Bases per a una adequada governança dels fons europeus
Ningú nega ja que Europa, i per tant Espanya, té al davant un futur de grans desafiaments en el seu mode de vida, la seva estabilitat econòmica, el seu sistema sanitari i els seus valors, que s’han vist alterats com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19. Sens dubte, les mesures de caràcter pal·liatiu adoptades pels governs des de l’inici de la pandèmia han permès mitigar, en part, el cop sobre el consum, l’ocupació i el creixement.
Amb tot, en el nostre país s’ha fet notable la necessitat urgent d’emprendre reformes i inversions estructurals, capaços de retornar al camí de creixement, millorant així la convergència real, tant econòmica com social, amb els països de la resta de la Unió Europa.
Els fons de recuperació europeus del programa Next Generation EU constitueixen una oportunitat única, però en absolut exempta de reptes per a les diferents administracions públiques, responsables d’establir les bases que assegurin que aquesta injecció extraordinària de fons ens faci transitar cap a un futur més brillant i prometedor.
Espanya gaudeix d’un model de governança territorial descentralitzat. Per això, la coordinació dels múltiples actors és vital per a la planificació i execució d’aquest nou fons. Es parla amb freqüència del repartiment entre comunitats autònomes, fins i tot del que pogués arribar a correspondre a algunes d’elles en funció dels criteris de repartiment que sí que s’estableixen en els fons de la Política de Cohesió Europea. En aquest àmbit, convé realitzar un veritable procés de planificació i priorització d’inversions, evitant que la distribució dels fons es converteixi en un repartiment burocràtic, en comptes d’una acció d’estratègia.
Amb aquest objectiu, convé que es fomenti la participació dels governs autonòmics i els ens locals, especialment durant la fase de planificació de les reformes i inversions, amb una necessària concreció dels rols i capacitats de tots els actors en els espais de participació corresponents formalitzats en el Reial decret llei 36/2020 recentment aprovat pel Govern. Addicionalment, cal dotar-se dels espais pertinents de diàleg a tots els nivells -seguint l’exemple francès- amb la participació d’organismes independents i d’experts.
És clau entendre que de cara a garantir una gestió i execució exemplar dels fons europeus és ineludible apostar per la transformació digital de l’administració pública
De la mateixa manera, és indispensable que l’execució dels fons es dugui a terme de conformitat amb el principi de bona gestió financera, inclosa la prevenció i l’enjudiciament efectius del frau, el frau fiscal, l’evasió fiscal, la corrupció i els conflictes d’interessos, d’acord amb les recomanacions emeses per la Comissió Europea a la Guidance to Member States Recovery and Resilience Plans publicada el setembre de 2020. Aquest aspecte requerirà emprendre les reformes necessàries per garantir un marc de lluita contra el frau fiscal àgil i eficaç.
Paral·lelament, és clau entendre que de cara a garantir una gestió i execució exemplar dels fons europeus és ineludible apostar per la transformació digital de l’administració pública. La utilització de les noves tecnologies ha de convertir-se en política palanca inherent a la gestió dels projectes europeus. Així mateix, serà crucial constituir equips especialitzats en matèria de contractació pública, així com en la planificació, gestió i report de fons europeus que dotin de major garantia el procés de distribució de fons.
Els governs han de plantejar destinar part dels fons a assegurar la inversió pública necessària, però és també rellevant dotar de les eines requerides i del suport oportú a la governança
Tot l’anterior ha de servir com a base perquè Espanya aconsegueixi una mobilització eficaç i eficient dels recursos. La quantitat de fons disponibles pel període 2021-2027 suposa al voltant d’un 71% addicional pel que fa a la quantitat disponible entre 2014 i 2020. Això fa imprescindible la posada en marxa de mesures -i fins i tot d’estructures de coordinació i gestió – que garanteixin la capacitat d’absorció de forma responsable i oportuna dels fons.
Els governs han de plantejar destinar part dels fons a assegurar la inversió pública necessària -les infraestructures tradicionals i la digitalització de l’administració pública, entre d’altres-, però és també rellevant dotar de les eines requerides i del suport oportú a la governança per emprendre les inversions que tinguin per objecte la modernització de la nostra economia i la millora de la competitivitat del teixit productiu.
Els fons europeus constitueixen una finestra d’oportunitat única, difícilment repetible, que Espanya ha d’aprofitar amb la màxima diligència
Referent a això, el Govern d’Espanya va fer públic fa uns dies l’abast i objectiu del primer PERTE – Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica-: el vehicle elèctric. A falta de conèixer la resta dels projectes estratègics, i conscients que no totes les petites i mitjanes empreses podran accedir-hi, persisteix certa incertesa entre aquestes al voltant de les anunciades convocatòries competitives a les quals podran concórrer, ja que podrien trobar-se sense les estructures i els recursos necessaris per a l’accés i justificació dels fons de les convocatòries. En aquest sentit, cal posar a la seva disposició les eines necessàries per accedir i gestionar posteriorment la concessió d’aquests ajuts.
L’acord assolit per la Unió Europea és històric i no suposa únicament la posada a disposició d’una ingent quantitat de fons europeus sinó, sobretot, l’ocasió de transformar substancialment la nostra economia i les nostres administracions públiques. Els fons europeus constitueixen una finestra d’oportunitat única, difícilment repetible, que Espanya ha d’aprofitar amb la màxima diligència. Si ho fem, no només superarem la situació actual, sinó que emergirem més resilients. I per això, ningú ha de dubtar que és necessari que les decisions que es prenguin en els propers mesos defineixin l’escenari a llarg termini, treballant de manera àgil i coordinada per no deixar ningú enrere.