La xarxa d’aeroports al servei del territori

Una de les columnes sobre les quals es recolza el potencial de desenvolupament de l’economia catalana la constitueixen les empreses que ocupen posicions de lideratge internacional en nombrosos àmbits econòmics. Aena, gestor global amb presència a cinc països i a 71 aeroports, lidera el rànquing d’operadors aeroportuaris del món, i forma part, inequívocament, d’aquest grup de peces imprescindibles del motor econòmic de Catalunya. Els seus equips tenim plena consciència del paper de la companyia en el progrés del nostre territori, però també del nostre deure de servei a la ciutadania, garantint l’eficiència en la gestió, la seguretat, la qualitat i el ferm compromís amb el desenvolupament econòmicament i ambientalment sostenible. Els Aeroports garanteixen la connectivitat i la cohesió territorial, fet que es tradueix en cohesió econòmica i social.

Una de les fortaleses que ens ha permès consolidar aquest lideratge internacional i garantir l’indispensable servei que els aeroports donen a la societat és el model en xarxa. Un sistema que garanteix la cohesió i permet generar sinergies per aplicar les solucions més segures i innovadores als diferents territoris, des de Barcelona a Reus, passant per Girona i Sabadell. I és que aquesta concepció s’aplica també en la gestió dels aeroports que Aena opera a Catalunya. La complementarietat entre els aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, així com la seva gestió coordinada, donen una resposta real a les necessitats de Catalunya en matèria de transport aeri.

Aquesta resposta real es reflecteix en la inversió que reben els quatre aeroports. La previsió d’inversió a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat fins a 2026 puja més de 1.200 milions d’euros. Només des de la inauguració de la Terminal T1 de Barcelona fa ben just 10 anys, s’han invertit en aquest aeroport gairebé 800 milions d’euros, destinats en bona part a renovar la Terminal T2.

La previsió d’inversió a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat fins a 2026 puja més de 1.200 milions d’euros. Només des de la inauguració de la Terminal T1 de Barcelona fa ben just 10 anys, s’han invertit en aquest aeroport gairebé 800 milions d’euros, destinats en bona part a renovar la Terminal T2.

Són inversions que tenen per objecte situar els aeroports d’Aena entre els més moderns, funcionals i sostenibles en termes mediambientals i econòmics de tot el món, i dotar-los de capacitat per a un futur en constant desenvolupament, sempre sostenible. La sostenibilitat està present de manera transversal a tots els nostres plans.

Les inversions d’Aena se sumen al treball d’institucions públiques i teixit empresarial en el marc de la promoció turística i el desenvolupament econòmic del territori. La combinació final és el que crea les condicions que fan que les aerolínies apostin pels aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya perquè, al cap i a la fi, les companyies aèries prenen les seves decisions a partir de criteris econòmics i empresarials determinats per un mercat tan competitiu com ho és el del trànsit aeri.

Un altre dels factors clau per tal de garantir la competitivitat dels aeroports que Aena gestiona a Catalunya és, a més de garantir la qualitat del servei, una política de tarifes orientada a afavorir el desenvolupament econòmic. Les tarifes dels aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell són, ara com ara, les més competitives d’Europa gràcies, entre altres coses, a l’eficiència que proporciona la xarxa. I ho continuaran essent, perquè el marc de regulació i supervisió aeroportuària preveu mantenir la congelació de les tarifes.

Barcelona, referència mundial i principal aeroport de la Mediterrània

Si les xifres d’inversió ens aporten una mostra clara del compromís d’Aena amb Catalunya, les dades de trànsit de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat evidencien la seva posició com a referent estratègic del Mediterrani i del sud d’Europa. És el segon aeroport d’Espanya i el sisè de la Unió Europea en volum de passatgers. Ha tancat 2019 amb una nova fita històrica de passatgers i supera, per segon any consecutiu, els 50 milions de passatgers: 52.686.314 persones han sortit o arribat a la capital catalana a través d’una de les més de 100 aerolínies que volen a 219 destinacions de 64 països.

D’aquestes rutes, 47 són intercontinentals, una dada que mereix consideració més enllà de la simple estadística per la rellevància de la connectivitat internacional que aporta a la ciutat. Avui ningú qüestiona el desenvolupament del primer aeroport de Catalunya a partir del creixement de connexions de llarg radi, i aquest creixement és fruit de l’èxit d’un model que ha comptat amb el compromís de totes les institucions del país. L’esforç conjunt de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i de la Cambra de Comerç, integrats amb Aena en el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona, constitueix no només un model d’èxit convertit en referent a tot el món, sinó també la mostra més clara de l’èxit del treball conjunt i la coordinació entre les institucions que promouen l’interès de la ciutadania i del teixit social i econòmic del territori al qual serveixen les infraestructures. No sembla lògic, per tant, posar en dubte els resultats d’aquest model participatiu, transversal i integrat en el territori i, encara que és legítim proposar alternatives, és just reconèixer el treball fet per tots els actors implicats en el Comitè de Rutes.

En un moment en què les perspectives apunten a la necessitat d’adequar les infraestructures al futur d’una indústria que continuarà creixent a llarg termini, aquest model de col·laboració institucional i de participació constitueix el leitmotiv que inspira el diàleg que Aena va iniciar la passada tardor amb els ajuntaments, la Generalitat i altres institucions públiques de l’àmbit de la gran Barcelona sobre el futur de l’Aeroport. Aquest diàleg és el que permetrà valorar els avantatges i els inconvenients de totes les alternatives que es plantegen.

Estem en un escenari en el qual tots els agents i grups d’interès vinculats a la infraestructura han de prendre consciència del repte que significa compatibilitzar la necessària atenció a l’entorn natural i al confort dels veïns i veïnes de les poblacions pròximes amb el desenvolupament de l’aeroport del futur. Un desenvolupament en el qual Aena creu fermament i la seva convicció es concreta en el procés per a la construcció del nou Terminal Satèl·lit, una nova plataforma d’estacionament d’aeronaus i un nou edifici d’aparcament, projectes que s’estan iniciant en aquest període, que garanteixen que Barcelona continuï sent un referent mundial i europeu i que no es quedi enrere.

Més nodes clau de la xarxa

El futur de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat no es traça individualment. Ens hem referit a l’estructura en xarxa del sistema aeroportuari i un dels seus nodes imprescindibles és l’Aeroport de Girona-Costa Brava, cridat a ser un dels primers aeroports espanyols amb una estació pròpia de la línia ferroviària d’Alta Velocitat, que el connecti amb la ciutat de Barcelona i amb el sud de França, després de l’acord signat entre Adif i Aena.

La garantia de connectivitat del Girona-Costa Brava gràcies a l’Alta Velocitat i les actuacions destinades a la millora i ampliació tant en la terminal com en la plataforma impliquen una inversió de més de 380 milions d’euros i permetran la cerca de noves connexions, la diversificació de companyies i la desestacionalització de la temporalitat.

Les inversions d’Aena a Girona tenen sentit gràcies també al compromís amb la infraestructura de les institucions públiques d’aquestes comarques. El treball de la Diputació, dels Ajuntaments, del Govern i de sectors privats per a consolidar el territori com un de les destinacions turístiques més importants d’Europa és el que dóna sentit a què es destinin recursos a un aeroport que s’ha demostrat clau per al desenvolupament econòmic.

En l’actualitat no es pot concebre una gran destinació turística sense el seu aeroport de referència. El de Girona-Costa Brava és un exponent de com Aena contribueix a consolidar la qualitat de l’oferta en aquest territori, com també ho és l’aeroport de Reus, que cada any és la porta per la qual arriben un milió de visitants de la Costa Daurada.

A Reus, Aena també mostra el seu compromís mitjançant la participació, juntament amb els agents econòmics del territori, en la taula Estratègica de l’Aeroport, fòrum en el qual s’aglutinen esforços per al foment de l’Aeroport de Reus i la Costa Daurada com a destinació turística. És també rellevant la dimensió de servei a la societat d’un aeroport que alberga la base del Servei de Salvament Marítim i la d’aeronaus antiincendis, així com escoles de pilots. A aquest treball conjunt Aena aporta, a més del seu know-how, les seves tarifes altament competitives i inversions concretes per a modernitzar l’aeroport: més de 22 milions d’euros entre 2017 i 2021.

Inversions i treball conjunt per a superar la incertesa provocada pel Brexit i altres efectes econòmics i per a consolidar, en definitiva, una aposta perquè la infraestructura continua sent un motor socioeconòmic del territori.

En el cas de l’Aeroport de Sabadell, a la dimensió d’impuls econòmic, cal sumar també una enorme transcendència social. Aquest aeroport és la base dels serveis que atenen la ciutadania en cas d’emergència: Mossos d’Esquadra, Bombers i Agents Forestals, Servei d’Emergències Mèdiques… Una aportació al conjunt de la societat que és imprescindible, com també ho és la funció formativa que es desenvolupa en l’aeroport de la co-capital del Vallès. Els milers d’alumnes de tot el món que es formen en les seves instal·lacions el converteixen en una autèntica universitat de l’aire.

El servei públic des dels aeroports d’Aena és també un tret fonamental de la companyia. Com en els casos que hem enumerat, Aena treballa a Sabadell colze a colze amb les institucions per a fomentar el desenvolupament de noves activitats que complementin l’oferta formativa actual de l’Aeroport de Sabadell, a través de l’impuls d’àrees de recerca i mitjançant la col·laboració amb els àmbits universitari i empresarial, una col·laboració orientada a aspectes d’innovació i millora mediambiental en aeroports, i a la divulgació i acció sociocultural de l’activitat del propi aeroport, en benefici del seu entorn.

00

Resulta evident que els aeroports no són infraestructures aïllades, per la qual cosa la recíproca integració amb l’entorn és el que ha de caracteritzar als aeroports competitius arreu del món. Ens complau que nombroses institucions catalanes defensin que l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es consolidi com un dels grans hubs del sud d’Europa, però no podem oblidar que tots els aeroports que tenen aquesta condició de gran centre de connexió aeri són el centre de ciutats aeroportuàries l’activitat i el desenvolupament de les quals són inseparables de l’activitat aeronàutica.

El desenvolupament de la ciutat aeroportuària, en paral·lel a projectes tan rellevants com la construcció de la seva Terminal Satèl·lit, defineixen el futur de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, i permet combinar la creació d’oportunitats per a la implantació d’activitats que generin riquesa al territori i incrementin el ja de per sí elevat valor afegit de l’economia que es genera en el seu entorn.

Els quatre aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya afronten doncs el futur amb responsabilitat, conscients que han d’estar preparats per a donar servei al territori i les necessitats futures i, sobre tot, l’afronten amb un ferm compromís amb el medi ambient. Som conscients de la importància d’avançar en un desenvolupament sostenible. Hem adquirit el compromís de minimitzar l’impacte sobre l’entorn i atendre les necessitats socials del transport. Defensem una gestió ambiental efectiva que garanteixi la convivència sostenible dels nostres aeroports amb les comunitats locals.

La relació d’iniciatives i mesures ambientals és molt àmplia i està recollida en l’Estratègia d’Aena contra el Canvi Climàtic, però quatre dades rellevants avalen aquest compromís amb el desenvolupament sostenible:

• La inversió de 250 milions fins a 2026 per a generar el 70% del consum elèctric dels aeroports gestionats per Aena a Espanya mitjançant plantes solars fotovoltaiques en els terrenys adjacents a les infraestructures.
• Aquest 2020, tota l’energia que subministra els 46 aeroports i 2 heliports de la xarxa és d’origen renovable i, per tant, quan els avions estan estacionats en les infraestructures d’Aena, les emissions desapareixen.
• El 2030, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat serà neutre en carboni.
• Aena, que ja té la qualificació B del Carbon Disclosure Project (CDP), puntuació per sobre de la mitjana europea i del sector, s’ha adherit a la iniciativa NetZero2050, amb l’objectiu d’aconseguir zero emissions de carboni el 2050.

Aquestes dades rellevants se sumen a actuacions quotidianes, com el compromís d’Aena i dels seus aeroports amb la connectivitat en transport públic, els punts de recàrrega públics per a vehicles elèctrics, la renovació progressiva dels vehicles que operen en l’aeroport perquè siguin elèctrics o els nous carrils bici, que garanteixen una intermodalitat sostenible promoguda per tot el grup d’empreses vinculades al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Govern d’Espanya.

En definitiva, nombroses actuacions que mostren el compromís d’Aena amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides establerts en l’Agenda 2030 i la sensibilitat a les creixents demandes socials que compartim. Per això, estem disposats a impulsar iniciatives amb vocació col·laborativa, buscant l’aliança amb la resta d’actors del sector, que permetin fer front als desafiaments i metes dels ODS.