Dades per millorar la normalitat

Experta en desenvolupament econòmic i social principalment a través de l’elaboració de polítiques públiques innovadores. Fins el juliol del 2019 va ocupar el càrrec de Vicepresidenta d’Anàlisi i Estudis a NYCEDC, l’oficina econòmica de la ciutat de Nova York. Ha tornat recentment a Espanya per encapçalar l’anàlisi de polítiques públiques a la Generalitat Valenciana. Actualment ocupa el càrrec de Directora General d’Anàlisi i Polítiques Públiques a l’equip del President Puig.

No és fàcil tornar a casa. Des de l’altre costat de l’oceà hom enyora la seva terra, la Mediterrània, i la seva cultura. Només quan tornem a posar els peus a terra i mirem al nostre voltant podem començar a calibrar la intensitat del canvi que estem experimentant. Perquè encara que sigui casa teva, és desconeguda, i cal deixar enrere la zona de comoditat i posar en funcionament el màxim de tots els teus recursos per començar de nou, la qual cosa, com a concepte, sempre és excitant.

Quan vaig tornar, algunes coses que esperava que passessin no es van materialitzar (per bé o per mal), i altres, moltes altres que en cas tenia previstes, es van fer presents d’improvís. Un nou començament, al cap i a la fi, significa també saber-se preparar per a situacions disruptives.

La primera, cronològicament parlant, va ser la gota freda que va patir la Comunitat Valenciana durant el mes de setembre del 2019, una catàstrofe natural amb efectes devastadors per a la comarca del Baix Segura, que va fer malbé més de 5.500 llars i 50.000 hectàrees de terreny agrícola. La gota freda va posar a prova la capacitat de resposta de les administracions públiques davant d’una situació límit.

El punt de partida és difícil, normalment l’evidència triga a poder construir-se i una anàlisi rigorosa de dades és, per naturalesa, lenta, i per això normalment queda fora del cicle polític de decisions. Però si s’és prou dinàmic i creatiu per saber comunicar efectivament com l’evidència recolza els objectius d’aquell de qui vols canviar el comportament, aleshores li dones raons per començar a cooperar.

I quan ja estaven en marxa un nombre importants d’accions i iniciatives, i començàvem a fer passos ferms cap a la reconstrucció i un futur resilient, a tots ens va esglaiar un nou sobresalt. En aquesta ocasió no només a escala regional, sinó planetària. Una crisi sanitària que ja n’ha causat més de 1.400 de morts a la meva terra i ha deixat 74.000 persones sense feina durant els tres mesos de març al maig, una xifra a la qual caldrà sumar les persones afectades pels més de 430.000 ERTO lligats a la COVID-19 que avui encara no sabem si acabaran per augmentar la xifra d’aturats.

Són molts números, massa. He de reconèixer que no hi estàvem preparats. Tota la meva experiència no era suficient davant la dimensió de la tragèdia. És a dir, el que he après al llarg de la meva carrera ho he posat en pràctica, al servei de la gestió de la crisi. Ha tingut un paper fonamental el suport de companys, tant alts càrrecs, assessors i funcionaris com aliats de la societat civil, treballant en equip i sense parar amb l’afany de superar la crisi. Però, sens dubte, ha estat el President de la Generalitat qui, dia rere dia, ha sumit el lideratge de manera contundent. El seu exemple m’ha permès aprendre més en deu mesos que deu anys d’exercici professional als Estats Units.

Decisions basades en l’evidència

La Comunitat Valenciana ha fet front a la crisi sanitària i ha aconseguit superar les seves fases més crítiques gràcies a l’esforç dels ciutadans. Tant de manera directa, amb la seva feina als àmbits que eren imprescindibles, com amb la seva a l’hora de mantenir una situació de confinament, les valencianes i els valencians han evitat molts més contagis i morts. Hem avançat molt des de març i, amb prudència, resulta imprescindible centrar-nos en la recuperació. El creixement econòmic depèn del de com ho fem de bé com a societat per aturar la pandèmia. Per primera vegada al llarg de la història recent, la salut esdevé garant improbable de l’economia.

Deia abans que quan vaig tornar esperava moltes coses, i d’altres no tant. Esperava trobar-me amb una Administració poc flexible. I va ser més aviat a l’inrevés. Vaig descobrir que el President i el seu equip, en el que incloc funcionaris, reconeixien sense objeccions allò que em va costar més d’un any a traslladar als meus companys del grup de desenvolupament econòmic de l’Ajuntament de Nova York: el valor de la presa de decisions basades en l’evidència.

Aquesta predisposició a tenir en compte les dades ha resultat favorable al govern a l’hora difícil de gestionar la crisi en l’àmbit de la Comunitat. Perquè cap administració del món, ni aquí ni allà, no està preparada per gestionar una crisi d’aquestes dimensions. I és que les administracions funcionen com una cubell d’escombraries. El “garbage can” (cubell d’escombraries) és un model de presa de decisions organitzacionals que pretén representar la realitat governamental. El cubell d’escombraries descriu un entorn d’anarquia organitzada en el qual persones molt preparades són llançades a un cubell sense més directrius. D’acord amb aquest model teòric creat per l’economista americà Michael D. Cohen als anys 70, ningú no sap realment allò està succeint, els treballadors operen entre prova i error, i els problemes i les solucions podran trobar-se depenent de l’habilitat de cadascú. En aquest entorn, els governs no sempre funcionen i fer qualsevol cosa, sobretot introduir canvis, podria semblar molt complicat. El costat bo del model de cubell d’escombraries és que, en aquest entorn, triomfa l’esperit emprenedor.

I això és més o menys allò que ha fet la Generalitat. Ha liderat l’esforç per dotar els professionals de material de protecció amb més de 1.000 tones de material sanitari en compres. S’han reforçat les infraestructures amb unes 1.000 llits hospitalaris gràcies a la instal·lació de tres hospitals de campanya, un per província. La Generalitat donarà suport a 41 solucions cientificoinnovadores directament relacionades amb la lluita contra la Covid-19 i la Fundació pel Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) ha estat seleccionada per participar en el desenvolupament d’un nou test de diagnòstic ràpid, precís i a a baix cost, que s’està desenvolupant en el marc d’un consorci internacional.

Hem estat pioners també en l’aplicació de l’anàlisi de dades en la lluita contra la pandèmia. L’enorme esforç d’anàlisi de dades dut a terme tant per la Generalitat com per la societat civil, a través dels grups de treball d’experts multidisciplinaris que han col·laborat de forma voluntària, pot ser la llavor d’un canvi cap a una normalitat millorada que tingui l’ús de dades com motor per a la presa de decisions. I és que, entre les debilitats més evidents que la crisi sanitària de la COVID-19 ha deixat al descobert, hi ha la mala qualitat i ús de les dades a Espanya.

Anàlisi sofisticada

L’anàlisi sofisticada de dades aplicada al bé comú ha estat una quimera abans per a molts d’altres, i va ser, precisament, l’objecte del Proyecto Cybersyn de Salvador Allende. Dirigit per Stafford Beer -un consultor britànic expert en anàlisi del comportament per imaginar el futur-, el projecte pretenia obtenir nombrosos indicadors industrials i socials que permetessin a empreses i govern detectar i desactivar problemes ràpidament. Per a Allende el socialisme en la digitalització resideix en la seva capacitat per facilitar l’autonomia dels treballadors i una millor planificació als ocupadors. Tots guanyaven, govern i societat. El que va fer fracassar el projecte, a banda del cop d’estat a Xile, va ser la falta d’incentius a l’hora de subministrar dades quan la societat va deixar de veure quin era el benefici de fer-ho. Dècades més tard, aquest encara és el problema i també la clau de la solució.

S’ha de conèixer l’entorn en el qual s’opera per tal de poder proposar una solució. Igual que models com el del cubell d’escombraries, la teoria de jocs pot ajudar a entendre com i per què actuem d’una manera determinada, permet formalitzar intuïcions sobre interaccions socials i, per tant, aconseguir una millor racionalitat col·lectiva a través de la creació dels incentius correctes. Per rescatar la racionalitat col·lectiva en el context d’absència de dades per a la presa de decisions, es poden introduir petites millores. Utilitzar petits triomfs (“small wins”) és una de les estratègies més eficaces segons he pogut experimentar. El punt de partida és difícil, normalment l’evidència triga a poder construir-se i una anàlisi rigorosa de dades és, per naturalesa, lenta, cosa que fa que quedi fora del cicle polític de decisions. Però si s’és prou dinàmic i creatiu per saber comunicar efectivament com l’evidència recolza els objectius d’aquell de qui vols canviar el comportament, aleshores li dones raons per començar a cooperar.

En el cas de la Comunitat Valenciana les dades i la innovació s’han mostrat com aliats per donar suport a la sortida de la crisi, i permetran recuperar tan aviat com sigui possible la nostra forma de vida mediterrània que s’ha vist tan alterada durant el confinament i la desescalada posterior. S’ha presentat com un aliat poderós de la sociabilitat en la mesura que pot permetre un control millor de l’epidèmia. En definitiva, una estratègia de dades més democràtica que podria tenir en la crisi del coronavirus una desgraciada oportunitat per deixar de ser una quimera. Dades, com a instruments útils, al servei de la democratització, la presa de decisions i els ciutadans.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo