Com gestionar la polarització a Catalunya

Des de l’Institut Català Internacional de la Pau (ICIP) observem amb preocupació l’impacte del conflicte territorial de Catalunya sobre la cohesió social al nostre país. Certament no ens trobem davant d’un conflicte armat o amb un risc de degenerar en confrontació armada. Però sí que observem unes dinàmiques de polarització que posen en risc la cohesió social.

Els problemes arriben quan les institucions no són capaces de gestionar les diferències de forma constructiva. Aquesta incapacitat incrementa la desafecció de la ciutadania

La polarització ideològica (posicionament en relació a un tema conflictiu) i electoral (preferència de vot) són normals en qualsevol societat democràtica. De fet, les eleccions generen moments de màxima polarització i acaben en un escenari de victòries i derrotes. Amb tot, el període entre eleccions és el moment de la concertació, d’acomodar les decisions polítiques a les preferències expressades per la ciutadania a les urnes.

Els problemes arriben quan les institucions no són capaces de gestionar les diferències de forma constructiva. Aquesta incapacitat incrementa la desafecció de la ciutadania i, alhora, alimenta un debat social que pot arribar a ser tòxic si caiem en la polarització emocional: quan cadascú s’aferra a les pròpies idees i no només desconeix sinó que arriba a menysprear les idees contràries, així com les persones que les expressen.

La realitat és que els debats polítics inevitablement tenen un component emocional. Però durant els darrers anys sembla que aquest component tingui més rellevància que la solidesa dels arguments.

Les persones que lideren la confrontació política tenen la responsabilitat d’articular discursos i de realitzar gestos conciliadors que ens ajudin a conviure en la diferència

Malgrat la importància de les emocions en la vida social i política, sabem molt poc sobre com gestionem les emocions en temps polaritzats. L’ICIP ha volgut emplenar aquest buit dissenyant una enquesta que ens aporti dades relacionades amb la convivència i les dinàmiques de polarització emocional, amb l’objectiu de destriar el gra de la palla: identificar i adreçar els indicadors que poden ser alarmants.

Els resultats que presenta la Berta Barbet en el seu article -i que es poden consultar de forma més extensa al web de l’ICIP- suggereixen que:
 

• La convivència a Catalunya és bona. La confiança entre la ciutadania fins i tot és més elevada que en el conjunt d’Espanya i que la mitjana europea.
• No podem parlar d’una fractura social. Hi ha majories socials clares i posicions més aviat centrades en relació als principals temes de debat social i polític.
• Però sí que hi ha un nombre important de persones ferides, que s’han sentit agredides -sobretot per les institucions- o que senten amenaçada la seva forma de vida i cultura en relació al conflicte territorial.
• Moltes d’aquestes persones traslladen els greuges i expressen emocions negatives i opinions maniquees sobre qui pensa de forma diferent

Tot plegat ens porta a suggerir que:

• Cal posar atenció a les ferides emocionals perquè afecten molts individus i, de retruc, al conjunt de la societat.
• La fermesa en les conviccions no està renyida amb el respecte per les opinions divergents. Les persones que lideren la confrontació política tenen la responsabilitat d’articular discursos i de realitzar gestos conciliadors que ens ajudin a conviure en la diferència.
• La incapacitat de les institucions per resoldre el conflicte territorial crida a una major implicació d’agents de la societat civil per cercar vies incloents i creatives per sortir de l’atzucac del conflicte territorial.