Capitalitzar el passat i preparar el futur

Pilar Marquès
Directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona i directora general de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació

Les comarques de Girona representen el 18% del territori català, el 10% de la població, el 9% dels aturats i acullen el 10% de les empreses, amb predomini de les microempreses. Més de dos terços de l’ocupació es troba al sector serveis, en què destaca el turisme. És un territori proporcionalment menys poblat, fet que potencia l’atractiu del patrimoni natural i cultural. El 2018 van rebre el 19% del total de viatgers i van tenir un 21% de les pernoctacions hoteleres. Les comarques de Girona representen una part significativa del territori català, però de menor entitat pel que fa a la població i l’activitat econòmica, excepte per la seva participació destacada en l’activitat turística. Des del 2015 les comarques han crescut, en nombre d’empreses des del 2013 i en ocupació des del 2015. L’atur s’ha reduït durant sis anys consecutius, fins a deixar el nombre d’aturats en una xifra inferior a la del 2008. La construcció ha crescut en ocupació i el nombre d’habitatges iniciats creix més que la mitjana catalana. Els volums d’exportacions han augmentat sistemàticament des del 2010 fins al 2017 i també la quantitat d’empreses que exporten.

Si aquests indicadors es poden extrapolar al futur les comarques parteixen d’una base bona: els nivells d’atur són relativament baixos, el nombre d’empreses creix, els indicadors de consum són favorables i la internacionalització és creixent. No obstant això, no podem preveure quan arribarà un canvi de cicle i és ben cert que arribaran dificultats: generals o específiques de sectors, per causes globals o –més probablement– per la competència creixent que pugui provenir d’altres regions o països i d’actors que ofereixin productes o serveis més competitius o atractius que els que es produeixin a les comarques de Girona.

El sector econòmic està vivint bé la recuperació, però guarda memòria de la crisi. Els deures s’han fet si més no de forma notable. Les empreses s’han sanejat, han millorat productivitats, han reforçat el valor afegit, s’han professionalitzat més, han diversificat mercats i innoven. Estan molt més a punt per a possibles envestides. Tenim, per tant, una base econòmica preparada? La resposta depèn dels reptes futurs.

El futur demana agilitat i sensibilitat estratègica, unitat en el lideratge i fluïdesa amb els recursos per mobilitzar-los

Els gurus fa temps que anuncien complexos canvis d’època (en l’estil de vida, el treball, el consum, en l’efecte de les tecnologies…). Les empreses haurien d’estar preparades per emprendre canvis que ara potser no calen o que encara són ignorats. Els convindria maldar per obtenir allò que Doz i Kosonen anomenen agilitat estratègica: mantenir l’empresa en forma per a ser flexible i àgil amb vista a continuar transformant-se, reinventant-se i adaptant-se amb l’objectiu últim de sobreviure. Per aconseguir aquesta agilitat, els promotors del concepte indiquen tres habilitats necessàries: sensibilitat estratègica per copsar els canvis que van succeint, unitat en el lideratge per alinear les voluntats amb allò que cal aconseguir col·lectivament, i fluïdesa amb els recursos per mobilitzar-los (sobretot persones i col·lectius) i destinar-los a les activitats necessàries en cada moment.

L’agilitat estratègica, concebuda per a organitzacions, es pot aplicar també als territoris. Disposen, doncs, d’aquestes capacitats? La unitat estratègica i la fluïdesa pel que fa als recursos venen afavorides en alt grau per la dimensió relativament reduïda de les comarques de Girona per comparació amb altres províncies. De fet, en el passat recent s’ha demostrat que la dimensió modesta permet aconseguir consensos importants, com recordava fa pocs dies Domènec Espadalé, president sortint de la Cambra de Girona. És versemblant que l’altra capacitat –la sensibilitat estratègica– no resulti tan afavorida en una regió menys densa i poblada. Ben segur les tendències passen més de pressa i de forma més transgressora a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però sortosament les comarques de Girona són a prop de la metròpoli des d’un punt de vista geogràfic, de comunicacions i de referència. Malgrat la distància respecte al centre d’informació de tendències, aquest desavantatge no sembla ser gaire gran.

Podem asseverar, doncs, que el potencial de les comarques està relativament ben explotat i conserva perspectives de seguir una evolució positiva. La posició de sortida en la cursa del futur és relativament bona: les comarques poden servir-se d’una agilitat estratègica suficient, demostrada en consensos rellevants del passat i en l’adaptació a la crisi i facilitada per una mida reduïda que afavoreix la unitat, el lideratge i la mobilització de recursos.

T'ha agradat aquest artícle? Comparteix-lo