#9
Com fer política

28 des. 2018
Editorial
Una de les realitats del món d’avui és la democratització radical de l’espai públic –les xarxes ho han canviat tot–, però aquesta hiperdemocràcia del present contrasta amb la pèrdua d’autonomia de la política a l’hora d’imaginar i prendre decisions a mitjà termini i de llarg abast. Sembla que patim la tirania d’un nou ritme que ens desborda: la immediatesa es menja el temps necessari per construir el pacte. Tal vegada aquest és el nus central que està atrapant els nostres governants a l’hora de liderar accions en un món més plural i fragmentat, més complex i interdependent, però que paradoxalment està basculant cap a la retòrica de les dicotomies i les falses solucions simplificadores. Cal mirar d’entendre el món on som per fugir del pessimisme paralitzant i poder reactivar una convivència en democràcia que es reforçarà en la mesura que es trobin els mecanismes per poder-se anar ajustant a les palpitacions del temps. Contra la incertesa, coneixement. Aquesta és la nostra aposta.