La geopolítica de la ciència i les ciutats

Un ordre global nou ha emergit en les darreres dècades al voltant de les ciutats i les seves economies, en detriment dels Estats nació i les fronteres estatals. Les grans ciutats globals han esdevingut potències polítiques i grans pols de generació de riquesa i coneixement, de manera que han redibuixat l’escena internacional i s’han convertit en actors geopolítics influents. El 2025, les 600 economies urbanes més grans del món produiran el 65% del creixement econòmic global. El 2050, prop del 70% de la població mundial serà urbana. Les ciutats ja són els escenaris pioners en l’ús de tecnologies emergents, laboratoris dels grans canvis socials d’abast global i actors diplomàtics independents.

Els darrers segles, les nacions han desplegat les seves xarxes diplomàtiques per tal de bastir ponts amb altres Estats, tenir veu en organismes multilaterals, negociar tractats internacionals, informar els seus governs, influenciar societats estrangeres o evitar conflictes armats. Avui, l’escenari geopolític empeny les grans ciutats a aplicar estratègies anàlogues. Com succeí durant el Renaixement amb ciutats autònomes com Anvers, Bruges, Gant, Florència o Venècia –que van redefinir el marc jurídic internacional, les xarxes comercials i les bases del crèdit internacional–, també les ciutats globals contemporànies són capaces de transformar el seu coneixement, resiliència i productivitat en progrés global. En aquest segle, el futur del multilateralisme passa sens dubte per les grans metròpolis.

El món esdevé com més va més volàtil i les democràcies dels Estats westfalians sucumbeixen a pulsions de tall il·liberal i populista. En aquest entorn, les ciutats s’erigeixen en la salvaguarda dels valors que ens permetran encarar els gran reptes mundials. A mesura que els governs nacionals es desentenen de les seves responsabilitats globals, les ciutats guanyen poder i influència en l’escena geopolítica.

En el context de renaixença urbana global, Barcelona s’ha posicionat com la ciutat cridada a liderar aquest nou moviment

Quan l’any passat Trump va retirar els Estats Units de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, més de cinquanta grans ciutats nord-americanes es van comprometre a mantenir el suport a l’Acord i contribuir a reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. De manera semblant, el Regne Unit va votar sortir de l’Unió Europea –principal bloc comercial del món i líder global en excel·lència científica–, mentre que els ciutadans de Londres votaven a favor de quedar-s’hi. Els darrers mesos també hem presenciat com països europeus –Àustria, Itàlia i Hongria, entre d’altres– o els Estats Units no han donat suport al Pacte Mundial sobre Migració de les Nacions Unides. Tanmateix, desenes de milers de ciutadans s’han manifestat el darrer any en grans ciutats globals com Barcelona o Nova York en suport de la migració i l’acollida de refugiats.

La redefinició dels desafiaments mundials com el canvi climàtic, la salut global, l’impacte de la intel·ligència artificial en la democràcia i els drets humans, la seguretat del ciberespai o la regulació de l’edició genètica, ha fet de la ciència i la tecnologia instruments estratègics en l’àmbit dels afers exteriors. Els valors científics com la racionalitat, la transparència i la universalitat contribueixen a millorar la governança global, com també a crear confiança entre nacions i societats. El poder suau de la ciència estimula la participació i l’intercanvi lliure d’idees, contribuint així al progrés, la innovació i la pau.

Diplomàcia científica

És per això que la diplomàcia científica importa. Entesa com l’ús de la ciència i la tecnologia per a potenciar objectius diplomàtics, d’una banda, i l’ús de l’acció diplomàtica per a potenciar el progrés científic i tecnològic, de l’altra, la diplomàcia científica emergeix de manera imparable arreu del món.

Les ciutats són avui l’epicentre dels principals desenvolupaments científics i tecnològics i han esdevingut un actor cabdal en la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. És l’hora de la diplomàcia científica liderada per les grans ciutats.

En aquest context de renaixença urbana global, Barcelona s’ha posicionat com la ciutat cridada a liderar aquest nou moviment. La capital catalana és la quarta ciutat del món sense capitalitat estatal pel que fa al nombre de missions consulars i acull la seu de la Unió pel Mediterrani i les oficines regionals d’organitzacions internacionals com l’ONU-Habitat, l’OMS o la Universitat de les Nacions Unides, entre d’altres. S’hi afegeix que és una de les principals ciutats abanderades del municipalisme global del moment que acull les secretaries generals de les xarxes Ciutats Unides i Governs Locals (UCLG), Metropolis i MedCities.

Amb institucions de recerca de primer nivell, un ecosistema punter d’empreses emergents tecnològiques, un sector biotecnològic i digital en ebullició i un dels sistemes universitaris més internacionalitzats d’Europa, Barcelona és avui un dels principals hubs d’innovació del món. Aquestes fortaleses han permès que Barcelona hagi esdevingut la primera capital global a desplegar una diplomàcia científica pròpia: un laboratori per a solucionar aquells reptes que responen a una lògica global, però es manifesten a nivell local. Per a posar el coneixement científic i la innovació al servei de les polítiques –locals i exteriors– basades en l’evidència.

Amb una visió innovadora i inclusiva, i partint de la col·laboració público-privada entre administracions, centres de recerca, empreses emergents, ONG, el cos diplomàtic, el sector privat, la societat civil i la nostra diàspora científica a l’exterior, Barcelona ha concebut SciTech DiploHub, això és, una plataforma que impulsa una diplomàcia preparada per a contribuir a assolir els objectius de desenvolupament sostenible, amb el mandat global de posicionar la ciutat com un actor geopolític influent per mitjà de la ciència i la tecnologia. És un projecte pioner que cerca explorar els beneficis de la confluència de la innovació i l’acció exterior, del talent local i el talent global, del potencial científic de Barcelona i un món en què els reptes i les responsabilitats ja no tenen fronteres.