Geopolítica del control digital
Potser és la contradicció més important del nostre temps: l’aparició d’una pandèmia global no ha accelerat la col·laboració i la solidaritat internacional, sinó que ha fet més crua la competició entre potències. Les visions del món dels grans poders s’estenen com un seguit de rius que les fronteres nacionals potser poden filtrar, però no aturar. Els virus viatgen tan fàcilment com les influències i les idees. Les esquerdes de la pax liberal s’amplien i el Poder, que mai havia marxat, torna a ser base i símbol del món. En aquesta competició entre potències el gran premi, el gran debat, és el control de la tecnologia. És a dir, del futur.
Ara mateix hi ha quatre grans visions tecnològiques batallant al món: la de la Xina, la dels Estats Units, la de la Unió Europea i la de l’Àsia Oriental. Totes tenen discrepàncies geopolítiques i morals de fons. Els seus models tecnològics ja portaven temps desenvolupant-se abans de la crisi del coronavirus. Però necessitats urgents com el control digital i el ciber-rastrejament per evitar l’expansió de la pandèmia, o una segona onada, han fet que el debat passi de l’àmbit teòric al pràctic de manera accelerada. L’extensió del món virtual creixerà encara més amb la proliferació de biosensors mèdics, la telepresència o la logística de drones, tecnologies essencials de cara a una futura epidèmia.
La gran pregunta del nostre temps és la de la tecnologia. Si de veritat volem endinsar-nos en ella, hem d’entendre què està passant als altres punts calents del planeta. Des de la humilitat, prendre nota del que altres han après i han fet millor que nosaltres. Des de l’orgull, mostrar el nostre poder i les nostres virtuts més exemplars i contundents.
Abans del coronavirus, cadascun d’aquests quatre models tecnològics s’havia covat amb certa tranquil·litat, tot i que ja hi havia senyals de conflicte: la guerra comercial -una guerra tecnològica encoberta- entre els Estats Units i la Xina i la batalla per l’expansió del 5G. Amb la pandèmia actual, aquestes quatre grans visions tecnològiques han estat llençades, pel propi pes de la realitat, a l’arena de combat, on sempre hi ha destrucció i guanyadors. És una lluita que modelarà què entenem per llibertat, privacitat i democràcia.
Visions tecnològiques
Observem un per un aquests models tecnològics. La visió de la Xina és la que, com a europeus, potser ens ha fascinat i alhora incomodat més. La seva capacitat de contenció de l’epidèmia ha tornat a encendre el debat sobre la relació entre efectivitat i autoritarisme. Els que viatgem habitualment allà ja havíem experimentat, des de fa anys, que arribar a Pequín des d’Europa era una mena de salt al futur digital; el pas d’un museu clàssic a un relat de ciencia ficció. La pandèmia ha reforçat aquest vessant tecnològic i l’ha lligat encara més al poder de l’Estat. A la Xina, la política i la tecnologia creixen unides.
Els Estats Units són el Far West tecnològic. Silicon Valley representa el poder de la figura del geni sobre la tecnologia, el potencial d’individus amb una imaginació desbordant i alhora un gran poder destructor. L’energia de Silicon Valley es basa, en bona part, en l’absència de control de l’Estat. Això implica un gran potencial de creació de mons i realitats alternatives on cada cop es necessiten menys éssers humans. L’elit reduïda va creixent i augmenten l’atur, la desigualtat, la pobresa i el populisme. Trump és símptoma d’aquest model tecnològic.
Entre els Estats Units i la Xina hi hauria de ser la Unió Europea. O almenys això és el que voldrien els seus dirigents. No sembla que sigui així. Potser Europa es pot vanagloriar de tenir els valors més alts, més compromesos amb la privacitat, les llibertats i les igualtats. Però ens trobem en una competició entre poders, on no guanya qui és més bo sinó el que pot influir més. De tant pensar en com s’hauria de conduir el món, la Unió Europea s’ha oblidat de com incidir-hi.
Aquests són els tres models tecnològics que normalment apareixen a les grans portades. Però hi ha un grup heterogeni de societats que han destacat en ple coronavirus i han portat aire fresc a la competició tecnològica mundial. Corea del Sud, Singapur, Taiwan o el Japó són el nou eix de l’Àsia Oriental que combina tecno-optimisme i poder de l’Estat. També creativitat i fonaments democràtics. I, sobretot, efectivitat.
El lloc d’Europa
No podria Europa ser més permeable a aquest model asiàtic? Ara per ara, sembla complicat. L’esquerra europea té, molts cops, una postura tecno-distòpica que la paralitza davant aquesta carrera mundial dels grans poders. La dreta, d’altra banda, segueix obsessionada amb la puresa de sang dels valors europeus i no és capaç d’obrir-se a aprendre de l’experiència de societats de l’altra banda d’Euràsia. Nacions ben llunyanes, però que, cal dir-ho, no tenen res a envejar-nos en termes de valors democràtics.
El futur d’Europa no es troba en les muralles defensives, sinó en una permeabilitat activa. La Unió Europea ha volgut crear una entitat política ideal i ha aconseguit grans fites. El problema és que allò ideal és permanent, i la política i el món mai ho han estat. Europa voldria trobar una gran fórmula, un gran algoritme, que li permetés enfrontar tots els grans problemes que venen i que vindran. La fi de la història. Però sobre un miratge no es pot sobreviure en el nou món en competició.
El mapa s’ha fet gran, molt més gran del que els europeus estàvem acostumats. Europa és important i té poder. I alhora és només una potència més. Té una gran base sobre la que construir, però li falta una imaginació expansiva, eurasiàtica, que la impulsi a l’acció. Ha de tornar a aventurar-se a investigar, dansar i cavalcar -però mai resoldre, perquè mai es resolen- les grans preguntes de la humanitat.
I la gran pregunta del nostre temps és la de la tecnologia. Si de veritat volem endinsar-nos en ella, hem d’entendre què està passant als altres punts calents del planeta. Des de la humilitat, prendre nota del que altres han après i han fet millor que nosaltres. Des de l’orgull, mostrar el nostre poder i les nostres virtuts més exemplars i contundents. Recordem que estem en una competició. No ens volem sentir millors. Volem guanyar.