-
Un sistema complex i dinàmic
Les projeccions d’Eurocontrol assenyalen que durant els propers anys el tràfic aeri continuarà en augment, fent necessari adequar les principals infraestructures i descentralitzar el tràfic.
César Trapote-Barreira
Professor de gestió aeroportuària a l’Escola d’ Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de l’UPC. -
Un nou model de governança
Cal un model de gestió que aplegui en una mateixa taula institucions, públiques i privades, amb voluntat i capacitat d’intervenir en la presa de decisions vinculada al funcionament de la infraestructura.
Òscar Oliver
Director General del Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental.@Oscar_life
-
Reus i Girona i l’equilibri territorial
En la mesura que els aeroports de Girona i Reus només considerin que el seu target són els turistes d’estiu és força difícil que puguin jugar un paper clau en l’economia del país.
Josep Maria Arauzo
Catedràtic d'Economia a la Universitat Rovira i Virgili, Director del Centre de Recerca en Economia Industrial i Economia Pública (CREIP) i Vice-president del International Network of Economic Research (INFER).@jmarauzo
-
La xarxa d’aeroports al servei del territori
Els directors dels aeroports d’AENA a Catalunya signen un article conjunt explicant el posicionament d’aquesta empresa pública i les mesures de millora de les instal·lacions aeroportuàries que gestionen.
Directors dels aeroports d'AENA a Catalunya
Sonia Corrochano, Vicent Pallarès, Juan Crespo i Jose Andrés Domínguez dirigeixen, respectivament, els Aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell
#30
Sistema aeroportuari
20 gen. 2020
Editorial
El desenvolupament econòmic de Catalunya té com a eina fonamental el seu sistema aeroportuari. La centralitat que hi juga El Prat, amb un volum de passatgers que any rere any no para de créixer (amb el perill de desbordar-lo o de fer-lo ineficient), sovint dificulta que el sistema sigui articulat com un conjunt integral complex i complementari que pot ser motor del progrés de Barcelona però que ho ha de ser també pel conjunt del país. Les potencialitats dels aeroports catalans, en funció de les dades actuals i les inversions que hi caldria fer o les polítiques de llarg abast que caldria emprendre (reprenent bones idees descartades fa massa anys), són el tema d’aquest número que vol donar veu a mirades institucionals i alhora anàlisis crítiques i que sobretot pretén pensar el territori en una doble clau que és geogràfica, però que també és una clau estratègica per imantar projectes de futur: Barcelona i la seva regió metropolitana com a ciutat global i el país com a node central de l’Euroregió mediterrània. Per a la Euroregió i la ciutat global comptar amb un millor sistema d’aeroports no és una possibilitat. És una necessitat.