-
Una alternativa per a la pagesia
El món rural es troba en un moment crític. Costa guanyar-s’hi la vida, l’administració pública no és capaç d’entendre les necessitats del sector i el canvi climàtic obliga a introduir noves formes de producció costoses que no van acompanyades d’un canvi d’hàbit de consum per part del consumidor final.
Pau Ciuraneta
Pagès i ramader de La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), és amb 25 anys un dels pocs pagesos joves que queden al poble. Treballa l’olivera en una explotació familiar i tenen una marca pròpia d’oli (Prior Dei). Ha voltat pel món (La Toscana, Califòrnia…) per aprendre a comercialitzar, produir i fer rendible el seu oli, però amb la ferma decisió d’acabar aplicant aquests coneixements al poble que l’ha vist néixer.@PCiuraneta
-
La llavor de la riquesa que tenim a prop
L’exemple vitivinícola és, en general, tan potent que pot servir com a exemple per desenvolupar la cadena de valor de molts altres productes agroalimentaris. És l’estret vincle entre el fruit, la matèria primera i el producte transformat, que connecta el pagès al mercat i que genera riquesa en origen.
Jaume Martí Pedrola
Soci i director general de l’Agrícola Sant Josep, cooperativa situada a Bot, a la Terra Alta. També m’ocupo d’una finca familiar, de vinya, oliveres i ametllers a la Vall del Riu Canaletes. Vaig col·laborar amb el desenvolupament de la DO Terra Alta com a secretari del seu Consell Regulador durant el període 2004-2012. Tècnic especialista en vitivinicultura, llicenciat en enologia i màster en gestió d’empreses.@jaumemarti27
-
Alimentació sostenible o resiliència alimentària?: reflexions entorn una transició obligada
El sistema alimentari és el responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i un 8% aproximadament es deu al transport d’aliments. Una alimentació sana, saludable i resilient és essencial per a contribuir a la mitigació del canvi climàtic. En els propers anys veurem com l’alimentació s’integra a les polítiques municipals, i l’espai agrari ‘proper’ tornarà a ser clau per l’equilibri territorial i alimentari dels nostres pobles i ciutats.
Sònia Callau
És Cap de la Unitat de Suport als espais agraris en l'Àrea de territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El seu principal àmbit de treball consisteix en el suport a ajuntaments i entitats locals per al desenvolupament de projectesd'ordenació, planificació i gestió d'espais agraris, i també en projectes de planificació alimentària. Ha participat en el procés de disseny, creació i consolidació del Parc Agrari del Baix Llobregat, des del seu naixement l'any 1998 i fins l'any 2013. -
Actuar de les escoles per una alimentació saludable és educar pel futur
La comunitat de menjadors escolars juguen un paper fonamental en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles. Són un espai que, a través de la col·laboració de tots els agents que hi intervenen, tenen el potencial educatiu per educar els futurs ciutadans, i els seus entorns més propers, en consumidors responsables que cuidin tant la seva salut com la del planeta.
Berta Vidal
Graduada en Bioquímica i MSc en Nutrició i salut: epidemiologia i salut pública. Actualment realitzant la tesi doctoral en quantificació i prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari al CREDA-UPC-IRTA. Activista per una transició sostenible i justa a través de l’alimentació, és sòcia i participa al projecte @FoodCoopBCN i a @vestintaliments.@BertaVidMo
#52
Alimentació sostenible
01 febr. 2021
Editorial
Sovint oblidem els potencials que conserva el país, desconeixem la capacitat d’una pila d’actors desplegats al conjunt del territori que els estan repensant i com amb el seu treball aconsegueixen sincronitzar els potencials de la terra amb els desafiaments que té plantejats una societat com la nostra. Sovint ignorem que el més bàsic pot actuar com un eficient motor de transformació a diferents nivells si es treballa amb imaginació, complicitat i ambició. Pocs exemples tan clarificadors d’aquest cercle virtuós oblidat com el de l’alimentació sostenible. Enguany Barcelona n’és la capital mundial. Aquesta concepció de l’alimentació enllaça la pagesia amb els objectius de desenvolupament establerts per Nacions Unides i dins del cercle que dibuixa hi entren des dels hàbits saludables, passant pel que pot representar el nou mercat de Mercabarna i fins a la cohesió territorial. És aquest cercle de present i de futur el que volem mostrar avui per posar en valor un dels nostres principals potencials.