#29
Transició ecològica

L’últim dia del 2019 el professor Àngel Castiñeira va escriure aquest tuit: “Les crisis polítiques són opcionals. Les climàtiques ja no”. És una síntesi perfecta d’una constatació assumida a Europa d’una manera gairebé total per la societat, les empreses i també la política. Durant l’últim any aquest “ja no” s’ha interioritzat del tot. Ja no es pot perdre més temps. Per aquest motiu totes les institucions públiques, des de les més pròximes fins a les continentals i siguin quines siguin la ideologia dels dirigents que hi són al capdavant, estan elaborant lleis i programes amb el convenciment que l’emergència climàtica imposa la necessitat de pensar i activar una transició energètica de debò. Una transició que implica un canvi de costums i també de model econòmic i, per tant, necessita d’inversions i d’innovació. La UE vol liderar-ho. I aposta perquè la transició no sigui percebuda com una penalització sinó com una oportunitat –de millora de la salut, de conservació del planeta, però també de projecte continental–. Aquesta aposta és una oportunitat segura de progrés. I urgent.