El treball a la plataforma

Adrián Todolí Signes
Economista i professor de Dret del Treball a la Universitat de València. El seu últim llibre és "Trabajo en plataformas digitales".
Un repartidor de menjar de la plataforma Glovo, a l’Eixample barcelonés

Les plataformes digitals han vingut per quedar-se. Hem d’acceptar- les a qualsevol preu? Es tracta d’una nova forma econòmica d’organitzar i controlar el treball. No són sectors productius nous, perquè les empreses es dediquen a activitats clàssiques (repartiment de menjar a domicili, sector de la neteja, transport de passatgers…). El que canvia és la forma d’estructurar el negoci gràcies a la tecnologia.

No és la primera vegada que passa. L’aparició de la fàbrica va alterar la forma d’ordenar el treball de les societats agrícoles. Abans de la Primera Revolució Industrial les famílies cosien roba a casa que era recollida, transportada i venuda per un empresari. Amb l’aparició de la fàbrica, es va abandonar la producció domèstica per la necessitat d’utilització de la maquinària que era propietat de l’empresari. Ens enfrontem a un procés similar.

Les plataformes presten serveis de manera diferent a les empreses tradicionals. I és d’aquesta diferent organització que han sorgit dubtes sobre l’aplicació de les normes laborals. Les noves empreses defensen que els que presten els seus serveis a l’empara de la plataforma no són treballadors, sinó empresaris independents i, per això, no els assisteix la legislació laboral, cosa que ha anat en detriment de la seva qualitat de vida, generant agitació i protestes. El fet que aquestes empreses organitzin el treball de manera diferent no vol dir que els treballadors siguin independents.

Subordinació

La subordinació del treballador a la plataforma es manifesta per tres raons. La primera és el sistema d’avaluació per part dels clients –la reputació en línia–. Les empreses tradicionals, per tal d’assegurar la qualitat del servei ofert, realitzen controls d’entrada –entrevistes de treball, processos de selecció–, controls de qualitat –supervisió per comandaments intermedis–, i control de sortida –acomiadaments–. Les plataformes, en canvi, ja no requereixen aquests controls per mantenir la qualitat, gràcies a la tecnologia. Amb el sistema de valoració per estrelletes, el client li comunica a l’empresa qui considera que és un bon o mal treballador, el que a l’empresa li permet garbellar els dolents i mantenir els bons.

El que canvia és la forma d’estructurar el negoci gràcies a la tecnologia

Per descomptat, el que comparteixen les noves i les antigues formes de relació empresari/treballador és l’acomiadament. Les empreses de plataformes desactiven el treballador que no obtingui un mínim de puntuació positiva en els sistemes de reputació en línia. Així la qualitat del servei s’assegura mitjançant la separació del treballador de la plataforma digital.

La segona manifestació de subordinació és la propietat de la plataforma com a mitjà principal de producció. Igual que la fàbrica pertanyia a l’empresari i el treballador només aportava treball, en l’economia de plataformes l’empresa és propietària del mitjà de producció necessari per a realitzar el negoci. És possible que el treballador aporti una bicicleta o una petita furgoneta, però el valor d’aquest mitjà és irrellevant si ho comparem amb el de la plataforma.

Fora del mercat laboral

Tothom té una bicicleta a casa, però fins que Deliveroo i Glovo van aparèixer, aquestes persones no es dedicaven al repartiment de menjar a domicili. Així queda patent la necessitat de la plataforma per exercir el negoci. Un cop més es reflecteix la subordinació del treballador en el fet que, igual que l’empresari pot fer fora el treballador de la seva fàbrica i aquest quedar- se sense feina, les plataformes poden expulsar-lo i col·locar-lo al marge d’aquest mercat.

La tercera manifestació és l’alienitat en la marca: en aquestes plataformes el client ho és de la plataforma i no del treballador. El client reconeix la marca i hi confia, per això, repeteix, així, li és indiferent que sigui un treballador o un altre qui presti el servei (treballadors fungibles). Difícilment podem considerar empresari aquell que no presta serveis de manera personal sota la seva pròpia marca, sinó que ho fa al servei –i en benefici– d’una altra.

Raons per controlar

empreses organitzen el treball de forma diferent, però, igualment controlen el treball prestat. La sentència al Regne Unit que va declarar que els conductors d’Uber no eren autònoms, ha sostingut que una empresa que tingués 30.000 treballadors veritablement independents seria ingovernable. Per això, aquestes empreses disposen de poderoses raons per controlar el treball, cosa perfectament legítima i legal, però incompatible amb l’absència de drets laborals i de cotització empresarial a la Seguretat Social.

Ens juguem el futur amb l’economia de plataformes. Així com l’aparició de la fàbrica i el fordisme va alterar radicalment les societats agrícoles, l’economia de plataformes remodelarà totalment la nostra societat. De la mateixa manera que a principis del XX els sindicats de fàbrica i les vagues van erigir l’Estat del benestar que ara coneixem, i van construir el futur que ara és el nostre present, amb l’aparició de l’economia de plataformes els ciutadans d’avui tenim la responsabilitat d’adaptar aquesta nova forma d’organitzar el treball perquè sigui acceptable d’acord amb els nostres valors socials.

A l’època fabril i davant les penúries del proletariat no es van prohibir les fàbriques. La solució va venir per la regulació d’unes condicions dignes per als treballadors. Es va mantenir així una forma de produir que a Occident ha permès que tots puguem tenir un cotxe a casa, alhora que asseguràvem un salari mínim i unes jornades de treball saludables. En l’economia de plataformes la solució no ha de caure molt lluny de l’arbre.

Ens juguem el futur amb l’economia de plataformes

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo