#50
El món postpandèmia

04 gen. 2021
Editorial
Quan al setembre del 2018 vam posar en marxa aquest espai de pensament, enteníem que el terreny de la reflexió sobre el futur del país havia quedat captiu del crack que havia sofert Catalunya. No volíem desatendre la profunditat del nostre conflicte territorial enquistat, però simultàniament apostàvem perquè un catalanisme entès en sentit transversal es regenerés eixamplant les seves preocupacions i sintonitzant-lo amb els reptes que tenen plantejats països com el nostre perquè intuíem que nosaltres com ells vivíem en un temps de transició. Aquests temps de transició, que són excepcionals, estan caracteritzats per les incerteses, les tensions i les possibilitats de canvi. Al llarg del 2020 la consciència de viure en un període transició l’ha accelerat la pandèmia i sentim que encara ens hem acostat més al món de demà que és el de la Quarta Revolució Industrial. És amb aquest propòsit que per començar el 2021 hem volgut prendre distància, en funció del que hem viscut i imaginar com serà l’escenari de la recuperació postpandèmia: tensions, institucions, desafiaments. Ho hem fet amb especialistes, amb el CIDOB. El seu equip d’investigació, que treballa en col·laboració amb EsadeGeo, impulsa la Nota Internacional "El món el 2021: deu temes que marcaran l’agenda internacional" i alguns dels seus col·laboradors ens han escrit aquests articles per poder entendre l’horitzó d’un món que serà diferent de com l’havíem pensat fins ara.

  • Geopolítica de la pandèmia i de la recuperació

    La geopolítica parteix de la premissa que la geografia condiciona la política. Quan es parla de geopolítica se sol posar el focus en la rivalitat entre potències, els espais d’influència o el control d’infraestructures estratègiques. Tanmateix, també hi ha una altra geopolítica, la cooperativa, que es manifesta quan la geografia afavoreix respostes conjuntes, l’intercanvi d’informació i la construcció d’institucions. La pandèmia ha estat un fenomen de tal magnitud que ens obliga a revisar les visions geopolítiques preexistents, preguntant-nos si la geografia segueix sent un factor clau, si les formes de governar el sistema internacional han d’actualitzar-se i si els processos de recuperació post-pandèmica alteraran les dinàmiques de cooperació, competició i conflicte.

    Eduard Soler i Lecha
    És investigador sènior del CIDOB i coordinador de l'àrea de geopolítica global i seguretat. És politòleg i doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves àrees de treball inclouen les dinàmiques de cooperació i conflicte al Nord d'Àfrica i l’Orient Mitjà i l'anàlisi prospectiva. És l'editor de l'informe "El món el 2021: deu temes que marcaran l'agenda global" i des del 2016 ha coordinat l'exercici anual de prospectiva del CIDOB.
    @solerlecha

  • Cap a una UE postpandèmia

    El 2021 és el moment de recomençar; de posar a prova el grau d'ambició, generositat i rapidesa de la resposta comunitària no només a la pandèmia, sinó a les estratègies de recuperació en general. A diferència de crisis anteriors, que s'han explicat a partir de fractures internes, d'uns contra altres, la COVID-19 ha imposat un sentiment de vulnerabilitat compartida. Som més conscients de la nostra fragilitat, des de la mort per contagi fins als efectes del canvi climàtic. La pandèmia ha estat un potent recordatori dels alts nivells d’interdependència i de la necessitat de solucions cooperatives i solidàries.

    Carme Colomina Saló
    És investigadora principal especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB. També és professora associada del Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica). Llicenciada en CC. de la Informació per la UAB i postgrau en estudis de la UE per la UOC, ha estat corresponsal a Brussel·les i responsable d'internacional a Catalunya Ràdio i el diari ARA.
    @carmecolomina

  • Creixent malestar urbà i protestes socials al 2021

    El món el 2021 oferirà un escenari de reconstrucció que hauria de permetre revisar polítiques per tal de sortir de la crisi de la COVID-19 dotats de major resiliència col·lectiva. I, mentre les demandes socials s’articulen de forma diversa, les institucions hauran de calibrar bé les necessitats dels diferents col·lectius per tal de prioritzar la construcció del bé comú. De la mateixa manera, serà cabdal vetllar perquè les veus d’aquells col·lectius o grups d’individus que no sempre tenen condicions per a organitzar-se políticament (persones sense llar, migrants -especialment les dones-, venedors de l’economia informal, persones amb feines precaritzades...) siguin tingudes en compte en la definició de les polítiques post-pandèmia.

    Eva Garcia Chueca
    És investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB. Doctora en Postcolonialismes i Ciutadania Global per la Universitat de Coïmbra (Portugal). Les seves principals àrees de recerca són el dret a la ciutat, les polítiques públiques, els governs locals, els estudis postcolonials, l'emancipació social, l'art urbà i els moviments socials urbans.
    @eva_gchueca

  • La lluita contra els problemes de creixement exponencial: el canvi climàtic el 2021

    El canvi climàtic és un problema amb un horitzó molt més llarg que la COVID-19, la qual cosa sovint dificulta les actuacions a curt termini. Però la lluita contra la pandèmia que hem lliurat el 2020 ha estat, en alguns sentits, un assaig per afrontar una crisi climàtica imminent. Aprofitem les seves lliçons.

    Marie Vandendriessche
    És investigadora sènior d'EsadeGeo Center for Global Economy and Geopolitics (Barcelona/Madrid). La seva recerca se centra en la governança i la geopolítica de l'energia i el canvi climàtic. Màster en Relacions Internacionals de l'IBEI, amb especialització en política econòmica de el desenvolupament i política mediambiental internacional.
    @MaryVdd