Barcelona, preparada per fer front a l’emergència climàtica

Biòleg i tècnic urbanista. Gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'Ajuntament de Barcelona. Membre del Comité d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya.

El baròmetre de desembre de 2019 de l’Ajuntament de Barcelona ha preguntat sobre el canvi climàtic. Al 89% de les persones enquestades els preocupa i quasi el 80% considera que pot afectar la seva vida. Una gran part declara que està disposada a prendre mesures com ara reduir l’ús del vehicle privat, comprar productes de proximitat o reduir el consum de carn. En una escala de l’1 al 10, atorguen una responsabilitat de 8,6 als governs, un 8,3 al sistema econòmic, un 8,3 a les empreses i un 7,4 a la ciutadania. En definitiva, el canvi climàtic és ja una preocupació social estesa i som conscients que cal exigir als governs i que les responsabilitats són compartides.

Fa més de 30 anys que la ciència ens alerta. Com que no n’hem fet cas, ara tenim molta pressa. Hi som a temps si fem canvis profunds en la propera dècada. Barcelona hi té una doble responsabilitat. La primera, amb els seus veïns i veïnes. La segona com a ciutat global que influencia i exemplifica al món.

Quan ens preguntem sobre els efectes econòmics del canvi de model econòmic i social necessaris per a fer front al canvi climàtic, no podem deixar de preguntar-nos sobre el cost, molt superior, de no fer-ho. Al model econòmic actual ja sabem qui són els guanyadors, pocs, i que no estan disposats a perdre ni un euro dels seus beneficis malgrat que els obtinguin a costa de la salut i el benestar de la immensa majoria. Malgrat creïn desigualtats en el present i posin en alt risc les generacions futures, esgotant els recursos i transformant irreversiblement les condicions de vida al planeta.

Per això, el canvi de paradigma no és només sobre què fer, sinó com fer-ho i amb qui fer-ho. La presa de control col·lectiva dels béns comuns i de les noves fórmules d’habitar la ciutat, de consumir, de moure’ns, és tan important com aconseguir fer-ho sense emetre CO2.

Barcelona ha iniciat un procés irreversible. El Pla Clima de Barcelona és inspirador a escala internacional. Entre d’altres ha rebut el reconeixement del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de la UE, ha estat reconegut per la Xarxa Internacional de Ciutats C40 com a pla eficaç que permet assolir els compromisos de l’Acord de París i la neutralitat climàtica al 2050. Però els plans són plans. El que ens cal és acció.

Àmbits de mitigació

En termes de mitigació (la reducció d’emissions de CO2) hi ha quatre àmbits clau: transport, energia, alimentació i residu zero/consum responsable. Allà on la ciutat té competències, i considerant la manca flagrant d’instruments legals i financers que tan l’estat com el Parlament de Catalunya haurien de dotar de manera immediata, la ciutat avança.

En l’àmbit del transport, desplegant un reforç significatiu de la xarxa ciclable; acabant, definitivament, la nova xarxa de bus i renovant la flota d’autobusos; fent arribar el metro a Marina; amb un canvi radical en les tarifes de transport per a impulsar-ne l’ús habitual; desplegant la ZBE i les superilles; regulant els vehicles compartits… Aquest canvi progressiu però profund de la mobilitat a Barcelona i les ciutats europees és pensarà des de Ca l’Alier: el 2020 arrenca el Centre Europeu de Mobilitat sostenible que impulsen 13 ciutats, 17 empreses i 18 universitats.

Cal l’impuls públic, però també tècnics que pensin diferent i ciutadania disposada a participar i liderar. Els projectes ja fets mostren que hi ha persones disposades a fer-ho, que els diners es troben, que les barreres, que hi són, són superables.

En l’àmbit energètic cal generar energia renovable i reduir-ne dràsticament el consum. La creació d’una empresa pública de comercialització –Barcelona Energia– és un nou bon instrument per a impulsar l’autoconsum ara que la legislació estatal ha fet un tomb que el facilita. L’extensió de les xarxes de fred i calor que permeten millorar l’eficiència energètica,s’ampliaran i s’estendran a d’altres zones de la ciutat. El finançament de la coberta fotovoltaica del Convent de Sant Agustí a través d’un programa de crowdlending (finançament col·lectiu no bancari) ha estat un èxit i es pot multiplicar. Els nous edificis hauran d’acomplir nous estàndards de baix consum de manera generalitzada i la rehabilitació d’edificis haurà de tenir paràmetres energètics de mínims. Hi ha magnífics exemples d’edificis eficients com la Fàbrica del Sol, el Centre de Neteja de Joan Miró o l’edifici d’habitatge cooperatiu de Can Batlló, l’edifici de fusta més alt de l’estat espanyol. O els APROP, habitatge d’emergència construït amb contenidors, d’alta qualitat i alta sostenibilitat.

Cal passar del projecte singular, a la generalització. Per això caldrà regular i promoure. I trobar més i més complicitats. Cal l’impuls públic, però també tècnics que pensin diferent i ciutadania disposada a participar i liderar. Els projectes ja fets mostren que hi ha persones disposades a fer-ho, que els diners es troben, que les barreres, que hi són, són superables. Ara cal avançar amb molta més rapidesa. I no deixar ningú enrere. Els Punts d’Assessorament Energètic de la ciutat de Barcelona han evitat 10.000 talls de llum i han assessorat a més de 50.000 persones.

En l’àmbit del Residu Zero, Barcelona s’ha incorporat decididament amb una estratègia pròpia. El nou model de recollida de residus porta a porta al barri de Sarrià Vell ha permès que els veïns i veïnes d’aquest barri passin de reciclar del 19% al 59%. Amb la implantació del got retornable s’han estalviat més d’un milió de gots d’un sol ús a la ciutat. I se n’ha prohibit el seu ús a les dependències municipals. El canvi profund esdevindrà amb el desplegament de la nova contracta de residus i neteja que preveu models de recollida adaptats a cada barri i permetrà desplegar el pagament per generació, tal i com han acordat tots els municipis metropolitans. Cal un canvi legislatiu urgent com el que ja ha fet, per exemple, el govern de les Illes Balears amb la nova llei de Residus.

En l’àmbit de l’alimentació, per bé que les competències municipals són limitades, hi ha projectes en curs a les escoles bressol, o els mercats de pagès, o l’estratègia d’agricultura urbana o el programa Mans al Verd. L’any 2021 Barcelona acollirà la Cimera Mundial del Pacte de Milà, una xarxa de més de 200 ciutats que promou l’alimentació saludable i el consum responsable.

El canvi eficaç

Els efectes del canvi climàtic ja són presents a la ciutat. Per això calia abordar també l’adaptació. Per això l’increment substancial del verd urbà, més naturalitzat i amb una nova gestió ecològica desplegats els darrers anys. Per això el Pla de Recursos Hídrics alternatius i el nou Pla de Sanejament. Per això les Superilles socials i una nova concepció de l’espai públic amb eixos verds i superilles que treguin el cotxe del 60% de l’espai públic que ara ocupa. Per això un pla de platges.

Hem assajat i hem demostrat que el canvi és possible, desitjable i eficaç. Els assaigs no han estat només en el fons (mobilitat sostenible, residu zero, consum responsable, generació d’energia renovable i eficiència energètica…) sinó també en la forma (habitatge d’emergència, 30% d’habitatge assequible en promocions privades, habitatge cooperatiu amb cessió d’ús, rehabilitació amb condicions socials, economia social i solidària, empresa pública d’energia, ZBE, crowdlending, superilles, baixos de protecció oficial, got retornable, clàusules socials i ambientals de la contractació pública…). Ara tenim, també, la demanda i l’exigència socials per a l’acció.

Estem a les portes de la Declaració d’Emergència Climàtica que, de nou amb un procés de coproducció, ens empeny a accelerar i generalitzar l’acció per fer front i per adaptar-nos al canvi climàtic. Sabem què hem de fer, volem fer-ho i sabem com ho hem de fer. Fem-ho.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo

Subscriu-te al butlletí d’El món de demà i rep cada quinze dies el nostre sumari d’articles.