#44
Polaritzats com els altres

12 oct. 2020
Editorial
Negar que el Procés ha tensionat la societat catalana és una ingenuïtat, però aquesta constatació no hauria de portar-nos a acceptar d’una manera acrítica la hipòtesi que Catalunya està fracturada (com s’ha repetit per ignorar la dimensió política d’un vell conflicte sobre la distribució del poder en un Estat compost). Hi ha una certa polarització, sí, però no hi ha fractura. No és una opinió. Són dades. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen d’una enquesta realitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau i que està a la base dels articles que publiquem en aquest número. Com passa a d’altres democràcies liberals, a Catalunya es viu un procés de polarització. En el nostre cas, sobretot, en relació al conflicte territorial. Però precisament les dades revelen que les condicions per avançar en un diàleg social intern són òptimes. És veritat que els ciutadans perceben els partits polítics i els mitjans de comunicació com a agents de polarització, però a Catalunya els valors sobre la confiança social són superiors a la mitjana europea. Aquesta és la dada clau per tal de poder revertir la dinàmica de polarització. Fer-ho perquè, com hem plantejat en d’altres ocasions, la polarització dificulta la presa de posicions consensuades i bloqueja la capacitat transformadora de la política.

  • Una foto ràpida

    La societat catalana projecta un escenari menys polaritzat del que hom pot pensar. Si bé és cert que en temes com el debat territorial la divisió és més elevada, hi ha una gran marge per a l’acord i el diàleg; una posició que defensa la gran majoria dels catalans en aquest i altres discussions.

    Berta Barbet
    Investigadora del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania de la UAB. És editora del blog Politikon.es.
    @bpberta

  • El líder com a icona, marca i producte (polaritzant)

    La política ha virat, els darrers anys, cap a la lògica del llenguatge publicitari per poder connectar amb una ciutadania concebuda, no com a potencial votant, sinó com a públic objectiu. És per això, que el llenguatge polític d’avui apel·la més a les emocions que no pas a la raó.

    Toni Aira
    És periodista i Doctor en Comunicació. Professor de Comunicació Política a la UPF. Director de Comunicació Institucional de la UPF Barcelona School of Management. Ha publicat "La política de les emocions. Com els sentiments governen el món" (Arpa, 2020).

  • L’embús mundial

    En un escenari de desafecció generalitzada entre ciutadania i classe política i d’una participació electoral cada vegada més baixa, els partits concentren bona part dels seus esforços en mobilitzar al màxim els “seus” votants. Sabem identificar la polarització, però no tenim un manual per fer-hi front.

    Pablo Aguiar Molina
    És investigador de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), on exerceix de coordinador del programa “Pau i Seguretat en les Polítiques Públiques”. És professor associat de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

  • Com gestionar la polarització a Catalunya

    Malgrat la importància de les emocions en la vida social i política, sabem molt poc sobre com gestionem les emocions en temps polaritzats. L’ICIP ha volgut emplenar aquest buit dissenyant una enquesta que ens aporti dades relacionades amb la convivència i les dinàmiques de polarització emocional.

    Kristian Herbolzheimer
    És director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida. També és analista de processos de pau, expert en la gestió del postconflicte i en el paper de la societat en les transicions. Ha assessorat i dóna suport en els processo de pau de Filipines, el País Basc i Colòmbia.
    @KristianHerbolz