Actuar de les escoles per una alimentació saludable és educar pel futur

Aquest 2021, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Aquesta té tres objectius principals: el foment de dietes saludables, l’impuls d’economies locals i sostenibles i combatre l’emergència climàtica. Per aconseguir-ho, entre altres línies d’acció, es vol promoure la reducció i prevenció del malbaratament alimentari.

El sector de la restauració col·lectiva, a Europa, malbarata uns 10,5 milions de tones d’aliments l’any. Els menjadors escolars hi contribueixen de forma important, ja que a Espanya representen una quarta part dels mil milions d’àpats anuals que se serveixen anualment

Per assolir els objectius de la capitalitat és molt important la col·laboració entre diferents actors per trobar eines que permetin transitar cap a sistemes alimentaris sostenibles, i promoure la transferència tecnològica a la societat. Un exemple exitós és la creació del blog Escoles contra el malbaratament alimentari, d’accés i descàrrega gratuïta, que conté recursos d’interès per a escoles, gestores de menjador i l’administració pública, amb els que s’ha aconseguit reduir el 34% de menjar que llencen els infants als menjadors de 4 escoles de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquest ha sigut el resultat de la col·laboració entre el centre de recerca CREDA-UPC-IRTA, les escoles participants, l’Agència de Residus de Catalunya pel finançament, i el premi del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’IND+I Science en la categoria “Agenda de desenvolupament metropolità”.

Per posar-vos en situació de la importància dels menjadors escolars en la millora de la sostenibilitat alimentària del nostre territori a través de la reducció dels aliments que malbaraten, cal destacar que el sector de la restauració col·lectiva, a Europa, malbarata uns 10,5 milions de tones d’aliments l’any [1]. Els menjadors escolars hi contribueixen de forma important, ja que a Espanya representen una quarta part dels mil milions d’àpats anuals que se serveixen anualment [2]. D’aquests àpats servits, s’estima que es malbaraten entre uns 60 i 100 grams per alumne i dia a les escoles catalanes [3], el major contribuïdor del qual és el malbaratament post-consum, és a dir, aquell que queda als plats i no es pot reaprofitar. A més, llençar aquests aliments genera un impacte ambiental, social i econòmic molt elevat, tenint en compte tots els recursos invertits a fer-los arribar del camp als plats. Si tenim en compte que a Catalunya hi ha gairebé uns 4.000 centres educatius, dels quals la majoria ofereixen servei de menjador durant uns 176 dies l’any, la quantitat d’aliments malbaratats pel conjunt de menjadors escolars a Catalunya i el seu impacte augmenten moltíssim.

Per tots aquests motius, com a part de la meva tesi doctoral vam decidir apropar la recerca a la societat, investigant recursos per prevenir el malbaratament alimentari als menjadors escolars de Catalunya, contribuint a millorar la sostenibilitat del sistema alimentari.

Vam estimar que de mitjana cada infant malbarata uns 46 grams de menjar al dia, el 10% de l’àpat mitjà servit, el que a nivell escolar resulta en uns 20 kg al dia

El primer pas consistia a conèixer quant, què i per què els infants llencen aliments als menjadors escolars. En una primera fase de l’estudi, vam estimar que de mitjana cada infant malbarata uns 46 grams de menjar al dia, el 10% de l’àpat mitjà servit, el que a nivell escolar resulta en uns 20 kg al dia (només parts comestibles). D’aquests, gairebé la meitat són postres, majoritàriament fruites, seguit del segon plat (33%). Entre diversos motius, vam identificar que els sistemes que fan servir les escoles per anunciar els menús no funcionen per als alumnes, ja que molts d’ells no sabien què hi havia per dinar fins que no el tenien servit als plats. També vam veure que en molts casos les porcions que els infants se servien (o els servien) no corresponien a la gana que tenen, i moltes vegades acabaven deixant menjar als plats. I finalment, vam veure que un dels motius principals pels quals es llença tanta fruita és que molts infants no saben tallar-la correctament i llencen moltes parts comestibles d’algunes fruites en especial, com per exemple la poma.

Amb aquest coneixement generat, vam analitzar l’impacte d’estratègies senzilles i cost-efectives basades en el canvi de comportament dels comensals -anomenades nudging strategies– en la reducció del malbaratament post-consum als menjadors escolars. Algunes de les estratègies aplicades són les que es veuen a la imatge i es recullen al blog. Els resultats principals de l’estudi són que aquestes estratègies van reduir el 34% dels aliments que llençaven els infants als menjadors inicialment, tenint un major impacte en la reducció del malbaratament de postres, especialment les fruites que es va prevenir en un 60%.

Exemple dels recursos disponibles al blog Escoles contra el malbaratament alimentari

Estudis com aquest són molt importants per contribuir a l’assoliment dels objectius que tenim com a societat, a molts nivells, com són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el 12.3 que pretén fomentar la producció i consum responsables reduint a la meitat el malbaratament alimentari per l’any 2030.

Cal transitar cap a dietes saludables i sostenibles, augmentant el consum de fruites i verdures, i substituint les carns vermelles i productes processats per proteïnes d’origen vegetal com els llegums

A més, cal destacar l’interès de la comunitat educativa en aquest tema i la importància de la difusió i la transferència al sector dels avenços de la recerca. Això va quedar totalment plasmat en la gran participació que vam tenir, per part de tècnics de l’administració, de gestores de menjador, de personal educatiu de centres escolars, d’associacions de famílies i d’alguns mitjans de comunicació, procedents de diverses parts del territori català, en la jornada de transferència que vam celebrar en finalitzar l’estudi. Aquesta va anar acompanyada d’un debat molt dinàmic i interessant, en el qual es va posar en relleu la necessitat d’integrar la problemàtica del malbaratament alimentari als currículums escolars i la importància de la sensibilització del personal de menjador i de cuina, així com de les famílies. A més, també es va parlar de la necessitat de transitar cap a dietes saludables i sostenibles, augmentant el consum de fruites i verdures, i substituint les carns vermelles i productes processats per proteïnes d’origen vegetal com els llegums; fomentant, sempre, el consum de productes de proximitat, ecològics i de temporada. Aquest interès demostra, també, la necessitat d’aplicar mesures i polítiques integrals, que incloguin tant la promoció d’una alimentació saludable i sostenible, acompanyada de mesures per prevenir el malbaratament, per tal de no malgastar recursos i evitar impactes contraproduents.

Finalment, reivindicar la importància i el paper fonamental de la comunitat de menjadors escolars en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles. No tan sols per les mesures que pugui prendre cada centre de forma individual, sinó pel caràcter públic de la majoria d’escoles amb menjador, i el poder que té l’administració en fomentar una gestió sostenible a través de les licitacions, endemés de fomentar una economia local i sostenible i promoure la producció agroecològica. Són un espai que, a través de la col·laboració de tots els agents que hi intervenen, tenen el potencial educatiu per educar els futurs ciutadans, i els seus entorns més propers, en consumidors responsables que cuidin tant la seva salut com la del planeta.

REFERÈNCIES

[1]      A. Stenmarck and C. Jensen, “Estimated of European food waste levels,” Stockholm, 2016.

[2]      C. Soler and N. Moré, “Menú 2030. Transformar el menú para transformar el sistema alimentario,” Vilassar de Mar, 2020.

[3]      B. Derqui, V. Fernandez, and T. Fayos, “Towards more sustainable food systems. Addressing food waste at school canteens,” Appetite, vol. 129, no. May, pp. 1–11, 2018.