una diplomàcia científica i tecnològica. En un projecte col·lectiu, de col·laboració público-privada i de vocació internacional, emulant l’esperit que va fer possible els Jocs Olímpics del 92, els principals actors de la ciutat i del país es van aplegar per posicionar Barcelona com la capital mundial que fes de la seva ciència, tecnologia i innovació un bé públic global.
Tots els rectors de les seves universitats, directors de centres de recerca, exalcaldes, CEOs de startups, directors de think tanks, organitzacions empresarials i institucions públiques, així com els nostres principals investigadors a Barcelona i a l’estranger, van conjurar-se per mobilitzar el capital científic de la ciutat a favor d’una estratègia global. Naixia SciTech DiploHub, Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub, amb el mandat de representar l’ecosistema del coneixement i la innovació de Barcelona al món.
La ciència: el nou vector de la geopolítica mundial
Els esdeveniments de les darreres setmanes no han fet més que evidenciar que vivim en una civilització interconnectada. Tenim responsabilitats avui que no existien fa una generació. Responsabilitats que no existien fa tan sols uns anys.
El món que ens envolta està canviant més de pressa que mai i trobar les fórmules que ens permetin treballar plegats per gestionar una nova normalitat, centrada en la incertesa i la complexitat, no és un exercici trivial. I certament, no és quelcom a deixar exclusivament en mans dels governs.
El rol de Barcelona i el seu ecosistema del coneixement davant l’emergència actual, liderant la cooperació internacional contra la pandèmia, posa de manifest el potencial de la diplomàcia científica en el món que ve. Dels 17 projectes que finança la Comissió Europea en la lluita contra el coronavirus, quatre estan encapçalats per centres de recerca, universitats i empreses de Barcelona.
Menystenir el paper de la ciència i els científics ha demostrat ser un error de primera magnitud, comés per líders d’arreu del món durant les primeres setmanes d’aquesta crisi. L’assessorament científic, i més en una emergència d’escala planetària com l’actual, és més rellevant que mai. Les implicacions geopolítiques de la pandèmia posen al centre de l’escena internacional el paper de la diplomàcia científica. I Barcelona està més preparada que mai per exercir-ne el lideratge.
Durant els darrers trenta anys, la capital catalana ha basat les seves estratègies d’internacionalització i acció exterior en l’atractivitat. Ésser atractiva. Atraure talent, atraure empreses, atraure inversió estrangera, atraure millor turisme… Una estratègia que ha donat grans resultats i que ha permès a una metròpoli mitjana jugar la lliga de les ciutats globals.
Tanmateix, cal dur el nostre afany un pas més enllà. En el context global actual, no en tenim prou amb ser atractius: hem de ser influents. Per fer-ho, cal mostrar al món el nostre compromís per fer front als grans reptes compartits. Hem de ser capaços d’aconseguir que el poder suau del nostre ecosistema del coneixement reverteixi en la nostra influència global. Per connectar-nos més i millor amb el món. Amb d’altres ciutats, d’altres països, d’altres societats.
Hem de treballar per posicionar la nostra capacitat científica, tecnològica i innovadora com a instruments essencials per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Hem de mostrar al món que som un soci de confiança amb qui fer ciència, generar coneixement i fer negocis. Crear progrés plegats. Aquesta ha de ser la contribució de Barcelona al món.
Ha estat necessari travessar la pitjor pandèmia dels darrers segles per posicionar, per fi, el valor de la ciència i els científics al centre del debat públic. Per visibilitzar la importància de la inversió en recerca i innovació, de la transferència tecnològica i del mecenatge científic. Malgrat la tragèdia de la situació que patim, aquesta és una gran oportunitat que no podem malbaratar.
Tenim l’ocasió única d’erigir un model propi de ciutat intel·ligent construït sobre els principis de la ciència oberta i l’humanisme tecnològic. Un projecte de visió metropolitana i vocació global que posicioni la ciutat a través de la seva creativitat, diversitat i dinamisme.
El talent, al centre de l’estratègia
En el marc de la seva estratègia de diplomàcia científica, Barcelona impulsa la diàspora global de científics i experts en tecnologia formats a la ciutat. Amb més d’un miler de membres en una trentena de països, la xarxa ‘Barcelona Alumni’ aplega tots aquells investigadors, científics i experts en tecnologia formats a Barcelona i actualment ocupant posicions destacades en centres de recerca, universitats, startups i empreses d’arreu del món.
El talent global és el millor actiu de la ciutat: permet posicionar l’ecosistema del coneixement de Barcelona al món, impulsar projectes internacionals de recerca i transferència tecnològica i fomentar més i millors intercanvis científics i empresarials. A través de la identificació, connexió i dinamització d’aquesta xarxa global, posicionem Barcelona com un lloc de referència on estudiar, investigar, invertir i emprendre.
Reforçar la interlocució entre el nostre sistema del coneixement i la diàspora de talent global ens permetrà obrir-nos al món i avançar-nos al futur. Els tres articles que acompanyen aquesta edició, tots ells signats per membres de la comunitat ‘Barcelona Alumni’, demostren que junts podem liderar el debat global sobre qüestions com l’edició genòmica, l’impacte de la intel·ligència artificial o l’acció climàtica.
Laboratori urbà de solucions globals
En un escenari de tancament de fronteres, mesures d’excepció i reforçament dels poders durs per part dels estats-nació, la diplomàcia científica de les ciutats globals obre una escletxa d’oportunitat. Ecosistemes urbans d’arreu del món han apostat per la cooperació internacional i els seus científics col·laboren més que mai per compartir coneixement i trobar solucions de manera coordinada.
El rol de Barcelona i el seu ecosistema del coneixement davant l’emergència actual, liderant la cooperació internacional contra la pandèmia, posa de manifest el potencial de la diplomàcia científica en el món que ve. Dels 17 projectes que finança la Comissió Europea en la lluita contra el coronavirus, quatre estan encapçalats per centres de recerca, universitats i empreses de Barcelona.
Davant la pandèmia, la ciutat ha esdevingut l’epicentre del coneixement sobre assessorament científic per al disseny de polítiques públiques basades en l’evidencia. Des de SciTech DiploHub, hem liderat un grup de treball amb les Universitats de Harvard i Carnegie Mellon, l’Associació Americana per l’Avanç de la Ciència, Open Society Foundation, els Governs de Regne Unit, Mèxic i Panamà, l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra, CIDOB, ESADE, l’ISGlobal i el Barcelona Supercomputing Center, per contribuir al debat públic informat i a una millor gestió de les crisis de salut global. De la mateixa manera, formem cada any a Barcelona, líders de governs, directors de centres de recerca i professionals de les relacions internacionals, de més d’una trentena de països, en diplomàcia científica i tecnològica.
En el darrer any, Barcelona ha sigut la primera ciutat a ser convidada a participar al Fòrum Mundial de la Ciència (WSF), per presentar la seva estratègia de diplomàcia científica i discutir l’impacte social i geopolític del canvi tecnològic, i va assumir un paper protagonista en la Conferència anual de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25), visibilitzant com les seves universitats, centres de recerca i empreses tecnològiques estan contribuint a l’acció climàtica i teixint aliances amb els seus anàlegs internacionals.
En la mateixa línia, Barcelona és el primer ecosistema del coneixement del món en ser reconegut com a membre de Xarxa de Solucions per a un Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDSN) i en participar a la Xarxa Internacional d’Assessorament Científic Governamental (INGSA) del Consell Internacional de la Ciència (ISC). Gràcies a aquest posicionament, potenciem i connectem els actius científics i tecnològics de la ciutat amb els alts nivells de decisió política, l’acció diplomàtica i la cooperació internacional. Aquest és el paper de la diplomàcia científica.
El lideratge de Barcelona en diplomàcia científica no és un joc de suma zero, amb guanyadors i perdedors. Els valors il·lustrats de la ciència – transparència, neutralitat, obertura i solidaritat – fan que els èxits del nostre ecosistema reverteixen en la comunitat internacional. Barcelona i la seva comunitat científica han de contribuir de manera decisiva als grans reptes globals, aportant solucions inclusives que reforcin la resiliència, la cooperació ciutadana i el retiment de comptes.
Barcelona ha esdevingut la capital global de la diplomàcia científica. Aquest no és un objectiu o una ambició complaent. És ja una realitat. Tanmateix, si hem après quelcom de l’actual crisi és que res és perenne: els lideratges i estratègies poden ser molt efímers. Cal que des de les nostres institucions, centres de recerca, universitats i societat civil seguim empenyent per apuntalar aquest èxit col·lectiu. Des d’avui. Demà pot ser massa tard.