#57
Mitologies del catalanisme

11 abr. 2021
Editorial
No hi ha comunitat política que no comparteixi un repertori de mites que ajudin a cohesionar-la. De mites n’hi ha de moltes menes. Són personalitats que mereixen un reconeixement transversal. Són episodis rememorats una vegada i una altra a través dels quals un país s’emmiralla per avançar en un sentit determinant. Són fites que s’immortalitzen perquè hi projectem els valors d’allò que voldríem ser com a comunitat. Els mites canvien, es regeneren per seguir sent vàlids o es desmitifiquen. N’hi ha que resisteixen bé el pas del temps. N’hi ha d’altres que deixen de funcionar precisament quan les societats, sense capacitat de resoldre els seus conflictes, van perdent cohesió. Al llarg de la història del moviment, els catalanismes també han construït els seus mites. Després d’haver sofert un tensionament fortíssim durant els darrers anys, encara són vàlids els mites del catalanisme? Vàlids vol dir inspiradors. En tenim? Aquesta és la pregunta que ens plantegem en aquest número, mirant de fixar la veritat històrica que els alimenta o proposant-ne de nous -les pioneres- ajustats a les palpitacions del nostre temps. Es tracta de pensar si el catalanisme disposa o no d’una mitologia prou consolidada per perviure.

  • La revolució que configurà la Catalunya contemporània

    A diferència d’altres regions industrials, Catalunya ha sabut reinventar-se i les crisis dels sectors madurs han estat compensades pels auges de nous sectors.

    Marc Prat
    Economista i doctor en història per l'Institut Universitari Europeu (Florència). És Professor Agregat d'Història Econòmica a la Universitat de Barcelona. Ha investigat sobre la història econòmica de Catalunya i Espanya en els segles XVIII, XIX i XX.
    @MarcPSabartes

  • Aquesta Catalunya, mites per a la nació

    Tota nació necessita dels seus mites. La Catalunya del s.XXI en té inclusius i amb rèdits tangibles en les institucions d’autogovern modernes (la Mancomunitat i la Generalitat republicana). Trobar mites transversals i mantenir-los és costós. Erosionar-los i deixar-los en mans de demagogs pot tenir conseqüències pèssimes.

    Joan Esculies
    És escriptor i historiador. Professor associat de la Universitat de Vic i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat articles i llibres sobre la història del catalanisme i les seves figures més rellevants. 

  • No som d’un altre planeta

    Les dones no són una parcel·la del saber com l’art, les matemàtiques o el feminisme. Són ciutadania, agents de canvi històric. Una història que no les contempli sempre serà una història a mitges, bòrnia i maldestre, que deixarà fora més de la meitat d’un país.

    Betsabé García
    És escriptora de no-ficció. Autora d’obres com Juguen Dames. L’aventura de les primeres universitàries (Ara Llibres, 2010), L’aventura de volar. Pepa Colomer, la primera aviadora catalana (Ara Llibres, 2011) i Con otros ojos. La biografía de Montserrat Roig (Roca, 2016).

  • Catalunya, capital Lagos

    Els mites nacionals moderns han adquirit un rol cada cop més bel·ligerant i menys cohesionador. A la Catalunya post-1O, la repressió de l’estat i el processisme han convertit “la república” en un altre símbol d’identitat nacional per pacificar el territori. La inestabilitat dels espais polítics globals, però, impedeix que aquesta pacificació pugui assolir el seu objectiu.

    Edgar Illas
    Professor associat i director del programa d'Estudis Catalans al departament d'Espanyol i Portuguès a la Universitat d'Indiana, Bloomington. Ha publicat The Survival Regime: Global War and the Political (Routledge, 2019) i Pensar Barcelona: ideologies d'una ciutat global (Apostroph, 2019; en anglès, Liverpool University Press, 2012). També és autor dels llibres de narrativa Treure's la feina de sobre (Sidillà, 2018) i Ball de bastons (Galerada, 2014).
    @IllasEdgar