Tres milions de tuits
“Em dic Jenn Díaz i fa deu anys vaig patir violència masclista. No ho explico com a víctima, sinó com a supervivent”, es va atrevir a contar l’escriptora i diputada d’ERC. Ho va fer al Parlament de Catalunya per donar visibilitat a aquesta xacra social, un problema estructural que no entén de classes socials, orígens ni professions.
No ha estat l’única que des del darrer 8 de març s’ha arriscat a alçar la veu. El moviment #Cuéntalo –impulsat a Twitter per la periodista Cristina Fallarás a finals d’abril de 2018, arran de la injusta sentència als membres de La Manada– va desfermar un clam irat com el de la Jenn Díaz. Milers de tuits denunciaven agressions sexuals, violacions brutals, assassinats, vexacions i por. Por de sortir sola, de caminar per llocs poc transitats, de vestir de manera provocativa. #Cuéntalo es va convertir en trending topic mundial dins de poques hores i les històries van arribar de nombrosos països, incloent-hi Espanya, Argentina, Mèxic, Colòmbia o Xile.
Els arxivers Aniol Maria i Vicenç Ruíz –membres de l’Associació d’Arxivers de Catalunya– van rescatar tot el contingut deixat a Twitter i el van preservar, conscients que avui la història s’escriu també a les xarxes socials. Es van posar en contacte amb mi perquè publiqués que havien recopilat 13 GB de denúncies de violència masclista. Però a diferència del #MeToo, aquí no hi havia estrelles de cinema ni famoses: eren veus de dones anònimes, de totes les edats i condicions socials que expressaven el seu dolor en 140 caràcters. Vaig contactar llavors amb l’equip de Fernando Cucchietti –cap de dades i visualitzacions del Barcelona Supercomputing Center– perquè ens ajudés a analitzar els big data que havia provocat l’acció de Fallarás.
Relats en primera persona
Així va començar el projecte #Cuéntalo i ara, després de vuit mesos de treball conjunt, tenim una imatge en tres dimensions. En 14 dies es van recopilar gairebé tres milions de tuits, de les quals 790 mil eren d’usuàries úniques, 160 mil eren tuits originals (es descarten retuits i m’agrada) i prop de 50 mil eren relats en primera persona. Relats com aquest: “Tinc 16 anys i surto a una festa amb les meves amigues. Prenc un parell de copes. Un noi abusa de mi mentre jo li suplico que pari. Ho explico, però durant molt de temps vaig pensar que era culpa meva per anar borratxa. No ens callem #Cuéntalo”. També vam analitzar el contingut de deu mil relats en segona persona. Com aquest: “Té 54 anys i està en coma perquè la seva parella va arribar borratxo a casa i la va colpejar amb una destral. Ho explico jo perquè la meva tieta no pot. #Cuéntalo”.
Un de cada deu tuits expliquen un assassinat; un de cada set, una violació; tres de cada deu, una agressió
Ara sabem que un de cada deu tuits expliquen un assassinat (9,8%); un de cada set, una violació (14%); tres de cada deu, una agressió sexual (28%); un de cada sis, un maltractament (15,7%), en un de cada tres es parla d’assetjament (35,5%), en un de cada tres s’esmenta la por de sortir sola (29,5%). Malauradament, els menors també van ser protagonistes: es van explicar més de 3.500 violacions o agressions sexuals a menors de 18 anys. I més de 1.000 a nens per sota dels 12 anys. Bona part d’aquestes històries es feien públiques per primer cop i procedien de més de 60 països.
Una dimensió enorme
L’anàlisi denuncia la violència masclista, però també la falta d’avaluacions de polítiques públiques. Recull dades que responen a criteris divergents dels organismes responsables, cosa que complica molt encertar els protocols i les mesures per a protegir les dones. I les sentències absolutòries dels darrers mesos desanimen a l’hora de recórrer a la justícia. No és qüestió de copsar únicament la punta de l’iceberg (la quantitat de dones assassinades per les seves parelles), sinó de visualitzar-ne la dimensió real. I aquesta és enorme, tal com ha palès el moviment #Cuéntalo.