-
El moviment #Cuéntalo ha recollit 13 GB de denúncies de violència masclista. L’anàlisi en ‘big data’ reflecteix una imatge insospitada per desconeguda i esfereïdora
Tres milions de tuits
Karma Peiró
Periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació. La seva web és: http://karmapeiro.cat@kpeiro
-
Les dones fa dècades que reflexionen sobre què significa ser dona i sobre les qualitats associades a la feminitat; en canvi, els moviments que han volgut pensar sobre la virilitat no han tingut la mateixa entitat
Masculinitat: el debat pendent
Gemma Torres
Professora del departament d’Història Contemporània i Món Actual de la UB. És integrant del Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere. Ha publicat diversos articles acadèmics sobre el paradigma de la masculinitat@yemtwit
-
La masculinitat està en crisi per l’alliberament femení, però també per la precarietat, la falta de treball, el debilitament dels vincles socials...
Encara no sabem què pot una dona
Nuria Alabao
Llicenciada en Periodisme i doctora en Antropologia Social i Cultural. Forma part de la Fundación de los Comunes. Ha participat en obres col·lectives com ara "Un feminismo del 99%" (Lengua de Trapo, 2018) entre d’altres@nu_alabao
-
Tres eixos del futur: l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat i la robotització, retornen a la centralitat els principals postulats feministes
Les claus del feminisme
Margarita León
Doctora en Polítiques Públiques per la London School of Economics i professora de Ciencia Política de la UAB. El 2014 va editar "The Transformation of Care in European Societies"@leon_marga
#13
El canvi de les dones
22 febr. 2019
Editorial
El 8 de març de l’any passat la protesta multitudinària de les dones als carrers de mig món va mostrar el paper protagonista que el feminisme ha decidit jugar ara i aquí: vol actuar com un vector fonamental per construir les societats del futur. Així actua, d’una banda, quan arrisca trencant sense por un tabú intolerable i denuncia una violència sistèmica que s’exerceix sobre les dones. I, de l’altra banda, quan identifica la potencialitat democràtica de la moral del “cuidar” i reivindica una sèrie de valors associats al feminisme com a alternativa a pràctiques polítiques dominants que posen en risc la qualitat del món de demà. Per això donem veu a aquesta proposta de canvi de paradigma. Es tracta d’un canvi que exigeix replantejar la concepció clàssica de les identitats de gènere. Un canvi que, en la mesura que qüestiona rols tradicionals a l’esfera pública i privada, tensa certeses, però ho fa amb el convenciment que més que un repte és un deure construir l’horitzó de la igualtat.