#2
Identitat urbana

24 Set 2018
Editorial
Les properes eleccions a les quals serem convocats, si no es produeixen modificacions d’un guió certament inestable, seran el 26 de maig del 2019. Aquell dia coincidiran europees i municipals. Serà moment per calibrar si la nostra política segueix congelada (o no) per l’averia del model territorial. Un moment clau perquè potser les europees seran més transcendents que mai: es plantejarà una disjuntiva en relació al model de la Unió. I clau perquè les municipals poden seguir compactant blocs identitaris o poden rescabalar-nos de la simplificació que ha estat tan útil per dibuixar una imatge del país en blanc i negre. L’àrea metropolitana serà, en aquest sentit, capital. Amb Barcelona al centre, eixamplant-se a través de l’àrea i la seva regió, la realitat metropolitana és un fet geogràfic i econòmic on la gestió de la complexitat esdevé un repte democràtic quotidià. Perquè és sobretot a l’àrea on assetgen les problemàtiques claus de governança de la nostra societat global –urbanisme i cohesió, educació o nova immigració–. Una societat porosa que, a la vida real, trosseja clixés perquè és plural. Aquesta és la conclusió de les nostres pàgines.