La Universitat pot transformar l’economia catalitzant els fons europeus
Situació de partida: on ens trobem quan arriba la COVID-19? Oportunitat vs. oportunisme.
Moltes empreses que tenien prevista una millora dels seus processos productius en forma d’incorporació de tecnologia i innovació, van descartar-la per la necessitat de destinar els recursos a pagar nòmines i despesa corrent. A causa de la pandèmia, les pimes amb assalariats van perdre, de mitjana, fins a deu treballadors. I d’aquests, avui dia, només la meitat s’ha pogut reincorporar. Davant la davallada de les vendes i un escenari incert, sembla que l’única alternativa al tancament definitiu podria ser la innovació. Una gran aposta que, en requerir una inversió immediata, podria arribar a través dels fons europeus excepcionals que l’Estat Espanyol ha de mobilitzar en forma de projectes per al Next Generation EU.
Actualment ens trobem davant d’una crisi sanitària, social, econòmica i mediambiental. No obstant, aquest context pot esdevenir una oportunitat per enfortir-se, per reorientar l’horitzó cap a canvis estructurals que s’albiraven necessaris ja feia temps. La pandèmia ha evidenciat la importància de tenir una economia local sòlida, capaç de proveir a la població de recursos essencials. Però també que la proximitat en la generació de productes i serveis és una forma de garantir la seguretat i la competitivitat industrial. La globalització ha fet un pas enrere. Les economies més avançades es renoven, es focalitzen en la producció basada en coneixement i fan evident que la innovació és la clau del creixement social i de la creació de llocs de treball d’alt valor afegit. Aquests fons europeus excepcionals ofereixen a les empreses l’oportunitat d’incorporar talent jove, format i qualificat, un actiu crucial per millorar la capacitació professional i la seva orientació productiva.
Així, la dedicació dels Fons Next Generation EU ha d’estar centrada a proveir les eines que permetin als estats transformar l’economia del país perquè sigui més verda, inclusiva, justa, resilient i digital.
La universitat com a agent d’innovació per a la transformació de l’economia
Les administracions públiques han de liderar la gestió dels fons adreçats a canviar els models productius més innovadors i verds. En concret, les universitats han de convertir-se en el motor per a la millora de la competitivitat empresarial i esdevenir catalitzadores d’aquesta innovació mitjançant les seves infraestructures tecnològiques i els seus espais d’incubació.
D’una banda, la universitat és l’agent capaç de donar resposta als reptes de la societat, l’economia i el medi ambient des d’una perspectiva multidisciplinària. La seva posició, altament col·laborativa amb altres actors de l’ecosistema d’innovació de la quàdruple hèlix (administracions, acadèmia, empreses i ciutadania), afavoreix la penetració de nova tecnologia i innovació als processos i productes de les empreses.
La universitat possibilita la incorporació de l’actiu més important per a una organització: el talent
Així doncs, a partir de la recerca transformadora i operativa, la universitat permet diversificar la producció, créixer i fer les empreses més competitives. Es tracta d’un circuit dinàmic en què els processos d’innovació són el principal vector per a un creixement sostenible i per a l’especialització intel·ligent del teixit empresarial local, però amb vocació internacional.
D’altra banda, la universitat possibilita la incorporació de l’actiu més important per a una organització: el talent. Permet actualitzar la formació del personal (upskilling) i adequar-lo als nous requeriments (reeskilling). És també un agent tractor d’activitat econòmica, a través de l’impuls de spin offs i start ups, i potencia el foment de l’emprenedoria, a través de la incubació i acceleració de projectes empresarials i noves idees de negoci.
La universitat ajuda a democratitzar l’accés a la innovació tecnològica i a la modernització de les empreses
Finalment, la universitat ajuda a democratitzar l’accés a la innovació tecnològica i a la modernització de les empreses. Tot oferint els seus departaments d’R+D, l’ús d’equipaments i de personal especialitzat, molt més eficient i eficaç, permet identificar, capitalitzar i abordar conjuntament les necessitats concretes dels sectors.
Per tant, és mitjançant la seva intervenció que la universitat pot garantir que els diners que rebrà l’Estat Espanyol, provinents de la Unió Europea, tinguin un impacte real en actors infrarepresentats però, al mateix temps, molt rellevants en l’àmbit econòmic. La participació de les universitats assegura el rol principal de les pimes mitjançant un tàndem estratègic per a l’assoliment dels objectius de creixement i, per tant, de recuperació econòmica que persegueixen els fons Next Generation EU.
El paper de la Universitat com a catalitzadora dels fons Next Generation EU
Tenint clara quina ha de ser l’orientació dels fons, cal identificar necessitats, dissenyar projectes i executar-los de manera àgil i transparent. Cal evitar la perpetuació d’un model caduc que no doni resposta ni a les necessitats actuals ni a les futures. La universitat és l’agent clau en aquest escenari. És el soci natural dels futurs consorcis públic-privats per mobilitzar els recursos i amplificar el seu impacte. I és la institució amb més experiència en la gestió de recursos i de projectes competitius amb tercers.
Si la gestió dels fons només està en mans de les grans corporacions, no hi haurà un procés de transformació real, donada la dificultat que dreni al màxim d’agents i persones possible. Les universitats són entitats referents en credibilitat (obertes, transparents, multidisciplinàries i neutres) i amb un paper central en el progrés de la societat. Tenen capacitat de generar projectes vertebradors que mobilitzin capital privat i transformin el teixit productiu de forma sostenible.
Espanya és l’estat de la UE que usa en menor proporció els fons regionals. Per revertir aquesta situació cal assegurar una mobilització de pressupost en molt poc temps, que arribi al màxim de beneficiaris possible i que faciliti una gran capil·laritat dels fons. Aquests recursos vindran via acompliment d’objectius i Europa vol assegurar-se que produeixen un impacte real i perdurable en el temps. Aquí és on la universitat esdevé un agent sòlid, donada la seva visió sistèmica, per assegurar la viabilitat i sostenibilitat de les accions.
La Universitat Politècnica de Catalunya ha presentat propostes d’interès amb l’objectiu de ser una peça clau per al disseny de propostes innovadores. El projecte FUTURPYME, per exemple, té com a objectiu l’augment de la competitivitat tecnològica i industrial del país, així com potenciar el creixement i la internacionalització de les pimes. El projecte SYNenERGY HUB, d’altra banda, pretén fer del Campus Diagonal Besòs un pol d’innovació que contempli tots els agents de l’ecosistema, fent docència, recerca i innovació en l’àmbit de les energies renovables, la transició energètica i l’economia circular. Tanmateix, el projecte de creació de l’Institut de la Indústria 4.0 persegueix generar un entorn que afavoreixi el desenvolupament de tecnologies a les empreses i la seva aplicació en l’àmbit de la indústria 4.0 com la digitalització, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat industrial i l’economia de les dades.
En definitiva, la universitat participa en totes les accions clau –docència, recerca i innovació-imprescindibles per a possibilitar el canvi necessari i transformador, com és el que persegueix la finestra d’oportunitat que suposa el Next Generation EU.