Un sector públic reformat, àgil i tractor

Ja fa uns anys que treballo en la gestió cultural i aquest hauria d’haver estat el meu àmbit lògic dins el Grup de treball de Catalunya 2022. Tanmateix, i a mesura que les trobades anaven redefinint espais de conversa, objectius i propostes, el Genís Roca i la Victòria Alsina em van proposar que coordinés l’àmbit de l’Administració pública: no ho vaig dubtar. Deixava l’àmbit cultural en mans expertes i jo, que sóc gestora cultural dins del Sector Públic, vaig considerar que aquest aspecte era també tan rellevant dins el meu dia a dia professional com la cultura i que, des d’aquí, seria des d’on millor podria servir al Grup. 

Aquesta reforma, que ha de ser àmplia, estructurada i adaptada a les necessitats de la nostra societat, no pot tornar a caure de l’agenda

La reforma de l’Administració és un projecte que fa molts anys (i diverses legislatures) que és damunt de la taula. I hi és tant a Catalunya com a altres comunitats autònomes, a l’Estat espanyol en general i també a altres països. No vull repetir diagnòstics ni estudis que altres companys amb més coneixements han anat fent els últims anys; tampoc vull parlar de l’impacte de la contractació pública en el PIB o de si sobren o falten (que realment en falten) treballadors públics. Si una publicació com aquesta em brinda aquesta oportunitat, el que vull és aprofitar-la per transmetre als ciutadans que la reforma (o com li vulguem dir) del Sector Públic és inajornable si volem pujar al tren de la prosperitat. I ho és perquè d’això, de construir l’Administració del segle XXI, en depèn que tots puguem gaudir d’uns serveis públics a l’alçada de les expectatives i de les necessitats d’una societat avançada, solidària, respectuosa i sostenible. 

No ens trobem davant d’una qüestió endogàmica, que importa o impacta en uns pocs, sinó ben al contrari. Tots els serveis públics, estiguin prestats o no a través de l’Administració, hi estan implicats. Coses tan quotidianes com la renovació del carnet de família nombrosa o tan indispensables com rebre a temps ajuts o subvencions. O la contractació d’investigadors que ara han de marxar a altres països. Si hi penseu, us en sortirà ràpidament una llista ben llarga. 

Aquesta reforma, que ha de ser àmplia, estructurada i adaptada a les necessitats de la nostra societat, no pot tornar a caure de l’agenda. Els que coneixem el tema, encara que sigui de resquitllada, som conscients de la seva complexitat, de la valentia que hauran de tenir els  responsables polítics que la duguin a terme i dels obstacles que s’hauran d’anar superant. Caldran acords polítics i acords socials, caldran canvis legislatius, caldrà que les diferents administracions treballin plegades. I caldrà pressupost. 

Centrem-nos en el resultat i no en el tràmit, desterrem la burocràcia pròpia de fa dos segles, digitalitzem amb seguretat, i, sobretot, confiem-hi

Quan novament aquesta qüestió es posi damunt de la taula de la Generalitat, fóra bo que totes les propostes que es fessin, passessin pel sedàs del valor públic que realment aporten als ciutadans, a la societat. Si la proposta complica el tràmit o el dificulta, val més que no hi sigui. Si la proposta és una nova llei per quedar bé, però que a la pràctica és un paper més a emplenar pel treballador públic, repensem-la una altra vegada. Centrem-nos en el resultat i no en el tràmit, desterrem la burocràcia pròpia de fa dos segles, digitalitzem amb seguretat, i, sobretot, confiem-hi. Potser sóc massa agosarada, però crec que la confiança és la clau de volta de l’èxit.  Confiem en el fet que la informació que ens donen els ciutadans és certa, intentem no dibuixar processos que facilitin la tasca a l’Administració i els la compliquin als ciutadans. Però donem seguretat també als treballadors públics perquè puguin desenvolupar la seva feina sense por d’acabar en un tribunal per manca d’un informe fet, simplement, per cobrir l’expedient. Els casos de corrupció viscuts i patits els últims anys han existit, però no són la norma. La norma és l’honestedat i la professionalitat, i és per això que la millor manera per evitar les males praxis són sistemes de control més ben dissenyats que avaluïn el que és important i no el que és accessori. 

En una societat exigent amb els seus drets, i amb la qualitat dels serveis que l’Administració li ha de garantir, els models de col·laboració són indispensables

I ara tocaria parlar d’aquell tema espinós, carregat d’ideologia i fonamental: la col·laboració publicoprivada (CPP). La CPP és una manera de prestar serveis públics mitjançant el coneixement expert d’empreses o institucions sense ànim de lucre. No és donar diners públics sense control als privats perquè en treguin rèdits econòmics. En una societat exigent amb els seus drets, i amb la qualitat dels serveis que l’Administració li ha de garantir, els models de col·laboració són indispensables. Però no oblidem que parlem de serveis públics, i això vol dir que l’interès general i el valor públic han de ser al centre. Modifiquem els tipus de contractes i els indicadors, definim bé els resultats que volem obtenir, assegurem-nos que aquests resultats són els realment necessaris i no els més evidents o fàcils de quantificar. Un exemple prestat d’un company: «I si l’indicador dels contractes de la Unió Europea per l’adquisició de vacunes hagués estat el pagament per vacuna punxada i no per vacuna subministrada? Si les farmacèutiques haguessin tingut interès en l’èxit de la campanya de vacunació, hi hauria hagut retards?».

I ja per acabar, però no per això menys important, treballar al servei dels ciutadans pot ser engrescador i professionalment molt gratificant. La immensa majoria dels treballadors públics ho són per vocació, tot i que sovint malbaraten massa el seu temps i els seus esforços en tasques pròpies de temps passats. Busquem formes més eficients per als tràmits i donem a les persones les feines no mecanitzables. La seguretat jurídica, importantíssima en el nostre sistema, no pot ser un pal a les rodes per avançar. Com en tota organització, la part més important del Sector Públic són les persones i és per això que necessitem que les més formades, les més capaces per liderar, vulguin i puguin entrar a l’equip. Els joves, els que han fet carrera fora de l’Administració, els que volen dedicar-hi un temps de les seves vides professionals, els més innovadors, els millors. Treballar al Sector Públic no pot ser valorat únicament per la seguretat d’un lloc de treball, encara que ja fa massa que l’extrema precarietat també s’ha instaurat dins de l’Administració. Treballar al Sector Públic s’ha de trobar entre les preferències d’aquells que tenen la seva màxima en la vocació de servei. Cal reformar el sistema d’accés per fer-ho possible.  

Necessitem un Sector Públic del qual sentir-nos orgullosos, com ho estem del funcionament del sistema de vacunació. Podem començar amb plans pilot, però deixar passar el tren no és una opció.