Explorant l’espai

Professor d’Astrofísica a la Queen Mary University of London. Encapçala el grup que ha descobert el Pròxima b, el planeta potencialment habitable més proper a la Terra. Escollit com un dels deu científics més destacats del 2016 per la revista Nature i com una de les cent persones més influents del món per la revista Time el 2017. És ambaixador de Barcelona Alumni

Què ens porta a innovar? Per què és important promoure la recerca bàsica i les col·laboracions científiques entre països d’arreu del món? Quins factors són necessaris per a posicionar Barcelona com a pol científic a nivell mundial?
El coneixement es defineix com l’acumulació de models, experiments i resultats. Existeixen moltes maneres d’adquirir coneixement. La ciència –o millor dit, el mètode científic– comprèn un conjunt de procediments consensuats que emprem per a ampliar el coneixement contrastable. Suposar, però, que l’interès acadèmic o filosòfic serà suficient per a esperonar el compromís social amb la ciència és naïf. Així doncs, cal entendre quins són els incentius subjacents a l’activitat científica. Per què investiguem? Per què destinem recursos a la generació de coneixement? Quin paper acompleixen els individus?

El coneixement contrastable presenta dos grans avantatges, que alhora expliquen els dos incentius que impulsen l’activitat científica, un de cultural i un d’econòmic. En primer lloc, un experiment reproduïble pot aplicar-se tant aquí com a la Xina, tant avui com d’aquí a dos cents anys. La ciència és un llenguatge universal, transcendeix fronteres temporals i geogràfiques. Neix del desig de compartir i estendre la nostra manera de viure i veure el món. Els descobriments científics de primer ordre deixen una forta empremta històrica i cultural. La majoria de lleis termodinàmiques van associades a noms francesos o anglosaxons, fet que palesa quins països impulsaren la revolució industrial. Els països capdavanters en recerca i innovació sovint exerceixen també un lideratge cultural i polític.

A un projecte espacial no s’hi accedeix trucant a una porta; la connectivitat d’investigadors és clau per a poder participar en grans projectes científics

El segon avantatge d’abanderar la revolució científica és econòmic. La innovació és el procés d’incorporar el coneixement contrastable a l’economia, incloent-hi des del principi actiu que cura el pacient oncològic, fins a la tecnologia que permet geolocalitzar un vehicle en una ciutat. Alhora, els ciutadans es beneficien dels rèdits econòmics de la innovació i donen suport als governs que inverteixen en polítiques científiques. Aquest procés s’atura quan els governs fracassen a comunicar a la població la importància de crear coneixement contrastable: retallades pressupostàries, corrents negacionistes envers el canvi climàtic, moviments antivacunes, etc. Per tant, com a societat civil, que la ciència i la innovació ocupin el centre de l’agenda i el debat públics, és també una responsabilitat compartida.

Aquests dos incentius a l’activitat científica –el cultural i l’econòmic– determinen en alt grau el funcionament de la recerca. Per una banda, les nacions competeixen contínuament per a liderar el descobriment de nous fenòmens i innovacions tecnològiques. Per l’altra, apareixen vies de cooperació internacional a partir dels nexes científics entre països. La recerca als espais no governats –el fons marí, les regionspolars, l’espai exterior– és l’exemple de col·laboració multilateral o diplomàcia científica per antonomàsia.

Mobilitat i estabilitat personal

Tot i que la generació de coneixement té un valor global, els incentius operen a nivell local, circumscrits a la dinàmica de cada territori. El que anomenem hubs o ecosistemes de la innovació, radicats a les grans ciutats, constitueixen el centre neuràlgic de l’intercanvi d’idees, allà on resulta més fàcil que les noves activitats econòmiques es desenvolupin gràcies a la concentració de recursos i capital humà. Si bé l’activitat científica destaca per la mobilitat del talent, la majoria de professionals acostumen a establir-se definitivament en cerca d’estabilitat personal. A partir d’aquest moment, el bagatge de contactes i coneixement es consoliden en el territori. Establir mecanismes de circulació del talent jove per assegurar un contacte permanent amb les noves idees, per una banda, i consolidar el talent experimentat, per l’altra, hauria de figurar a l’agenda d’un govern responsable. A més, la identificació i dinamització de la diàspora de talent científic al món format a la ciutat reforça el seu lideratge cultural i econòmic. Al segle XXI la indústria de la innovació, entesa com a sector econòmic, és l’única amb garanties d’assegurar prosperitat i benestar a llarg termini.

Hom podria pensar que això solament es pot assolir destinant recursos a nous centres de recerca. La innovació, però, requereix d’eines legislatives i infraestructures pròpies que permetin concentrar massa crítica i aprofitar sinèrgies per atreure, retenir i connectar talent. Entre els exemples destacables hi ha l’International Space Science Institute (ISSI), amb doble seu a Berna i Pequín; el Woods Hole Research Center, a Boston, o, sense anar més lluny, el Centro de Ciencias de Benasque.

La connectivitat d’investigadors és clau per a participar en grans projectes científics. L’exploració de l’espai és un cas paradigmàtic. A un projecte espacial no s’hi accedeix trucant a una porta. A causa dels costos i les necessitats associats a coordinar un gran nombre d’institucions, cal estar connectat des del principi. Una forma natural d’aconseguir-ho és facilitar la mobilitat d’investigadors postdoctorals en projectes d’arreu del món, premiant la connectivitat a més de la qualitat de la recerca.

Projectes espacials a Catalunya

Hi ha grups de recerca a Catalunya que participen en diversos projectes espacials gràcies a les connexions que els seus investigadors van establir durant els primers anys després del doctorat. S’organitzen per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que permet consorciar-se per a liderar projectes més grans en col·laboració amb instituts de ciutats com Londres o París. L’IEEC és un exemple d’acció legislativa que permet desenvolupar una àrea científica concreta i projectar-la internacionalment, de manera que contribueix a la gestió compartida d’un domini no governat com l’espai. L’exploració i explotació (innovació) de l’espai és una àrea en expansió. Que Barcelona es desenvolupi com a hub internacional en les ciències i tecnologies de l’espai dependrà de la forma com s’articuli la xarxa de centres de recerca, i també de la seva capacitat per organitzar estratègies comunes, fomentar la interacció amb la indústria i sobretot, mantenir interpel·lada i connectada la diàspora de talent d’arreu del món.

En resum, la recerca bàsica i la innovació són indústries amb un llarg recorregut. Una vegada consolidades les infraestructures, és prioritari promocionar el talent i les seves connexions globals. La innovació difícilment apareix per casualitat, existeixen estratègies ben estudiades per fomentar-la. Aquestes estratègies passen ineludiblement per la creació de mecanismes d’interacció entre sectors, la circulació i connexió del talent internacional i la consolidació professional del talent experimentat. La col·laboració entre països per mitjà de la diàspora, a més, ens permet bastir projectes de llarg abast. L’èxit d’una ciutat com Barcelona recaurà en la seva indústria de la innovació i el seu capital humà, aquí i al món.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo

Subscriu-te al butlletí d’El món de demà i rep cada quinze dies el nostre sumari d’articles.