Al punt de mira a l’ODS de l’ONU: la igualtat de gènere, una qüestió pendent
No hauria de dubtar-se que el feminisme és de tots i per a tothom. Les dones i noies representem la meitat de la població mundial i, per tant, suposem la meitat del potencial i el talent de la societat. Per no esmentar que la igualtat de gènere no només és un dret sinó que és una via per generar major valor a la societat. Perquè sí, dones-homes som diferents i en molts aspectes, però donant un pas endavant per una societat rica en diversitat promovem una activitat econòmica i productiva. Entre els 17 Objectius de de Desenvolupament Sostenible, l’ONU fixa el d’igualtat de gènere. A més l’ONU afirma que una millora en la desigualtat de gènere estima un increment del PIB d’un 12% a l’any 2050. I d’altres millores en combatre disparitats podrien augmentar-lo en un 4% addicional.
Com creiem que les noies es plantejarien la tria de carreres tècniques si mai fins ara hem tingut referents als llibres i aules que ens demostrin que això pot passar? Què farem perquè la tecnologia sigui per a tothom, usada i atractiva, si només l’han creada els homes?
Està clar que la desigualtat de gènere engloba múltiples reptes distints en funció del context de cada país; des de les desigualtats socioeconòmiques agreujades entre gèneres fins a la manca de perspectiva d’equitat entre les polítiques tant públiques com empresarials i també en relació al funcionament mateix de la nostra societat.
En diverses ocasiones, joves – nois i noies- m’han fet la pregunta: “què és el feminisme?” Fins i tot n’hi ha que afirmen que “crec que s’ha desvirtuat el feminisme i pel que treballa” pensant-se que és només per les noies i les dones. I no, insisteixo, el feminisme és i hauria de ser per a tothom. El feminisme és combatre el context social que hem viscut i que estem vivint i que, d’una manera o altra, no permet tenir les mateixes oportunitats a totes les persones. Aquí hi ha un gran tòpic que encara es posa en dubte i que hem de combatre tots. No només com a dones o homes. Com a societat.
Joves innovadores
Entre les fites per assegurar una formació equitativa i la igualtat d’oportunitats laborals, les Young IT Girls –joves emprenedores apassionades per la innovació– treballem per tal que hi hagi les mateixes condicions per triar o accedir a les carreres tècniques i el treball decent. Ara només una de cada quatre noies tria carreres tècniques. Com és que no hi ha un accés equitatiu al món tecnològic? O per què no hi ha dones que vulguin sumar-se al sector del moment i del futur? Respondré formulant preguntes: com creiem que les noies es plantejarien la tria de carreres tècniques si mai fins ara hem tingut referents als llibres i aules que ens demostrin que això pot passar? Què farem perquè la tecnologia sigui per a tothom, usada i atractiva, si només l’han creada els homes? Parlem de feminisme per una societat global que creu en la igualtat de potencial i d’oportunitats. Així mateix parlem l’autoconsciència del biaix i l’orientació dispar que té cada cosa.
En sectors tecnològics el 21% de les persones ocupades són dones i, en contrapartida, són el 59% al sector sanitari. Què fa que les noies prefereixin carreres socials o vinculades a ciències de la salut? És així perquè aquestes carreres científiques tenen un vessant humà més clar i evident? Sí ho és, la tecnologia també la té i cada vegada més. Moltes vegades la resposta rau en visibilitzar, posar en valor i sumar als del teu voltant. Alhora, enfortir confiança, trencar estereotipis i generar referents. Addicionalment, exemplificar i humanitzar la ciència i tecnologia per a fer-la més atractiva.
La porta dels recursos humans
Ningú dubta que vivim en una societat digital i en un món d’emprenedoria on el talent i la creativitat dels joves són un puntal clau pel desenvolupament econòmic i sostenible. Combatent la desigualtat de gènere, avui cal afegir també la gestió i apoderament intergeneracional. Perquè no canvia només la inserció de la dona a sectors més masculinitzats, com pot ser el món digital, sinó que alhora cal establir polítiques de gestió de persones que vetllin pels interessos de creixement personal, ja molt dispars, entre les generacions Y, Z o els millennials.
També és important, ara que s’acosta el dia la Dona, reflexionar sobre l’adquisició de talent, aspecte tan important per la igualtat de gènere i que té encara molt recorregut per millorar. Quantes vegades encara ens trobem amb comentaris que minimitzen el talent i et desencoratgen perquè diuen que t’escullen per quotes i no pel coneixement i expertesa contrastada? Formació en tractament de persones, generacions i autoconsciència del biaix és allò que haurien de fer molts equips de recursos humans.
La gent jove ja no pensem a establir-nos en un lloc de treball estable per sempre. Pensem en créixer, aprendre, tenir dinamisme, un equip bo i col·laboratiu, així com veure diferents aspectes de treball que alimentin les nostres inquietuds dia a dia. Així doncs, esperem i ens agradaria veure moltes vegades una adquisició del talent i una gestió intergeneracional pensada per al talent que puja i que sigui equitativa alhora. Dit d’una altra manera, en l’adquisició i gestió de recursos humans –la porta d’entrada al món professional–, encara hi ha massa desigualtats inherents que cal treballar per transformar-les. Aquesta porta freda d’entrada s’hauria de veure com una oportunitat per encoratjar i creure en el nou talent, fer pensar a tothom en gran i sense posar limitacions o pors a menjar-se el món.
En definitiva, cal pensar en un canvi global entre tots cap a l’apoderament, la promoció, però sobretot la normalització del paper de la dona al món professional. L’apoderament entès com una societat col·laborativa que es dona suport i empenta per emprendre nous reptes i aprenentatges personals i, sobretot, que posa a disposició l’ampli ventall d’oportunitats. Apoderar és, pel meu gust, creure en una persona, independentment de com sigui o d’on provingui, i llençar-li el missatge que ningú neix après i que tothom, amb motivació i voluntat, pot arribar allà on vulgui.